El passat 6 d’abril Sodepau va organitzar a Celrà una jornada amb organitzacions que exigeixen veritat i justícia contra les desaparicions forçoses a la Mediterrània. Vam comptar amb el brutal testimoni de Fadwa Mahmud, de Famílies per la Llibertat, i de Mariam Al Hallak, de Famílies de Cèsar, dues lluitadores sirianes que, des de l’exili a Alemanya, reclamen que s’acabi amb la impunitat del règim de Baixar al-Assad, ara objecte d’una operació internacional de blanqueig. A la trobada també hi va participar Nassera Dutour, de l’associació algeriana SOS Disparus, que encara busca desapareguts vint anys després del final de la «dècada negra», la guerra que va seguir al cop d’estat militar contra el triomf electoral del FIS el 1991. Les tres van compartir experiències amb entitats de memoria històrica que lluiten per què es faci justícia amb els desapareguts i desaparegudes de la Guerra Civil espanyola i el franquisme.

«Ara tothom parla de la reconstrucció a Síria, que la guerra s’ha acabat i que s’han de normalitzar les relacions amb el govern de Damasc, però el que no diuen és que les detencions, els assassinats a les presons i les tortures continuen: que cada dia s’excaven noves fosses comunes», explicava Al Hal·laq, que va saber que el seu fill va morir sota tortura a Síria quan es va publicar l’arxiu ‘Cesar’ del fotògraf militar sirià que va desertar amb imatges d’11.000 detinguts assassinats a les presons del règim. La Mariam és una de les denunciants a la querella a Alemanya que ha conduit a una ordre de recerca internacional contra els responsables de cinc centres de detenció a Síria on el fotògraf desertor va documentar els assassinats.

La Fadua no sap si el seu marit i el seu fill són vius o morts. El seu home militava al Partit d’Acció Comunista i el fill havia anat a recollir-lo quan tornava d’un viatge a la Xina. Els van detenir a l’aeroport. «Heu de saber que a Síria ni tan sols pots anar a preguntar on són els teus detinguts sense arriscar-te a ser detinguda tu també. Per això només podem lluitar per la llibertat dels presos des de l’exili: hem de ser la veu de les dones de Síria que no poden buscar els seus fills», explica. Reclamen l’accés a les presons sirianes per a investigadors de les ONG internacionals de Drets Humans i que s’obligui el règim sirià a investigar les morts sota tortura.

A la trobada, que es va acabar amb un acte públic, van sorgir diverses propostes per treballar plegats amb la plataforma Tadamon de Barcelona per posar sobre la taula la situació de les desenes de milers de presos polítics i desapareguts a Síria en un moment en què, després de l’esclafament militar de la revolució popular contra Baixar al-Assad a Síria es pretén rehabilitar-lo internacionalment.

Cristina Mas