La convocatòria a Madrid del 28 d’octubre es va fer en un moment polític convuls amb la formació d’un nou govern, amb tots els poders polítics en contra, amb els missatges del govern de coalició (PSOE, PODEMOS, IU, PCE) que desmobilitzen amb els seus constants globus sonda, i amb la constant col·laboració de les direccions de CCOO i UGT amb el govern, a més de la propaganda de les entitats financeres i els mitjans.

Així i tot, el moviment pensionista va acudir a Madrid a defensar el sistema públic de pensions. Vam poder comptar amb el suport de diversos comitès d’empresa, seccions sindicals, moviments socials i d’algunes figures conegudes que van donar suport a aquesta mobilització. Hem de ressaltar l’extensa participació del sindicalisme combatiu, que continua donant suport a les reivindicacions del moviment pensionista.

Aquesta mobilització no és un element aïllat dins del moviment pensionista. Segueixen les concentracions dels Dilluns al Sol, es fan campanyes en defensa dels drets enfront dels bancs, es fan xerrades i recollides de signatures, es continua donant suport a les lluites en defensa dels serveis públics, al moviment feminista i a la defensa del medi ambient, així com també a Palestina.

No hem de deixar de banda el nombre de manifestants aquest 28 d’octubre. És cert que veníem de concentracions recents a Madrid davant del Congrés i la Cimera de Granada, però sense saber amb certesa el número, la del 28 d’octubre ha disminuït la quantitat de manifestants. També és cert que cada vegada som més grans i ens costa viatjar (a Canàries i Balears també va haver-hi manifestacions), que hi ha dificulats en què els més joves s’impliquen en la defensa de les pensions, i que existeix una gran desmobilització de la classe obrera en general. No obstant això, ens toca ser imaginatius i proposar formes d’acostament a aquests col·lectius.

L’exemple dels companys de França ens havia donat un plus de força però, al seu torn, la no continuació d’aquestes lluites per part dels sindicats oficialistes va fer també que es generés una sensació de derrota al moviment pensionista nostre, i la imposició per decret de les mesures contra els pensionistes francesos va ser un altre gerro d’aigua freda.

És necessari enfrontar-nos amb fermesa a aquestes polítiques, que tenen per objectiu garantir el pagament i la reducció del deute amb l’aval de les pensions. Hem de fer front a les polítiques que intenten desmuntar el sistema públic de pensions i, per això, és urgent la unificació del moviment pensionista, deixant de banda els personalismes i afermar la col·laboració amb el sindicalisme combatiu, que és l’únic que pot entrar a les fàbriques, desmuntar el missatge de la feblesa del sistema públic de pensions, explicar la veritat de les reformes de pensions, la necessitat de salaris i pensions mínimes que traguen a treballadors i pensionistes d’una pobresa que s’estén entre la classe treballadora, i organitzar una resposta contundent.

Aquesta fermesa que proposem ha de ser assumida per bona part de la
classe obrera perquè se senta cridada a mobilitzar-se. Ha de ser secundada i discutida des de la base dels i les pensionistes i decidida per part dels treballadors i les treballadores perquè pugui tenir èxit.

Pensionistes LI