L’assumpció el 20 de gener de Joe Biden, un veterà del partit demòcrata, marca un canvi polític en comparació als quatre anys de l’“emperador boig” Trump. El nou govern intentarà que les aigües desbordades del descontentament social retornin al seu llit, però no tancarà el capítol de l’exacerbada polarització social i política, donada la profunditat de la crisi. Internacionalment buscarà, a diferència de Trump, actuar concertadament amb els seus aliats imperialistes per a sostenir el seu domini contra els pobles.

El discurs inaugural de Biden va reflectir de manera molt clara la seva orientació. Va celebrar la “democràcia” i la “grandesa” dels EUA, va exaltar la “unitat” nacional com a sortida per a la crisi sanitària, econòmica i social. Finalment, va cridar a “tornar a fer dels EUA la força dirigent per al bé” a escala mundial. Aquesta versió dels demòcrates de la volta a la grandesa perduda, no deixa de recordar la consigna trumpista de “Tornar a fer els EUA grans”, encara que ho procuri per mètodes diferents. I és que el teló de fons de les disputes entre demòcrates i republicans és la crisi de dominació de l’imperialisme estatunidenc, accelerada durant el govern de Trump.

El demencial atac d’una torba d’ultradretanes al Capitoli el 6 de gener no sols va ser el corol·lari de la derrota política i electoral de Trump, també va ser un indici de la crisi política, que s’accentua en el marc d’una enorme crisi sanitària, amb més de 400 mil morts per la pandèmia de la Covid-19, i la crisi econòmica i social que corre paral·lelament. Més del 10% de la població pateix inseguretat alimentària i al voltant del 15% es troba en situació de pobresa, una proporció que es duplica en la comunitat afroamericana pel racisme estructural. Aquestes condicions van ser les que van veure esclatar la poderosa rebel·lió antiracista a l’estiu de 2020, durant la qual més de 25 milions de persones es van mobilitzar en unes dues mil ciutats.

Tot això explica que el govern de Biden es vegi obligat a fer algunes concessions, atesa la pressió del descontentament social com a la necessitat de prevenir futurs esclats socials. En la seva primera setmana en el poder, va signar desenes d’ordres executives i memoràndums revertint, unes vegades més simbòlicament que unes altres, moltes de les polítiques de Trump. Va retornar a l’Acord de París sobre el canvi climàtic i a l’Organització Mundial de la Salut. Es va comprometre, vagament, a promoure l’equitat racial. Va aixecar el veto a l’ingrés al país de persones de set països de majoria musulmana. Va incorporar als immigrants indocumentats al cens nacional. Va eliminar la prohibició d’ingrés de persones transgènere a l’exèrcit. Va establir algunes mesures per a enfrontar la pandèmia de la Covid-19. Va interrompre l’ampliació del mur a la frontera amb Mèxic. Va revocar el permís per la construcció de l’oleoducte Keystone que travessava terres indígenes pel transportar cru canadenc. Va elevar el salari mínim federal a 15 dòlars.

El projecte de paquet de mesures de Biden per a pal·liar els efectes de la crisi és d’1,9 bilions de dòlars. Ja es van implementar per a aquests fins despeses estatals de 2,9 bilions entre març i desembre de 2020. El nou pla inclou les inversions per a vacunació, reobertura d’escoles, ajudes per a l’alimentació, pagaments directes a la població i subsidis a empreses. Aquestes inversions es combinarien amb moratòries de desallotjaments i suspensions de cobraments de deutes educatius. S’han realitzat comparacions entre aquestes mesures i el New Deal de Roosevelt durant la dècada dels anys 1930. En realitat les mesures actuals són molt més modestes i és evident que el pla de Roosevelt tampoc va acabar amb la desocupació o la misèria. Però les mesures poden generar expectatives en sectors del poble treballador estatunidenc.

Donat el caràcter burgès i imperialista del Partit Demòcrata, que és un dels pilars del bipartidisme a través del qual governen els capitalistes estatunidencs, no es proposarà fer canvis substancials. Encara que puguin semblar audaços algunes de les primeres mesures de Biden, ràpidament s’imposarà la negociació i la construcció del consens bipartidista en les polítiques governamentals. Ja una de les tímides mesures de Biden, la suspensió per tres mesos de les deportacions, va ser revocada per una cort federal.

Construir una alternativa d’esquerra

S’aprecia molt més el veritable caràcter del nou govern a la llum de les recents exigències socials com a salut pública universal, la reducció del finançament dels cossos policials per invertir en educació i assistència social o davant el problema de la destrucció ambiental i el canvi climàtic.

Biden ja va governar durant vuit anys com a vicepresident d’Obama i en la seva llarga carrera legislativa, ha estat promotor de lleis que aprofundeixen la criminalització de la pobresa i castiguen especialment les comunitats més oprimides, com els negres i els llatins. Durant les protestes antiracistes va aclarir que està en contra de disminuir el pressupost milionari de les policies. Les intencions d’aprofitar l’atac al Capitoli per a promoure nova legislació contra el “terrorisme domèstic”, que acabin usant-se per a criminalitzar la protesta i els moviments socials, també tenen precedents en les aportacions de Biden a legislacions com la Llei Patriota aprovada després de l’11 de setembre de 2001.

La rivalitat amb la potència capitalista xinesa continuarà, però procurant pressions concertades amb l’imperialisme europeu. Biden mantindrà un ferri suport a l’Estat colonial i racista d’Israel. No està clar si reprendrà l’acord nuclear amb l’Iran, o si tornarà al gir d’Obama en la relació amb Cuba. En relació amb Veneçuela es va reiterar el suport a l’autodenominat govern interí de Guaidó. No s’aixequen les criminals sancions petrolieres contra un país arruïnat pel saqueig boliburgués des de molt abans.

Encara que la mesura contra l’oleoducte Keystone va ser rebuda amb entusiasme per l’activisme ambientalista i les comunitats indígenes que van lluitar per anys per a aconseguir aquesta conquesta, Biden no pretén abandonar els subsidis al fracking. Fins i tot la suspensió de l’atorgament de concessions petrolieres a l’Àrtic és només temporal.

Socialist Core (simpatitzants de la UIT-QI) va plantejar, després de l’atac dretà al Capitoli, una proposta programàtica per a la unitat del moviment antiracista, la joventut, el moviment de dones i el moviment de treballadors, prenent les principals exigències de les protestes antiracistes de l’any passat i atesa la necessitat d’aixecar un important front que lluiti contra l’extrema dreta i per una agenda de reivindicacions davant el govern de Biden i el Partit Demòcrata.

D’altra banda, la construcció d’un partit independent d’esquerra és un pas imprescindible per a oferir una perspectiva diferent de l’etern reciclatge del “mal menor” entre els dos partits de la burgesia. L’organització Socialistes Democràtics dels EUA (DSA) podria complir un rol fonamental en la construcció d’aquesta alternativa si trenca amb el Partit Demòcrata, portant a la pràctica una decisió ratificada des de fa molts anys en les seves conferències nacionals. És crucial que deixi de ser l’“ala esquerra” dels demòcrates. Del que es tracta és que els milions que es van mobilitzat heroicament l’estiu de l’any passat, que han protagonitzat centenars de vagues, tinguin finalment la seva pròpia eina política, per a lluitar pels veritables canvis de fons i per un govern dels assalariats, els explotats i oprimits.

Simón Rodríguez
dirigent de la UIT-QI