El dissabte 16 de març, a menys d’un mes de reiniciar el «diàleg» amb l’oposició patronal, la dictadura de Daniel Ortega i Rosario Murillo ha tornat a ensenyar novament les dents i ha reprimit amb violència una mobilització pacífica que exigia l’alliberament dels presos polítics que manté el règim. Del que es tracta pels qui conserven el poder és de mantenir la prohibició estricta del dret a la protesta i el control policial de la població. El nerviosisme del règim és tan gran que des de fa més de sis mesos les principals rotondes de Managua estan ocupades per empleats públics del FSLN per impedir la realització de marxes o manifestacions, mentre que gran part de la capital, als voltants del palau presidencial, es troba militaritzada.

La violència d’Ortega i Murillo és proporcional a la seva por a la mobilització popular. La jornada es va saldar amb la detenció de 164 persones, entre elles l’exguerrillera i exfuncionària sandinista Mónica Baltodano; sis ferits, així com diversos periodistes colpejats i robats per la policia. Tots haurien estat alliberats 8 hores després. No obstant això, el més important és que el poble va demostrar novament la seva disposició de lluita per treure del poder Ortega i Morillo i la seva desconfiança en els diàlegs entre el govern i la burgesia opositora reunida entorn de l’Aliança Cívica per la Justícia i la Democràcia (ACJD).

«L’Aliança», com se l’anomena popularment, després de la repressió va declarar que les negociacions estaven «en alt risc» i el dilluns 18 de març va assistir a la seu de les negociacions, l’Escola de Negocis de Managua, únicament a llegir un comunicat repudiant la repressió. No obstant això no va trencar categòricament la seva participació en les negociacions. L’Aliança ha estat copada pels empresaris del Consell Superior de l’Empresa Privada (Cosep), mentre que la majoria de les agrupacions pageses, estudiantils, sindicals i del moviment de dones han desertat d’ella perquè no donen suport al diàleg amb el govern. L’Església Catòlica s’ha reacomodat davant el repudi popular a les negociacions, retirant-se’n, però no per jugar un rol de major bel·ligerància ans al contrari, de major neutralitat, tal com es desprèn de les actuacions del Nunci Apostòlic.

L’agrupació opositora dissident Unitat Nacional Blava i Blanca va ser la que va convocar la mobilització, la primera des d’octubre i que es va dur a terme malgrat les amenaces del govern de reprimir. El 27 de febrer el govern havia alliberat 100 dels 777 presos polítics, encara que sense llibertat plena sinó amb un règim de detenció domiciliària. Un nou alliberament de presos es va limitar a només 50 persones al març. Els presos han denunciat tortures i maltractaments, molts d’ells han estat jutjats i condemnats utilitzant la llei «antiterrorista» d’Ortega, aprovada en el marc de la rebel·lió de l’any passat. S’han aplicat condemnes absurdes com les del 16 de febrer contra tres dirigents pagesos, de 159 a 216 anys de presó.

El que porta a l’autodenominat Govern de Reconciliació i Unitat Nacional orteguista a emprendre la farsa de la negociació és la seva preocupació per la crisi econòmica, per la qual s’espera una caiguda del PIB de l’11% aquest any, agreujada per les sancions de l’imperialisme ianqui que limiten l’accés a l’endeutament en el mercat financer dels EUA. Els objectius del règim amb els diàlegs són el cessament de les sancions i prepara per l’any 2021 una reforma electoral per regir el procés electoral presidencial. Pels empresaris opositors l’objectiu és l’avançament de les eleccions i la «normalització» del país. Els interessos i les aspiracions populars realment no estan contingudes en aquests diàlegs.

Donem suport a la lluita del poble nicaragüenc per la llibertat dels seus presos polítics, per la restitució del dret a la protesta i per enderrocar la dictadura d’Ortega i Murillo. Per avançar en aquesta direcció és necessari aconseguir la unitat dels sectors populars, estudiantils, pagesos i obrers, en instàncies de coordinació sense la participació de capitalistes, per articular una política unitària dels de baix contra la dictadura, sense la ingerència de l’imperialisme o els empresaris, que pels seus propis interessos de classe estan sempre disposats a conduir el procés de lluites cap al pantà de la negociació amb la condició d’obtenir concessions mesquines per part del règim.

Des de la Unitat Internacional dels TreballadorsQuarta Internacional (UIT-QI) fem una crida al conjunt de l’esquerra i el moviment obrer de Llatinoamèrica a assumir l’internacionalisme i denunciar a la dictadura nicaragüenca, tal com en la dècada del 70 es va fer amb el somocisme.

20 de març de 2019
Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)