El moviment feminista arreu del món està preparant en trobades, reunions i assemblees una nova jornada de lluita internacional. Han passat 110 anys des que Clara Zetkin va proposar, a la Segona Conferència de Dones Socialistes, que el 8 de març es convertís en el dia internacional de la dona treballadora, reivindicant les obreres que van lluitar per la jornada de 8 hores, millors condicions laborals, o el dret al vot, entre d’altres. Avui donem continuïtat a aquest homenatge fent front als governs capitalistes i patriarcals que continuen fent pagar la crisi a les treballadores amb les seves polítiques.

Tan sols cal recordar que la desigualtat salarial entre dones i homes al món arriba al 23%, que som les pitjor pagades, les més precàries, les caps de família de les llars més empobrides i que les tasques de cures i domèstiques continuen recaient majoritàriament majoritàriament les nostres esquenes. Per això parlem de feminització de la pobresa. Però hem dit que ja n’hi ha prou i a tot el món ens hem aixecat amb vagues i mobilitzacions històriques: el #MeeToo, contra les violències sexuals, la #MareaVerde per l’avortament legal, segur i gratuït, el #NiUnaMenos contra els feminicidis i ara mateix les dones xilenes que són protagonistes en la lluita pel #ForaPiñera, en són alguns exemples.

A l’Estat Espanyol els últims dos anys vam organitzar una vaga general feminista, fent ús d’aquesta eina de la classe treballadora amb dues jornades inoblidables amb milions de persones mobilitzades i milers de dones autoorganitzades. Malgrat que aquest any són evidents les dificultats objectives per garantir una veritable vaga general un diumenge, tenim el repte de fer una jornada de lluita feminista, de classe i combativa. Motius ens sobren.

Les reformes laborals de PSOE i PP han tingut efectes devastadors per a les dones, amb un greu creixement de la pobresa i la precarietat producte dels acomiadaments, dels contractes temporals i de mitja jornada, l’augment de l’edat de jubilació, la privatització dels serveis públics i particularment dels serveis socials on les dones representen una majoria contundent d’usuàries i de treballadores. S’ha arribat a l’extrem de jornades laborals de 10 minuts per dia, com fa la nova empresa del Grup Net contractada pel Banc Liberbank per a la neteja de les seves oficines. Per això afirmem que la precarietat té rostre de dona.

A tot això s’afegeix la discriminació i violències que patim cada dia: durant el 2019 van ser 99 les dones assassinades a l’Estat pel fet de ser-ho, i aquest d’aquest any ja en són 19. Molts d’aquests crims no són reconeguts per la llei de violència de gènere per no tractar-se de persones amb relació de parella. A més, continuen les restriccions a l’avortament mitjançant l’objecció de consciència i es continua negant aquest dret a milers de dones i embarassades migrades sense targeta sanitària i a les menors de edat. Mentrestant, institucions reaccionaries, misògines i patriarcals com l’església i la Monarquia continuen rebent milions d’euros públics.

És la continuïtat del règim franquista i el nacionalcatolicisme amb el Concordat de 1979 i el rei com a cap d’Estat. L’amenaça del pin parental –impulsat per VOX a Múrcia¬– que vulnera totalment els drets dels infants i adolescents, només és l’aprofundiment de les concessions l’Església que es veu dia a dia a les escoles concertades (que reben anualment 4.866 milions d’euros públics) o als comitès ètics dels hospitals

El nou govern espanyol de PSOE-UP s’autoanomena progressista, però en poc temps ja s’ha evidenciat que serà un govern que complirà i acatarà les imposicions del Banc Mundial i de Brussel·les, continuant amb el pagament del deute i el compliment del sostre de dèficit amb més retallades, a costa de la vida de la gent treballadora.

Es prepara la motxilla austríaca privatitzant i individualitzant encara més el sistema de pensions i la seva ministra Nadia Calviño ja ha declarat que «no es productiu desfer, revertir o reformar les reformes laborals». Unides-Podem, que juga fa de pota esquerra del Règim, intenta maquillar aquesta orientació amb falsos anuncis, com la suposada eliminació de l’acomiadament per baixa per malaltia, quan en realitat, tan sols suposaria un insignificant augment de la indemnització, i quan a més és una mesura que afecta a una minoria de la classe treballadora. Mentrestant, la burocràcia sindical –CCOO i UGT– es queden de braços creuats fomentant la confiança en aquest govern.

A Catalunya la situació no és menys greu i encara ho hagués estat més si el govern hagués aconseguit aprovar la Llei Aragonès que suposava un salt qualitatiu en les privatitzacions i externalitzacions i conseqüentment un atac a les condicions de vida de les dones, que conformen un 80% de les treballadores dels serveis que ataca el projecte de la llei.

Tampoc l’Ajuntament de Barcelona s’escapa d’aquesta orientació, al contrari, són molts els exemples d’externalitzacions que afecten particularment dones, com és el cas de les treballadores del servei d’ajuda domiciliària (SAD) en mans de CLECE (de Florentino Pérez: IBEX35). Per la seva banda, des de fa mesos desenes d’organitzacions que formen part de la Campanya pel Dret a l’Avortament i la Sanitat Universal a Catalunya exigim una reglamentació i modificació de la llei d’universalització de l’atenció sanitària que per ara no ha tingut resposta positiva per part del Govern, el departament i el Parlament. Milers de companyes veuen així negat l’accés a la salut, i en particular a la sexual i reproductiva.

Des del moviment feminista no podem tenir cap expectativa en aquests governs ni caure en la trampa del mal menor, perquè el que diuen que combaten a la dreta i ultradreta són en realitat els qui li obren la porta. Hem d’organitzar-nos als nostres centres de treball, d’estudi i als barris i mobilitzar-nos de forma independent i combatre tots els intents d’institucionalització de la nostra lluita.

Des de Lluita Internacionalista fem una crida a organitzar una jornada de lluita per la derogació de les reformes laborals i la llei d’estrangeria, per pensions públiques i dignes contra el Pacte de Toledo, contra les privatitzacions i externalitzacions, per la recuperació dels serveis públics, per pressupostos per prevenir i eradicar les violències, per la separació de l’Església de l’Estat i contra les agressions LGBTIfòbiques, per l’autodefensa feminista contra la justícia patriarcal i hereva del franquisme, per l’avortament universal i educació sexual, pública integral.

Fem una crida a omplir massivament els carrers el proper 8M perquè sigui el començament d’un pla de lluita que tingui continuïtat més enllà d’aquesta data. Tenim la força, podem guanyar.

Lluita Internacionalista

27/02/2020