Un cop més, el 24 de març vam realitzar una massiva mobilització a la Plaza de Mayo i les principals places del país repudiant les violacions als drets humans d’ahir i d’avui. A Buenos Aires, així com en les altres províncies, aquesta vegada hi va haver un sol acte perquè el peronisme no es va manifestar.

La marxa va ser convocada per Encuentro Memoria, Verdad y Justicia, l’espai que agrupa als organismes de drets humans independents dels governs, dels partits i de les patronals, i també a les organitzacions d’esquerra i socials.

A la ciutat de Buenos Aires, la mobilització va omplir la Plaza de Mayo. De la mateixa manera, van haver convocatòries molt importants a Córdoba, Rosario, Neuquén, Bariloche i altres llocs del país.

Les columnes més nodrides i entusiastes van ser les dels partits que integrem el Frente de Izquierda Unidad, entre ells Izquierda Socialista.

A Plaza de Mayo, es va llegir el document acordat a l’Encuentro Memoria, Verdad y Justicia en el que vam denunciar la repressió d’ahir i d’avui. Una vegada més vam rebutjar el cop del 76, vam homenatjar als 30.000 companys detinguts desapareguts i vam exigir la presó efectiva per a tots els genocides. "En aquestes quatre dècades hem enfrontat múltiples intents de perpetuar la impunitat: la teoria dels dos dimonis, prescripcions, lleis d’Obediència Deguda i Punt Final d’Alfonsín, indults de Menem, designació de Milani, 2 × 1 de la Cort macrista, negacionisme, intents de reconciliació i la crida a ’passar pàgina’ d’Alberto Fernández ", deia el document. Dels 3.490 investigats per delictes de lesa humanitat hi ha 1.025 condemnats i 1.182 que no van ser empresonats per diferents motius. Prou d’impunitat! Presó comú per a tots ja! Que s’obrin d’una vegada per sempre els arxius militars des de 1974 fins a 1983. Com diu el text: "A quaranta-cinc anys del cop genocida, no oblidem, no perdonem, no ens reconciliem".

Rebutgem també la repressió actual a Formosa a càrrec de governador peronista Insfrán, la desaparició de Santiago Maldonado sota el govern de Macri i la de Facundo Castro amb Alberto Fernández a la presidència, així com també la repressió en el desallotjament de Guernica, a càrrec de Berni i Kicillof.

Denunciem el pagament del fraudulent deute extern contret a sang i foc per la dictadura i pagat de forma escrupolosa per tots els governs constitucionals des de 1983 fins a dia d’avui. La van pagar tots: els radicals, els peronistes i els de Canviem. Macri la va engrandir substancialment, però ara Alberto, malgrat el seu doble discurs i les crítiques a Junts pel Canvi, s’afanya a pagar-la.

Tots van governar per a la mateixa classe capitalista que va impulsar el cop del 76 i després va imposar els successius plans d’ajust i rendició.

El peronisme no va mobilitzar

Sobraven raons per mobilitzar-se aquest 24 de març. Malgrat això, les organitzacions lligades al govern no ho van fer. Li fan el favor a Fernández d’evitar que la bronca per la situació econòmica, per l’ajustament en curs via la inflació, per la falta de vacunes i altres problemes socials, s’expressi als carrers. És per això també que la burocràcia sindical abandona a la seva sort les lluites dels treballadors de la salut, els docents i els de les fàbriques que tanquen.

En contrast amb la inacció de les organitzacions socials i polítiques lligades a l’oficialisme, des de l’Encuentro Memoria, Verdad y Justicia, integrat per centenars d’agrupacions independents del govern, vam decidir mobilitzar-nos a 45 anys del cop genocida.

Perquè cada 24 de març, cal expressar als carrers la vigència de la lluita pels drets humans i contra la dictadura genocida.

Avui més que mai hem de mobilitzar-nos per denunciar els ajustos econòmics, la repressió, els intents de descarregar la crisi de la pandèmia sobre les esquenes dels treballadors, i la manca de vacunes -que es produeixen per milions a Garín [localitat on es produeix l’AstraZeneca] - per al conjunt del poble treballador.

Això vam fer des d’Izquierda Socialista, que vam aportar nodrides columnes a les manifestacions de tot el país. Després de l’acte a Plaza de Mayo, el nostre company i diputat nacional Juan Carlos Giordano es va dirigir als militants i amics que ens van acompanyar felicitant l’esforç i cridant a redoblar-lo a les batalles que vindran. També van saludar referents de la lluita de Klaukol contra la contaminació i delegats d’Aerolínies-Austral, que lluiten contra els acomiadaments.

Un cop més reafirmem que la millor manera d’honrar la memòria dels 30.000 desapareguts és continuar la lluita per defensar els nostres drets i lluitar per una Argentina i un món socialistes.

Diego Martínez
25/03/2021. El Socialista 494