La retirada del govern central de l’acord per l’ampliació de l’aeroport del Prat és sens dubte una molt bona notícia. Ho és, entre d’altres, perquè la pressió social ha tingut un paper essencial en aquesta suspensió. Tots dos governs es retreuen mútuament falta de convicció: el de Sánchez al·ludint als sectors d’ERC que havien anunciat que anirien a la manifestació del proper 19 de setembre, i el d’Aragonès recordant al PSOE la negativa dels Ajuntaments del Comuns de Barcelona i El Prat o dels seus socis d’Unidas Podemos. Aquí cal recordar que, quan aquests mateixos Ajuntament no han rebut prou pressió social, també han tingut polítiques qüestionables ecològicament: el de Colau ha restringit el transit de turismes particulars (penalitzant casi exclusivament a qui té cotxes més vells) però no ho ha acompanyat d’un increment dels transports públics (col·lapsats en plena pandèmia) ni de la seva reducció de preu per incentivar-ne l’ús... I el del Prat, que ara és formalment dels Comuns però que manté al govern l’aparell d’ICV que va signar el Pla Delta, amb conseqüències nefastes i que no s’han pal·liat amb les mesures compromeses al seu moment, tal i com denunciava la pròpia Comissió Europea fa uns mesos. Ara, en canvi, sí ha tingut prou pes el rebuig a l’ampliació manifestat per centenars de col·lectius i organitzacions i la força que ha anat agafant la convocatòria de mobilització del 19S.

També és evident que aquesta suspensió no suposa la fi definitiva del conflicte. El conseller Puigneró demanava seguir negociant per mirar de trobar un nou acord properament i el president d’AENA parla d’una suspensió de 5 anys. Tots dos governs segueixen apostant per l’ampliació de l’aeroport, encara que sigui en termes diferents. El govern de la Generalitat posa la condició que es preservi la zona de la Ricarda però obvia conscientment que els danys que causaria ampliar l’aeroport van molt més enllà de que es facin sobre un o altre terreny. Tal i com esmentàvem al nostre article, «La transició ecològica és destruir el delta? No a l’ampliació de l’aeroport del prat!», la pròpia Agència de Desenvolupament Urbà, Barcelona Regional estima que l’ampliació de l’aeroport del Prat incrementaria, com a mínim, un 33% les emissions de CO₂ en plena emergència climàtica i mentre tots dos governs parlen de prioritzar la «transició ecològica» a l’hora de repartir les destinacions dels fons europeus Next Generation.

La voluntat d’ampliar l’aeroport, tot i les diferències de com fer-ho, responen a les polítiques d’ambdós governs pel que fa a donar carta blanca a inversions especulatives que van en benefici dels poders financers i empresarials i en detriment del medi ambient i de les condicions laborals i de vida de les classes treballadores i populars. La permissivitat i connivència davant l’especulació immobiliària mentre bancs i fons voltors mantenen milers de pisos buits i continuen desnonat gent a diari malgrat la suposada moratòria, o l’especulació energètica amb rècords diaris del preu de la llum en són només dos exemples.

Un dels arguments que fan servir un i altre govern per voler ampliar l’aeroport és el de la creació de llocs de treball que se’n derivaria. Justament la pandèmia ha mostrat la fragilitat de les economies basades en el turisme i justament tots dos governs són responsables de la destrucció de milers de llocs de treball permetent el tancament impune de la Nissan o d’altres empreses i els EROs massius de la banca tot i els seus beneficis. És essencial que des de l’esquerra plantegem alternatives valentes davant del problema de l’atur i de la precarietat laboral, pel que suposa per a moltíssima gent, però també per poder tenir el suport de la majoria de la gent treballadora alhora de rebutjar «fórmules màgiques» de la burgesia com la mateixa ampliació de l’aeroport o les mentides de Vox que tant de mal estan fent als nostres barris.

En el context actual, des de Lluita Internacionalista creiem que és important posar amb força sobre la taula la prohibició dels acomiadaments i la reivindicació històrica de la reducció i repartiment de les hores de treball sense rebaixa salarial. Alhora, davant del problema de la desertització industrial i el tancament o deslocalització d’empreses hem d’exigir, com ja hem vingut fent amb la Nissan, la nacionalització d’aquestes per mantenir els llocs de treball i posar-les a disposició d’un pla públic de reindustrialització veritablement sostenible ecològicament i al servei de la gent del territori i no de rescatar a les patronals.

Més que mai, hem d’omplir els carrers el proper 19 de setembre i donar continuïtat a les mobilitzacions per la preservació i regeneració dels espais naturals del Delta del Llobregat i del medi ambient. Alhora, és important unir aquesta lluita amb d’altres que enfronten les polítiques esmentades més amunt i que tenen un nexe comú: no tindrem transició ecològica, ni habitatge, ni feines dignes, ni serveis públics de qualitat mentre siguin empreses privades les que facin i desfacin impunement amb les necessitats de totes i tots. Per això, reiterem també la necessitat d’una trobada, que pot ser continuïtat de la que va tenir lloc el passat 13 de març al Parc de les 3 Xemeneies sota el lema «Som Majoria», per aglutinar la lluita contra l’ampliació de l’aeroport i moltes altres i construir una plataforma reivindicativa i un pla de lluita conjunt en defensa dels drets socials i les llibertats de la gent treballadora.

Lluita Internacionalista
15/9/2021