Davant els reiterats posicionaments públics sobre la guerra d’Ucraïna de la CUP-UNCPG i de la CUP-PR a nivell estatal, candidatures de les que formem part, volem manifestar que en cap cas han estat debatuts en el si de la candidatura. Han tret declaracions de les que ni han informat i, malgrat tenen els nostres documents contraposats al que estan defensant, no s’han volgut debatre (ara ens diuen l’abril) i mentre, segueixen usant la seva posició per aparèixer parlant en el nostre nom.

1. La NO denúncia de la invasió russa, NI l’exigència de la retirada de Putin d’Ucraïna: o ni s’esmenten (2) o son un esquitx en mig de llargs discursos sobre la responsabilitat de l’OTAN i l’UE (3), per amagar i/o justificar la invasió russa. Per nosaltres és una guerra injustificable de caràcter imperialista gran rus, contra un país més feble. La retirada de les tropes russes hauria de ser el primer element de qualsevol plantejament.

2. El posicionament pacifista dels diputats de la CUP-PR, oscil·la entre un neutralisme tipus el del “Comitè de No-intervenció” dels Blum i “democràcies europees” en la nostra guerra civil negant armes a la República –per a “no escalar el conflicte” (1)-, i la fal·laç comparació amb la posició de Lenin a la 1ª Guerra Mundial que era un guerra entre països imperialistes. Ucraïna imperialista? Per contra, Rússia que ha massacrat Txetxènia, intervingut a Kazaghistan i Bielorrússia –per cert, tots ells conflictes silenciats per l’esquerra-,... és l’imperialisme agressor. És la guerra d’un imperialisme contra un país semicolonial, comparable a l’agressió ianqui d’Iraq on, com llavors, estem per la derrota del país imperialista, siguin els EUA o Rússia avui.
La CUP-UNCPG encara ho fa més sagnant quan es planta davant del Cònsol ucraïnès, en el Parlament, amb cartells amb el símbol del NO a la guerra, que com recorda el Món (4), en realitat la campanya actual, és “No a la guerra: les vostres guerres, els nostres morts”, ¡¿Com podien demanar-li pau a algú del poble que pateix les bombes i posa els morts!!?. En realitat, li exigeixen la “pax romana”, la de la rendició o el cementiri. Una exigència a Ucraïna que, de retruc, aplana el camí a l’ocupació de Putin. És una vergonya.

3. Els diferents rasers per mesurar. Així com a Iraq no hi havia dubte, i tots estàvem del mateix cantó; davant de Rússia, no. Com tampoc davant conflictes que s’enfronten als seus socis, com Bashar, que va massacrar al poble sirià davant el silenci còmplice de l’esquerra, i la CUP entre ella, que evitava donar-li suport parlant només de les kurdes. Si, amb elles ens tornàvem a trobar tots, però la CUP ha anat fent distinció de pobles: uns amb dret a revoltar-se i d’altres que no. Segons la CUP-PR, Ucraïna no pot armar-se, però omplien cartells de kurdes armades ¡pels ianquis!. Per nosaltres no hi ha categories de pobles. Tot poble te dret a defensar-se i a decidir ell, i ningú més, fins quan te forces per lluitar. Vietnam demostra que, si a Rússia segueixen les dures mobilitzacions que hi ha, Ucraïna pot resistir. Però fins i tot en la derrota, com per exemple en la Comuna de París, Marx defensava el dret del poble de París de lluitar malgrat l’imponent maquinària bèl·lica imperialista franco-prussiana.
Sembla que les reminiscències stalinistes d’alguns corrents deformen la realitat a l’hora de jutjar al carnisser de Txetxènia, al torturador del KGB que ha consolidat el capitalisme en la ex-URSS, reivindicant Stalin i renegant reiteradament de Lenin –no només ara, també el culpava de les fronteres de Geòrgia i Osètia del Sud-, buscant el retorn a la Rússia zarista, imperial.

4. Nosaltres no donem cap suport polític al govern de Zelensky que ha demostrat sobradament el seu neoliberalisme i la voluntat d’entrar a l’OTAN i l’UE, però sí donem tot el suport a la resistència per aturar la invasió. No som neutrals, com no ho era Lenin davant el cop de Kornílov, sense que això volgués dir cap suport a Kerensky. Suport a la resistència, tota, suport polític, cap.
I ens preocupa que, malgrat les Defenses Territorials son el poble en armes, les que envia l’OTAN vagi a mans del batalló feixista Azov –com ja va fer abans occident-. Això genera un gran problema pels ucraïnesos, però cap diputat des de la distància te dret a qüestionar l’armament d’Ucraïna pels perills nazis que pot comportar, apropant-se al concepte de desnazificació que ha vingut utilitzant Putin. Certament és un problema, ja que aquests batallons feixistes estan a més, detenint i torturant militants d’esquerra, però com ens deia un d’ells des de les Defenses Territorials, seran ells, i ningú de fora, qui ho haurà de resoldre. Tot el suport a l’esquerra ucraïnesa que lluita contra l’agressió russa i enfronta els sectors d’extrema dreta. Com també a l’esquerra russa que també enfronta el règim repressiu de Putin i l’extrema dreta russa.

La nostra posició, contra la reflectida en discursos i actituds dels diputats de la CUP-UNCPG i CUP-PR que NO ENS REPRESENTEN, passa per a exigir Fora les tropes russes!, Suport a la resistència! Ni Putin ni OTAN!

16/03/2022
Lluita Internacionalista

NOTES
(1) Congreso de los diputados. Albert Botrán, 23/02/2022.
https://twitter.com/albertbotran/status/1496540025714008076
(2) Congreso de los Diputados. Albert Botrán, 2/03/2022.
https://twitter.com/albertbotran/status/1499000659617669133
(3) Revista El Plural, 10/03/2022, entrevista a Mireia Vehí, justificant la seva negativa a signar una PNL condemnant la invasió perquè el conflicte “es complex” i no s’expliquen les arrels en política OTAN 2014:
https://www.elplural.com/politica/entrevista-mireia-vehi-cup-estamos-en-contra-envio-armas-ucrania_285678102
(4) El Món, 9/03/2022: https://elmon.cat/politica/cup-no-guerra-cartell-parlament-catalunya-consol-ucraina-379037/