El 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, Pàtria, Minerva i Maria Teresa, van ser assassinades per la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana. A més de ser perseguides per enfrontar-se al govern fàctic, van ser brutalment aniquilades pel fet de ser dones i de rebel·lar-se contra els mandats patriarcals de la seva època. Avui, gairebé seixanta anys després d’aquesta massacre, tornem a reclamar, amb força: Prou violència política i patriarcal contra les lluitadores que s’enfronten als governs ajustadors!

A Xile, la mobilització revolucionària que porta endavant el poble xilè contra el govern assassí i genocida de Piñera ve resistint heroicament la repressió policial de carabiners i de l’exèrcit, amb un alt cost: més de 60 persones mortes i més de 2200 persones ferides, de les quals més de 200 han perdut part de la vista. Però les violacions dels drets humans d’aquest govern s’exacerben en el cas de les dones i les persones amb identitats dissidents les quals són violades i pateixen tot tipus de vexacions sexuals al ser detingudes. Aquest és el cas de Daniela Carrasco, àlies "la mimo", segrestada, violada, torturada i penjada (assassinada) nua en una plaça pública; fet que demostra la violència brutal que hi ha per part de forces especials de carabiners.

A Bolívia, el govern ultra-reaccionari de Áñez-Camacho, que el va assumir aixecant les banderes de l’oligarquia pro-imperialista de l’Orient, amb majúscul racisme i a la par amb el mandat de la reaccionària església catòlica en contra de les dones, ja està avançant amb tota mena de violències i crims contra les "mujeres de pollera"; les treballadores, les indígenes i les camperoles, especialment colpejades i denigrades en els enfrontaments als carrers.

A l’igual que el govern de Lenin Moreno a Equador, servil a l’FMI, aquests governs capitalistes i patriarcals s’acarnissen especialment contra les dones que surten a lluitar, que enfronten l’alça del cost de vida, els plans d’explotació i l’entrega dels recursos naturals del territori a agents exteriors o privats.

A més, en països com els Estats Units, Brasil, Polònia, Panamà, República Dominicana, entre d’altres, els reaccionaris governs continuen intentant avançar sobre els drets conquerits per les dones respecte l’avortament, l’accés a mètodes anticonceptius, el reconeixement de la violència de gènere o la no discriminació. Mentre que en altres països del món, com Argentina, Mèxic, Turquia, Perú o l’estat Espanyol entre d’altres, continuen creixent o es fan més visibles les taxes de feminicidis i transtravesticidis.

Però així com gran és l’atac, tant i més gran és l’organització i la resistència de les dones, que, des de 2015, venen sent pioneres en les mobilitzacions d’arreu el món. Amb la quarta onada de lluites feministes, no només es va posar al descobert la violència patriarcal que colpeja, viola i assassina a les dones pel sol fet de ser-ho; sinó que també la importància d’aquest model de dominació per tal de possibilitar la supervivència del sistema imperial-capitalista en crisi, que resisteix a costa de la sobreexplotació del poble treballador; i en especial de les treballadores.

Al món capitalista i patriarcal, les dones a qui no se’ls reconeix el treball de cura, són les més pobres entre els pobres, les més discriminades en els llocs de treball i espais socials; les que tenen els treballs més precaritzats, les que cobren menys per igual treball –respecte els homes-; les que són majoria a càrrec de les famílies amb menys recursos, les primeres en ser acomiadades davant de les crisis econòmiques i a les que se’ls nega el dret a decidir sobre les seves vides i els seus cossos.

Per això, des del crit de #NiUnaMenos, el reclam de la #MareaVerde per l’avortament legal a tot el món, el #MeToo contra la violència sexual o el #ParoMundialdeMujeres contra la discriminació laboral i l’ajust, s’ha anat demostrant que la única manera d’acabar amb la violència patriarcal en totes les seves formes és sortint als carrers i enfrontant els governs capitalistes que se serveixen d’elles per garantir els super guanys dels empresaris, organitzant-nos de manera independent respecte els partits patronals.

Aquest 25 de novembre, més que mai, reclamem: Fora Piñera de Xile! ¡ No al cop i al govern reaccionari de Añez a Bolívia! Prou de violència sexual contra les lluitadores! ¡#NiUnaMenys, #VivasNosQueremos! Prou femicidis i transtravesticidis! A baix els plans d’ajust i lliurament dels governs capitalistes de tot el món!, Plata per combatre la violència de gènere, no per l’FMI! ¡El deute és amb les dones! Organització independent de les dones treballadores del món per arrencar tots els nostres drets!

18/11/2019

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors -Quarta internacional (UIT-CI)

========================================================================================

Un violador en tu camino. Las Tesis (Cançó contra la violencia masclsita que aquest 25-N s’ha escampat arreu del món)

El patriarcado es un juez,
que nos juzga por nacer
y nuestro castigo
es la violencia que no ves.
El patriarcado es un juez,
que nos juzga por nacer
y nuestro castigo
es la violencia que ya ves.
Es feminicidio
Impunidad para el asesino
Es la desaparición
Es la violación
Y la culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía (x4)
El violador eras tú
El violador eres tú
Son los pacos [policies]
Los jueces
El estado
El presidente
El estado opresor es un macho violador (x2)
El violador eras tú (x2)
Duerme tranquila niña inocente,
sin preocuparte del bandolero,
que por tus sueños dulce
y sonriente vela tu amante carabinero.
El violador eres tú (x4)