El 23 i 24 de novembre, dos companys de Lluita Internacionalista vam estar, amb un diputat de la CUP-PR, amb els treballadors del metall de Cadis i els seus sindicats combatius. Entrevistem a Diego Rodríguez treballador del metall i membre de la Coordinadora del Metal (CTM) de la Badia de Cadis, que ens explica quina és actualment la situació del conflicte a la Badia.

Lluita Internacionalista. Explica’ns la situació actual del conflicte i com us va afectar la repressió?

Diego Rodríguez.Va haver-hi un cert descoratjament quan es va signar l’acord sense ni tan sols fer una Assemblea per a tots (una cosa habitual i que denunciem contínuament). No obstant això, ara, tant els treballadors com en la resta del poble, es nota un orgull de classe generalitzat que mai havia percebut. El conflicte marcarà un abans, l’està marcant, i un després.

La repressió ha alimentat el conflicte i la solidaritat. Els pals de la policia a un company, ens fan mal a tots. Igual ha passat amb la repercussió nacional/mundial del conflicte. La imatge d’una tanqueta arrasant un barri obrer, és una imatge de guerra. Estem en guerra i la nostra Classe comença a posicionar-se.

LI. ¿Com us esteu organitzant?

DR. L’organització és i ha estat l’assignatura pendent del conflicte i dels últims anys del sindicalisme alternatiu. Millorar l’organització i continuar treballant la conscienciació són dues de les claus. Treure les reivindicacions de les factories (presons per als treballadors) i portar-les als barris (la nostra fortalesa) és fonamental.

LI. ¿Quin és el suport ciutadà?

DR. Impressionant. L’esperit de les drassanes dels vuitanta, ha ressuscitat. Hi ha consciència i s’activa quan se sembra. A Cadis aquests dies s’ha creat una il·lusió que necessitava la classe treballadora. Un nou 15M (Metall)

LI. ¿Com veieu la continuació de la lluita després de la traïció de CCOO i UGT amb la signatura del conveni?.

DR. CCOO i UGT pagaran la traïció SEGUR. La hi farem pagar. El que parlava abans i el que hem fet sempre, sindicalisme en els barris i lideratge obrer, només que ara amb més organització i amb la força que ens ha donat tanta solidaritat.

LI. ¿Que podem fer des de LI?

DR. Ja ho feu, ja ho fan i crec que ja ho fem: construir des dels nostres irreductibles aldees el món de la Classe Treballadora sense cognoms.

Potser en qüestions organitzatives, necessitem aprendre molt. És bo una opinió des de fora del conflicte i de la situació en la Badia, que ja l’aneu coneixent. Impressionant la vostra companya Esther com va analitzar a partir de la nostra informació, algunes qüestions del nostre sector. A mitjà termini, la idea de fer una trobada amb vosaltres, concretament i també amb altres col·lectius, és molt interessant. És molt interessant en si i també de cara a la nostra Classe i als nostres enemics. Els fa molta por quan ens veuen que treballem junts. Hauríem de concretar amb idees, segur que en teniu i algunes les hem parlat i treballar en elles.