Recentment el Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores (SAT) denunciava públicament les condicions en què seguien treballant centenars de persones als camps de Huelva i Almeria en plena crisi de l’Covid-19. Entrevistem Maria José Gordillo, de l’assessoria de l’SAT, actualment a la província de Huelva en la campanya de fruits vermells; i a Mercedes Domínguez, responsable Migració de l’SAT.

- Lluita Internacionalista: En quines condicions es treballa en els camps de Huelva?

Mercedes: Les condicions dels treballadors migrants són infrahumanes. Viuen en assentaments de barraques, construïdes amb palets, plàstics i material de rebuig que reciclen. Cal ampliar que no només és a Lepe on hi ha una dotzena d’assentaments, també a Palos de la Frontera, Moguer, Lucena del Port i Bonares. Alguns assentaments de barraques porten 20 anys en aquestes condicions tercermundistes a l’Europa de segle XXI; en plena campanya poden arribar a viure en aquestes condicions 3 o 4 mil persones, majoritàriament homes jornalers subsaharians (Senegal, Mali, Costa d’Ivori, Gàmbia ....) i del Magreb homes i dones treballadores amb i sense papers.

En els darrers vint anys hi hagut empreses molt conegudes en el sector dels fruits vermells que han pujat la seva economia empresarial com l’escuma sabent del mal viure d’aquests treballadors. Molts d’aquests treballadors vénen de la ruta migrant, de les diferents campanyes agrícoles de l’estat, la recollida de l’oliva de Jaén, de la Rioja, de Navarra, d’Aragó, de Múrcia, etc, però aquí a Huelva estan abocats a viure en barraques , no lloguen cases, hi ha racisme !!

- LI: S’han pres mesures en relació al Covid-19?

Mercedes: Els assentaments no tenen cap mena de recursos vitals bàsics, aigua potable, sanitaris, canalitzacions, neteja viària i recollida d’escombraries, ara amb l’estat d’alerta s’accentua encara més, sense prevencions de riscos ni informació pel Covid-19, fa uns deu dies va aparèixer la UME i parlo per megàfon en diversos idiomes el confinament a les barraques, però no va intervenir amb recursos bàsics com menjar, material sanitari preventiu, punts d’aigua i sabó per higiene, etc. Fins i tot s’ha fet una petició a l’ajuntament de Lepe i a la subdelegació de govern per part de la taula social de l’aigua d’Andalusia sol·licitant permís per instal·lar per un grup de subsaharians organitzats, un punt d’aigua en un assentament amb 400 persones aproximadament, dels tretze que hi ha a Lepe. El passat dia 30 de març van aparèixer camions cisternes per a abastir d’aigua potable que recullen en bidons els treballadors migrants, que proveiran dilluns, dimecres i divendres. Els treballadors que no estiguin en el moment hauran de recórrer més de dos kilòmetres per proveir-se. Tot i que la petició era per a tots els assentaments només s’ha assistit a un i hi ha més de 40 localitzats.

- LI: Des del SAT heu denunciat aquesta situació:

María José: Hem denunciat públicament davant la inspecció de treball i guàrdia civil la situació en què es troben centenars de dones en les cooperatives de fruits vermells. Davant la situació d’alarma sanitària en la qual ens trobem la majoria de les cooperatives no han pres cap mesura de seguretat ni alt tan bàsic com mascaretes, guants i gels desinfectants.
Des d’aquest sindicat també hem denunciat públicament la situació en què viuen aquestes persones perquè les institucions actuïn, ja que tots ells són el motor per enriquir a la gran majoria dels patrons de la província de Fresa. Nosaltres demanem que es regularitzi la situació d’aquestes persones i la llei obligui als propietaris d’aquestes collites a proporcionar als treballadors un habitatge digne.

- LI: Hi ha hagut resposta a les vostres denúncies?

María José: Les condicions estan ara mateix després d’aquestes mesures preses pel nostre sindicat igual de precàries ja que aquests patrons de Huelva semblen intocables i immunes davant la llei.

- LI: Què demandes feu des del SAT per millorar les condicions d’aquestes persones?

Mercedes: La regularització de totes les persones migrants que porten anys enriquint a les empreses fresseres ... Si es vol hi ha alternatives d’habitatges dignes per a aquests treballadors, hi ha solars municipals en aquests Pobles (que segueixen mirant a una altra banda), habitatges expropiades per bancs, cases prefabricades, etc.

- LI: És cert que no hi ha gent per treballar el camp a Andalusia?

Mercedes: No és cert. La patronal va treure una notícia falsa a finals de l’any passat per justificar la mà d’obra migrant sense papers. Amb les taxes d’atur que tenim en aquesta terra, la veritat és que sí que es vol treballar, però amb condicions dignes i complint el conveni que, sent el més baix d’Andalusia, ni es compleix.

- LI: Com podem ajudar?

Maria José: ens podeu ajudar fent tota la difusió possible del que està passant en els camps de Huelva i altres territoris. Entre tots farem més pressió i obligarem a les institucions a preses les mesures.

Tot el nostre suport a les companyes de l’SAT i als i les jornaleres en la seva lluita per unes condicions de treball i de vida dignes !!