Milers de treballadors veneçolans creuen tots els dies a peu les fronteres amb Colòmbia i Brasil, fugint de la misèria i el gana a les quals el govern veneçolà els condemna mitjançant un pla d’ajust que ha reduït el salari mitjana a menys de 5 dòlars mensuals. Entre 2015 i 2018 s’estima que han sortit del país al voltant de dos milions de persones, un 6% de la població. Segons algunes enquestes, al voltant d’un terç de la població vol emigrar per escapar de la hiperinflació, la violenta criminalitat i la repressió.

Veneçuela fins a fa pocs anys no va tenir una tradició significativa d’emigració. Durant la segona meitat del segle XX Veneçuela, més aviat, va rebre immigrants d’Europa i Amèrica Llatina, un molts d’ells de la veïna Colòmbia. Com a part de la polarització política i social en el marc del cop d’estat de 2002 es va donar una primera onada d’emigració, fonamentalment limitada a la classe mitjana alta i la burgesia. Però a partir de la crisi econòmica de 2013 i fins a l’actualitat, amb la contracció brutal de l’economia i l’ajust inflacionari que liquida els salaris, s’ha generat una onada d’emigració cada vegada més gran de la qual participen sobretot els assalariats i autònoms, en condicions cada vegada més precàries.

El govern veneçolà nega a la població la possibilitat d’accedir de manera oportuna a passaports i altres documents, encoratjant el pagament de suborns per obtenir-los, suborns tan elevats que la majoria de les persones no es poden permetre pagar-los.

Com a part d’aquesta onada d’emigració, milers de veneçolans es troben en el nord de Brasil i l’est colombià en condicions de misèria i extrema vulnerabilitat, hi ha casos de esclavisme en el nord brasiler en hisendes dels quals han estat víctimes treballadors veneçolans, fins i tot han estat víctimes d’atacs xenòfobs a la ciutat de Cúcuta. Hi ha denúncies de feminicidis contra veneçolanes a Perú i creix una indústria de trata de dones veneçolanes amb finalitats d’explotació sexual en tota Llatinoamèrica. Molts s’embarquen en naus precàries cap a les Antilles holandeses o a Trinitat i Tobago, país on les autoritats empresonen a centenars d’immigrants veneçolans i els amenacen amb sentències de fins a dos anys de presó.

Davant tota aquesta situació el govern veneçolà no brinda cap assistència als veneçolans en l’exterior. Segons el discurs oficial, present en els mitjans de comunicació del govern i en els discursos de Madur, els emigrants són "blancs, descendents d’europeus, de classe mitjana" i persones "que no estimen a la seva pàtria", que l’abandonen en moments de dificultats. Aquestes afirmacions demostren una vegada més el tarannà ultra-reaccionari del govern. L’oposició de dretes, agrupada en la MUD, també instrumentalitza la crisi de l’emigració, com es reflecteix a les declaracions de Julio Borges, qui va advertir que Llatinoamèrica es pot veure"contaminada" dels problemes que pateix Veneçuela com la criminalitat violenta a causa del flux d’immigrants veneçolans. Una declaració que estigmatitza als immigrants veneçolans i encoratja mesures restrictives per part dels governs de la regió.

Les transnacionals petrolieres es beneficien amb la sobreexplotació dels assalariats veneçolans. Fem una crida als treballadors dels Estats Units, Estat espanyol, Noruega, França, Itàlia, etc., a denunciar que Chevron, Repsol, Total, ENI, i les altres transnacionals en les empreses mixtes petrolieres estan pagant salaris de menys de 5 dòlars mensuals als treballadors veneçolans.

Davant la destrucció del nivell de vida de la classe treballadora veneçolana per part del govern, a tal punt que és impossible subsistir amb el salari mitjà, els treballadors migrants veneçolans han de ser considerats refugiats, desplaçats forçats pel desastre econòmic i els països que els reben han de brindar-los tota l’assistència necessària, fins i tot rebre’ls encara que no disposin de passaport, en vista de que el govern de Madur li nega la documentació als seus ciutadans. Els governs de la regió han d’adoptar mesures per impedir que els treballadors que fugen de l’esclavitud a Veneçuela siguin novament sotmesos a condicions d’explotació esclavista als països als quals migren, a causa de la seva situació vulnerable.

UIT-CI
www.uit-ci.org/
Unitat Internacional dels Treballadors. Quarta Internacional