Mentre continua la «taula de diàleg» amb participació del govern, l’Església, empresaris, sectors estudiantils i camperols, la policia i els paramilitars d’Ortega segueixen matant. Ja hi ha més de 200 morts i 1.200 ferits. La insurrecció popular es manté, Masaya es va declarar «territori lliure» i a León hi ha 400 barricades. Volen que se’n vagi Daniel.

Un reportatge del diari La Prensa de Managua informa: «Com si es tractés d’una competència per veure quina localitat repudia més a Daniel Ortega, un lleonès diu: Jo crec que aquí tenim més barricades que a Masaya. Tenim 400 nosaltres [...] A Masaya es va estimar que hi havia més de 200. No tan lluny de León, a Nagarote, les illes de cases també són tancades amb muralles empedrades. Igual a Jinotega i Jinotepe. Per sort de milers de nicaragüencs, l’asfalt és rar a diverses ciutats i pobles del país, i quan les vies són d’empedrats, aixecar murs es fa gairebé per inèrcia».

«Les barricades es fan per protegir els barris i els seus habitants de la bestial repressió de Daniel Ortega i el seu govern. Una onada de violència que treu als carrers a les hordes sandinistes paramilitars amb fusells AK-47, M-16, PKM i rifles de mira telescòpica Dragunov, amb la intenció d’assassinar als qui protesten. Grups armats acompanyats i recolzats per la Policia Nacional, de la qual el mateix Ortega és cap suprem [...] es mouen en camionetes Hilux i en motocicletes, i van sembrant el terror al seu pas».

«Aníbal Toruño, director de la independent Radio Darío, de León, i víctima de la repressió d’Ortega, els executors de la qual van cremar la seva ràdio el 20 d’abril passat amb ell a dins, però sense aconseguir matar-lo, diu: estan drogats. Són bandes sense control.

Són capaços de matar a qui tinguin davant. I si els veus les cares, són rostres totalment desorbitats, fora de si».

«Quan hi ha alerta taronja els carrers es buiden, les barricades es reforcen i surten els defensors de les mateixes, armats amb morters i hondes per tirar pedres» (diari La Premsa, 24 juny).

León i Masaya van ser ciutats heroiques en la insurrecció popular sandinista que fa 40 anys va derrocar a la dictadura de Somoza. Avui fills, néts i veterans insurrectes del 79 comparen a Daniel Ortega amb Somoza i es proposen enderrocar-lo.

Profund descontentament popular
La rebel·lió va començar el passat 18 d’abril per la rebaixa de jubilacions pactada per Ortega i el FMI. A pesar que va ser anul·lada a les dues setmanes de protestes, continua la rebel·lió com a resposta a la violentíssima repressió i perquè estan farts de Daniel Ortega i Rosario Murillo.
Igual que Maduro, Evo Morales, el peronisme kirchnerista i tots els anteriors governs llatinoamericans del doble discurs, Ortega tracta de mantenir un discurs d’»esquerra» i «antiimperialista». Per a això utilitza les històriques banderes sandinistes. Però els plans econòmics que va implementar van tenir suport del FMI, dels grans empresaris privats i de l’Església. Ortega manté un tractat de lliure comerç amb Estats Units.

Malgrat que el president es vantava del «gran creixement econòmic» de Nicaragua (creixia el PBI al 4% anual), això beneficiava a les multinacionals ianquis, xineses i a grans empresaris nicaragüencs, no al poble.

La «taula de diàleg»

Els empresaris i l’Església, que van recolzar al govern fins a fa molt poc, es posen avui com a promotors del «diàleg». El diàleg, al qual concorren empresaris, l’Església (amb suport públic del Papa), dirigents estudiantils de les protestes i també camperols (en el marc de l’Aliança Cívica que van formar), és amb el govern d’Ortega. Aquest va acceptar que la Comissió Interamericana de Drets Humans i l’ONU visitin Nicaragua. Però tot això és clarament una maniobra de distracció, amb la qual Ortega vol frenar les mobilitzacions però sense frenar als seus policies i paramilitars que maten tots els dies.

Sergio Ramírez, ex-membre de la junta sandinista que va governar Nicaragua a la caiguda de Somoza, avui opositor, assenyala: «Tal vegada Ortega no vol revelar que s’ha posat d’acord amb Estats Units per avançar les eleccions, perquè això pot crear pànic i desordre en el reducte que el defensa».

És a dir que Trump, l’Església i els empresaris estan sostenint a Ortega perquè es mantingui en el poder per un any més, a canvi d’un avançament de les eleccions, garantir-li impunitat i evitar la seva caiguda revolucionària per una insurrecció popular perquè segueixi amb una economia al servei dels grans negocis capitalistes.

Els estudiants i el poble mobilitzats desconfien i per això no baixen els tranques (barricades).

L’únic camí per acabar amb els governs al servei dels de dalt i amb la pobresa a Nicaragua és seguir la mobilització revolucionària popular, repudiant el diàleg trampós, fins a derro- car al règim patronal i repressiu d’Ortega i lluitar per un govern dels de baix, de la classe treballadora, dels camperols i la joventut.

28/06/18

Miguel Lamas
Pàgina web de la UIT-QI