A la matinada de l’11 d’abril del 1993 a Montanejos (Castelló) va ser assassinat Guillem Agulló, militant antifeixista i de Maulets. Aquest 11 d’abril a Burjassot (València) se celebrarà una manifestació per recordar el seu assassinat a mans d’un grup de feixistes. Només es va realitzar un judici farsa que va condemnar un dels assassins a 14 anys de presó dels quals només en va complir 4.

Molts han estat els actes i manifestacions durant aquests 30 anys, gràcies a la perseverança de la seva família i dels col·lectius antifeixistes del País Valencià. També, s’ha escrit molt sobre l’assassinat, documentals, llibres, pel·lícules…

La premsa, fonamentalment valenciana (Las Provincias), va difamar en molts casos Guillem i el seu assassinat, fent una rentada de cara dels seus assassins i els grups feixistes que han pul·lulat a gust pel País Valencià, donant veu a personatges significatius del feixisme valencià, del blaverisme i l’extrema dreta.

Molts han estat els assassinats perpetrats per l’extrema dreta des dels anys 70 i, no hem d’oblidar cap dels lluitadors que van ser assassinats. En molts casos, els autors no van ser castigats amb la passivitat de la policia i els poders de l’Estat.

L’extrema dreta s’introdueix a la nostra societat, per les escletxes que la democràcia burgesa els deixa, amb l’estaticisme d’alguns partits parlamentaris i mitjans de comunicació. I, continua estant a la judicatura, als cossos policials, al món empresarial, a l’església, entre els militars; no en va les sentències de molts jutges, les proclames de militars o eclesiàstics i els discursos o la rentada de cara de l’extrema dreta per alguns mitjans de comunicació.

La lluita contra l’extrema dreta té moltes facetes, una la que propugnen grups antifeixistes: que cal continuar lluitant i organitzant-se contra ella de forma frontal, desemmascarant els llocs on es colen els feixistes, la policia, la judicatura, la premsa, els equips de futbol... Amb mobilitzacions contundents contra les seves accions i les campanyes d’odi contra dones, immigrants o discursos i accions homòfobes.

Però, entenc que, una altra manera útil de combatre l’extrema dreta i impedir que s’introdueixi al si de la classe obrera, és ocupar l’espai que han deixat la socialdemocràcia i l’esquerra reformista i lluitar per la defensa dels interessos dels i les treballadores, participant en els moviments en defensa de l’habitatge, de la sanitat, dels immigrants, dels col·lectius feministes, del sindicalisme combatiu, dels col·lectius LGTBIQ, als barris, escoles i universitats. Per la solució real dels problemes de la classe obrera, promovent la mobilització i la lluita, amb les seves eines tradicionals, les vagues, les mobilitzacions o la solidaritat activa, sense fer un pas enrere en les lluites anticapitalistes, que donin autèntica resposta a la crisi que el sistema intenta que la classe obrera paguem. No podem permetre que la nostra inacció i passivitat siguin el brou de cultiu per a l’extrema dreta.

Carlos Rodríguez,
País Valencià