La tarda del 19 d’agost diverses ciutats brasileres del sud i el sud-est van veure com el cel s’enfosquia sobtadament. A l’Avinguda Paulista, considerada el cor de la metròpoli més gran del país, la cendra de plom va cobrir el cel a les tres de la tarda, espantant a tothom. El fenomen s’explica, no només per l’arribada del front fred a la regió a mesura que s’ha anat estenent, sinó també per la combinació dels núvols carregats de fum causat pels incendis que formen un immens corredor de foc i fum que va des de Rondônia a Mato Grosso do Sul, destruint boscos i brolladors, matant animals, expulsant les poblacions tradicionals de les seves terres, tancant aeroports i incrementant, de manera dramàtica, la concentració de monòxid de carboni, un gas tòxic i fatal.

L’onada més gran d’incendis dels últims anys

L’ICMBio va divulgar dades que mostren que els incendis que van contribuir a l’enfosquiment del cel del sudest el 19 d’agost van arribar al 10% del Parc Nacional de la Chapada dos Guimarães (MT) i ja s’han estès a la triple frontera entre Brasil, Paraguai i Bolívia, que comença en el Pantanal i acaba a l’Amazònia, dos biomes d’importància fonamental per al país.

Segons dades dels satèl·lits de l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE), Rondônia és el cinquè estat del país amb més incendis aquest any: 5.533. En els primers llocs es troben Mato Grosso (13.682), Pará (9.487), Amazones (7.003) i Tocantins (5.751). Un augment d’aproximadament el 82% de la taxa d’incendis en comparació amb l’any passat i superant la mar- ca rècord de 2013.

Els culpables són els ruralistes i el govern de Bolsonaro

Bolsonaro segueix les seves promeses de campanya: «relaxar» les regles de preservació i protecció del medi ambient i les reserves indígenes, fer retallades pressupostàries, perseguir i acomiadar empleats i especialistes (com el president de l’INPE acomiadat a principis d’aquest mes) i « reestructurar» importants organismes com l’ICMBio i l’IBAMA. Tot això s’ha concretat amb la retallada pressupostària al març de $5,4 milions de l’ICMBio per la inspecció i la lluita contra incendis i la reducció del 50% del pressupost de l’IBAMA per PrevFogo.

En donar amnistia a les multes ambientals, perseguir i acomiadar a qui s’oposa a ella (no importa que demostrin científicament de què estan parlant) i en fer afirmacions boges -com quan va dir que només els vegans que mengen verdures es preocupen pel medi ambient o que la població hauria de menjar menys per fer menys popó- o que s’autodefineixi com «Capità Motoserra», Bolsonaro dona carta blanca perquè tinguin lloc tota mena de crims contra el medi ambient. Aquest va ser el cas del «dia del foc» promogut per ramaders del sud-oest de Pará i d’altres regions, que van calar foc a la selva per «mostrar-li al president que volen treballar».

«Fons Amazones» - Per un fons estatal

Ona Elvestuen, Ministra de Clima i Medi Ambient de Noruega, va anunciar el 15 d’agost que el seu país suspendria les transferències al «Fons Amazones». El fons ja ha rebut més de 3.400 milions de reals en donacions, sent la principal font nacional de finançament de les polítiques de lluita contra la desforestació i la preservació del bioma i ha destinat 12 milions de reals en tres anys a l’estat de Mato Grosso per combatre els incendis. Noruega és el m a j o r finançador del fons i, igual que Alemanya, va amenaçar amb suspendre les transferències després que Bolsonaro suprimís el Comitè d’Orientació (Cofa) i el Comitè Tècnic del Fons Amazònic (CTFA) sense abans haver signat un acord amb els grans finançadors del fons.

Però també hem de recordar que Noruega és accionista d’1/3 de l’empresa minera Hydro, responsable de les fugues de la presa de deixies d’extracció de bauxita per la producció d’alumini a Barcarena el 2018. Típic del model capitalista d’explotació que intenta transmetre una imatge de «responsable» i «ecològicament correcte». Res més fals.

El govern brasiler ha de destinar els seus propis recursos a la creació d’un fons estatal per a la conservació i preservació de l’Amazònia i de tots els biomes del país, combatre la desforestació i assegurar la preservació d’espècies de fauna i flora perquè sabem que estan interconnectades i són dependents. Per això, el govern ha d’utilitzar els recursos obtinguts de les multes de les empreses contaminants, així com la nacionalització de criminals com Val i Hydro, i suspendre el pagament del deute públic que alimenta les butxaques dels bancs que financen aquests negocis capitalistes contaminants.

20/8/19
CST-PSOL secció brasilera de la UIT-QI (publicat al web UIT-CI)