L’octubre passat es complien 31 anys de l’assassinat de la Sonia Rescalvo Zafra, el primer assassinat trànsfob de què es té constància a l’Estat espanyol. La Sonia va arribar a Barcelona amb 16 anys i sempre es va identificar com a dona trans, parlant obertament encara en l’època de la Llei de perillositat social del franquisme, derogada el 1995 del Codi Penal.

En el moment del seu assassinat, la Sonia tenia 45 anys i vivia al carrer. La matinada del 6 d’octubre de 1991, la Sonia dormia amb una amiga, la Dori, a la glorieta del parc de la Ciutadella, quan un grup de neonazis va entrar al parc i els van donar una brutal pallissa, deixant morta la Sonia i greument ferida la seva companya. Quan els assassins van confessar el crim, lluny de penedir-se’n, se’n van mostrar orgullosos i van qualificar les víctimes d’“escòria de la societat”.

Encara que el cas va ser molt mediàtic, el tracte que en van fer els mitjans va ser denigrant, utilitzant el deadname de la Sonia i referint-s’hi com a “homosexual transvestit”. Tot i així, l’assassinat de la Sonia va marcar un punt d’inflexió en el tracte dels crims d’odi, i ara és un símbol de lluita pels drets de les persones trans.

La Sonia és una víctima més d’aquesta societat capitalista i patriarcal que ens sobreexplota, ens agredeix i ens condemna a la marginalitat. L’assassinat és la punta de l’iceberg de tota la violència LGBTfòbica que encara avui patim diàriament.

Com a col·lectiu hem de denunciar i enfrontar els discursos d’odi dels partits de dreta i ultradreta que legitimen la violència cap a nosaltres. Però també hem de denunciar les polítiques dels partits suposadament progressistes que no fan res per a garantir els nostres drets més bàsics, com és el cas recent del PSOE que, alineant-se amb el PP i VOX, vota continuar postergant una llei Trans i LGBT que, tot i que sabem que no canvia de fons la situació en què vivim, suposaria un gran avenç pel col·lectiu.

Per totes les que han patit la violència d’aquest sistema cisheteropatrialcal, hem de continuar organitzant-nos. Perquè sabem que l’única manera de conquerir drets és lluitant-los als carrers.

Per la Sonia Rescalvo, ni oblidem ni perdonem!

Cris Darriba