MARTIN VILLA. La “Porra de la Transició”, processat.
La jutgessa argentina Servini, processa l’exministre Martín Villa per homicidi i tortures. L’acusa de la Massacre del 3 de març a Gasteiz i la repressió als San Fermins del 1978, entre d’altres.

La interlocutòria, de més de 900 pàgines, assegura que l’exministre va ocupar "una posició preponderant en l’estructura jerarquitzada de poder" sota la qual es van produir diverses morts i el considera com a principal responsable.

La jutgessa ha decretat "el processament de Rodolfo Martín Villa amb presó preventiva, la que no es farà efectiva, en virtut de l’exempció de presó disposada oportunament per l´Alçada". A més, ordena l’embargament sobre els béns de l’exministre fins a gairebé deu milions d’euros.

Cal recordar que els fets pels quals s’imputen delictes d’homicidi agreujat en un context de crims contra la humanitat a Martín Villa són els següents:

1) Massacre del 3 de març de 1976 a Gasteiz, amb cinc obrers assassinats, sent ministre de Relacions Sindicals. Van morir: Pedro María Martínez Ocio, treballador de Forjas Alavesas, Francisco Aznar Clemente, estudiant i operari de fleca, Romualdo Barroso Chaparro, estudiant, José Castillo García, treballador de Basa (Grupo Arregui) i Benvingut Pereda Moral, treballador de Diferenciales que va morir posteriorment.

2) Assassinats a la Setmana Pro amnistia de maig 1977: Rafael Gómez Jáuregui el 12 de maig de 1977 a Errenteria, José Luis Cano Pérez el 14 de maig de 1977 a Iruña, i Francisco Javier Núñez el 15 de maig de 1977 a Bilbo; als que es sumarien: Gregorio Marichalar Ayestarán d’Errenteria, mort al juny de la bala a l’estómac i Manuel Fuentes Mesa, assassinat a Ortuella;

3) Mort de José María Zabala Erasun el 8 de setembre de 1976 a Hondarribia;

4) Mort de Maria Norma Menchaca el 9 de juliol de 1976 a Santurce;

5) Mort d’Arturo Ruiz García el 23 de gener de 1977 a Madrid. Sent Martín Villa, Ministre de Governació-Interior.

6) La impune repressió policial als Sanfermines de 1978, amb 1 mort i 150 ferits, molts de bala.

Després d’una nova querella per la mort d’Ángel Almazán el 1976 durant el dia del referèndum per al Projecte de Reforma Política del Govern, assassinat que va quedar impune, la jutgessa ha decretat el processament de Martín Villa.

La Jutgessa titular del Jutjat Criminal i Correccional Federal 1 de Buenos Aires, coneguda com a “querella argentina”, per mitjà de resolució de data 27 de març de 2019, ja havia acordat prendre declaració indagatòria a Martín Villa, citant-lo, el dia 9 de setembre de 2019, així com la sol·licitud d’extradició remesa a l’Estat espanyol, que va ser denegada per Acord del Consell de Ministres de 13 de març de 2015 i posteriorment mitjançant les comissions rogatòries corresponents cursades pels Jutjats i Tribunals de l’Estat espanyol, que també la van rebutjar. Sense oblidar-nos del suport dels expresidents Felipe González, Aznar, Zapatero i Rajoy a Martín Villa.

Així, doncs, una conducta obstruccionista que l’Estat espanyol ha mantingut per impedir que la causa penal tramitada a l’Argentina avancés i fos impulsada adequadament. Això és, ni investiga ni enjudicia aquests crims, i pretén que tampoc no ho facin Tribunals d’altres països, incomplint greument amb les seves obligacions internacionals.

Si els jutges de l’Estat espanyol no ho fan, que la justícia internacional ho jutgi.
No pot quedar impune.
Per la Memòria, la Veritat i Justícia.

Guillermo Schelling

NOTA:
La “Porra de la Transició”, un àlies i una trajectòria de poder i impunitat
• Procurador a les Corts franquistes i Senador per designació reial del 1964 al 1977. A partir del 1979, diputat a Corts per Lleó i des del 1989, per Madrid.
• Ministre de Relacions Sindicals, del 12/12/1975-5/7/1976
• Ministre de l’Interior, del 5/71976-5/4/1979
• Ministre d’Administració Territorial, del 9/9/1980-1/12/1981
• Vicepresident primer del Govern, del 2/9/1981-30/7/1982
Partits:
• Cap Nacional del SEU (Sindicat Espanyol Universitari). De caràcter feixista, va ser creat a la II República, impulsada per Primo de Rivera i la Falange). Del 23/2/1962- 10/9/1964.
• FET i de les JONS (1962-1977)
• Unió de Centre Democràtic (1977-1982)
• PP/AP (1983-actualitat)
• Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (des del 2013)