Arreu del món la lluita pel dret a l’avortament legal, lliure, segur i gratuït està a l’ordre del dia perquè encara continua sent un dret fonamental vulnerat i, fins i tot, prohibit com és el cas d’El Salvador, Nicaragua o Haití entre d’altres països. La lluita del moviment feminista i la Marea Verda ha aconseguit també importants avanços com és el cas de l’Argentina a on es va aconseguir la seva legalització, a Xile a on està en ple debat en el marc del procés constituent, o a l’estat de Guerrero, Mèxic, on recentment acaba de despenalitzar-se. Però la realitat ens corrobora que cal continuar amb la lluita permanentment perquè -i més encara en moments de crisis econòmiques i socials- els drets sexuals i reproductius són al punt de mira dels sectors més reaccionaris i misògins que, en molts casos, reben el suport o són part dels mateixos governs.

El "lobby" antiavortista a Catalunya i a l’Estat Espanyol, finançat amb diners públics

Recentment, es feia pública al portal informatiu "Crític" informació recopilada per l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius i un mapa del "lobby" antiavortista a Catalunya i a l’Estat Espanyol.1 A l’informe es confirma que el Departament de Drets Socials de Catalunya, des del 2010 i sota els mandats d’ERC i Junts ha finançat a l’entitat "Fundació Pro Vida" amb 260 mil euros. Aquesta fundació forma part del "Foro Español de la Familia" que va encapçalar les mobilitzacions contra la llei de l’avortament l’any 2010 i recentment també contra la llei d’eutanàsia. A més a més, segons la memòria de la mateixa fundació també va rebre diners públics del Fons Espanyol de Garantia Agraria (FEGA) i de la Diputació de Barcelona. I a tot això hem d’afegir que moltes administracions els deriven dones dels serveis socials o centres de salut: l’any 2020 l’Ajuntament n’hauria derivat unes 76 i el CatSalut 84. Evidentment aquest "lobby" compta amb molts d’altres col·laboradors de l’àmbit privat: el Banc d’Aliments, la Fundació Rocapin i Isolana o l’Associación Española de Profesores de Planificación Familiar Natural (RENAFER). La Fundació Pro Vida és un exemple de tot un mapa que ha sigut publicat i que inclou altres entitats anti-drets com "Hazte Oir", "Citzien Go", l’organització secreta i paramilitar "El Yunque", entre d’altres. Cal destacar que, en molts casos, són organitzacions enxarxades entre si. Per exemple: organitzen intimidacions a les portes de clíniques que practiquen avortaments, tant a Catalunya com als mateixos Estats Units.

Cal blindar el dret a l’avortament

El creixement de les organitzacions fonamentalistes i dels discursos i polítiques reaccionàries, misògines i LGBTIfòbiques està vinculat a la situació de crisis econòmica capitalista. Les violències cisheteropatriarcals són un mètode de disciplinament que intenta mantenir-nos submises i controlades mitjançant l’ús de les diverses formes de violència per treure més guanys de la nostra explotació. I al mateix temps pretén culpabilitzar-nos de la crisi i dividir-nos com a classe treballadora. D’aquesta situació també en són responsables els governs, partits i organitzacions que, tot i considerar-se feministes i defensores de la diversitat, financen amb diners públics a entitats reaccionàries com hem vist amb el cas de Catalunya. Però tampoc no hem d’oblidar que l’Estat Espanyol -tot i anys del “gobierno más progresista de la historia”- continua destinant milions d’euros públics a la mateixa Església Catòlica i manté el Concordat del 78 d’origen franquista que atorga a aquesta institució obscurantista privilegis econòmics, socials i polítics. S’estima que l’Església rep al voltant d’11.600 milions entre l’ensenyament, obres socials, excepcions impositives, manteniment del patrimoni, IRPF, entre d’altres. Xifres exorbitants per si mateixes, però encara pitjors si les comparem amb els només 525 milions pressupostats pel Ministeri d’Igualtat per a l’any 2022. No n’hi ha prou amb discursos ni tampoc amb millores que podem anar aconseguint, necessitem blindar els nostres drets i, per tal de garantir-ho, cal trencar amb els privilegis d’institucions com l’Església o amb el finançament a altres entitats vinculades.

Ara el govern PSOE-Podem -desprès d’anys d’exigència del moviment feminista- ha presentat a debat una reforma de la llei de l’avortament aprovada l’any 2010 que podria recuperar drets que ens van treure amb l’intent de contrareforma impulsada pel PP i encapçalada per l’aleshores Ministre de Justícia, Gallardòn. De fet el PP i VOX ja han sortit públicament a oposar-s’hi. Amb la nova reforma, per exemple, ja no seria necessària l’autorització per a la interrupció voluntària de l’embaràs en el cas de les menors de 16 i 17 anys. També s’avançaria amb l’eliminació del període de reflexió de 3 dies que s’imposa actualment a una dona o persona gestant que decideixi avortar i en garantir aquest dret tant amb el mètode quirúrgic com amb el farmacològic en centres públics de tot el territori. En aquest sentit, la situació avui dia és alarmant: 11 províncies no registren haver practicat cap avortament des que es va aprovar la llei l’any 2010 el qual vol dir que milers de dones s’han hagut de desplaçar a altra província per tal de poder exercir aquest dret. I en l’actualitat, a més, més del 80% dels avortaments es continuen realitzant en clíniques privades.

Avançar i blindar amb el dret a l’avortament és una necessitat perquè com veiem avui dia no és veritablement una pràctica lliure i garantida. I no podem oblidar que moltes dones i persones gestants sense targeta sanitària o en situació administrativa irregular són negades d’exercir aquest dret. Advertim que cap llei blinda un dret si no es fa efectiva amb el pressupost necessari. Ni tampoc si no ens inclou a totes, és a dir, si no acaba amb la vessant racista de la llei d’estrangeria. Fem una crida a mobilitzar-nos i organitzar-nos en aquest sentit. A sortir als carrers per l’avortament lliure, legal, segur, gratuït i universal.

Cal que el moviment feminista, el moviment per l’alliberament sexual i de gènere i el moviment antiracista lluitem unitàriament des d’una perspectiva de classe que és la que ens unifica en les nostres diverses opressions. I per això, cal també que el sindicalisme alternatiu i combatiu agafi a les seves mans i unifiqui totes aquestes reivindicacions. Perquè la veritable forma d’aturar l’extrema-dreta i els fonamentalismes és amb una sortida de fons, de classe, rupturista i anti-capitalista.

Rosario de Mendieta