Com a socialistes internacionalistes som categòrics a l’hora de rebutjar l’intervencionisme polític de l’imperialisme a Veneçuela, per via de l’ultra reaccionari de Trump, que reconeix l’autodeclarat president Juan Guaidó. Així com també rebutgem el reconeixement dels governs capitalistes de Bolsonaro, Macri, Piñera i d’altres.

No són ells els cridats a parlar de «democràcia» i «drets humans». Els governs dels Estats Units, des de sempre, han avalat tota mena d’intervenció militar i política contra els pobles del món. Tampoc no poden parlar de drets «socials» governs com els de Bolsonaro, Macri o Piñera que retallen drets i exploten als seus pobles de la mà de l’FMI i les multinacionals. Per això, tampoc reconeixem l’autoproclamat «govern» de Guaidó, que és un polític veneçolà representant de la vella política patronal i pro-ianqui de Veneçuela.

Dit tot això, també diem que això no vol dir donar-li cap aval ni suport polític al règim dictatorial de Nicolás Maduro. Encara menys reconeixem que sigui un govern «socialista» i d’»esquerra». És Maduro i el seu fals «socialisme del Segle XXI» el responsable de la fam que viu el poble veneçolà. Com també és responsable per la gran confusió que ha creat al poble treballador veneçolà i del món sencer. Ha estat la seva política patronal famejadora i repressiva la que ha portat al fet que milers i milers de veneçolans caiguin en la confusió de creure que polítics de dreta i pro-ianquis els poden treure d’aquesta greu crisi social i humanitària.

Maduro ha anunciat la ruptura de relacions amb els EUA i ha fet un nou discurs «antiimperialista». Però no ha pres ni pren cap mesura amb les multinacionals del petroli que estan associades amb PDVSA, com la nord-americana Chevron o la Total, Shell, Repsol o Lukoil. Tampoc ha deixat de pagar el deute extern ni ha trencat relacions amb la banca estrangera i ni amb altres multinacionals mineres. Nicolás Maduro, Diosdado Cabello, units a les forces armades Bolivarianes, constitueixen un govern capitalista cívic-militar que ha portat el salari a 6 dòlars i provocat una catàstrofe social i milions de refugiats. Governen pactant amb les multinacionals (empreses mixtes en petroli i mineria) i a favor dels grans empresaris nacionals i de l’anomenada «boliburguesia» militar i civil. Aquesta és la veritat que ningú que es digui d’esquerra pot seguir negant. Per això, el 2018 el que van créixer van ser les vagues de treballadors de la salut, de l’educació, del ciment, petroliers i empleats públics per un salari digne i per menjar.

Però no per això podem avalar cap intervenció ni ingerència imperialista a Veneçuela. Ni cap intent de cop militar. Sabem que l’imperialisme i els sectors de la dreta pro-ianqui veneçolana vol aprofitar l’odi popu- lar que ha generat el règim de Maduro per tractar de tornar al poder i per ser ells els qui prevalguin en els negocis capitalistes. Amb l’autoproclamat «govern» de Guaidó busquen dividir a les forces armades que avui majoritàriament donen suport al règim de Maduro, ja que gran part de la seva alta oficialitat participa dels negocis.

El nostre partit germà de Veneçuela, el Partido Socialismo y Libertad (PSL), ha assenyalat clarament un camí independent i de classe: «Hem de dir que no és cert que el 23 de gener s’obrirà un canvi polític a favor dels treballadors i el poble. No podem crear-nos falses expectatives (...) L’única manera de derrotar el «paquetazo» de retallades del govern i aconseguir una sortida de la crisi al servei dels treballadors és amb la mobilització i la lluita obrera i popular. No és amb negociacions a l’esquena del poble treballador ni amb la ingerència de l’imperialisme i dels seus governs aliats de la regió com es resoldrà la tragèdia econòmica i social que pateix el poble veneçolà. Una intervenció ianqui no portaria res de bo per al poble i condemnem als que irresponsablement la invoquen. (...) només amb la mobilització unitària, autònoma i independent de les treballadores, els treballadors i el poble, que marqui distància dels partits representats a l’AN (Assemblea Nacional) i al Gran Pol Patriòtic-Psuv, podrem derrotar el govern i al seu «paquetazo» de mesures antiobreres i antipopulars. Hem de confiar en les nostres pròpies forces organitzades i mobilitzades en els carrers del país «(declaració del PSL, secció UIT-QI, 2019.01.19 www.laclase.info).

Des de la UIT-CI seguim donant suport a la mobilització obrera i popular independent del poble veneçolà per aconseguir una sortida obrera i popular a la crisi que, amb un altre govern dels de baix, imposi mesures d’emergència per aconseguir un salari igual a la cistella bàsica indexat mensualment, un pla d’importació d’aliments i medicines, el no pagament del deute extern, que el petroli sigui 100% estatal sense empreses mixtes ni transnacionals, que tots aquests recursos es facin servir per a salut, educació, salaris, jubilacions. Com també lluitem per les plenes llibertats democràtiques, per protestar, fer vagues i sense presos polítics i sindicals.

En aquest marc reiterem la crida a no reconèixer a l’autogovern de Guaidó i a repu- diar tota ingerència imperialista com qualsevol intent colpista a Veneçuela.

23 gener 2019
Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-CI)
http://uit-ci.org/index.php/noticias-y-documentos/95-declaraciones/2172-2019-01-24-01-59-18