8M a Lleida

Cada any a Lleida es convoquen dues manifestacions pel 8 de març, una organitzada per la Coordinadora 8M Lleida i, l’altra per Marea Lila. La primera de caràcter anticapitalista, i antiracista, i l’altra de caràcter institucional i del feminisme “mainstream”. En altres ciutats aquesta situació es repeteix, però a Lleida la participació en la manifestació de la primera és similar a la de la segona.

La Coordinadora 8M Lleida està formada per les diferents organitzacions de la ciutat que lluiten per un feminisme verdaderament de classe i contra tota opressió cap a les dones i dissidències. Lluita Internacionalista en forma part i tenim clar que aquest és el camí i que cal seguir enfortint-lo amb aquesta perspectiva revolucionària.

A Lleida, aquest 8 de març, la Coordinadora 8M Lleida ha tornat a omplir els carrers, amb una petita davallada degut a la situació de desmobilització generalitzada. La vaga general estava convocada, però la mobilització central es va fer la tarda sota el lema: De la nostra misèria fem créixer la lluita: Feminisme contra la precarietat, les fronteres i el genocidi.

La jornada es va centrar a denunciar la precarietat laboral de les dones i dissidències, des de les sanitàries fins a les temporeres; la llei d’estrangeria i l’augment de la repressió policial; l’augment de la ultradreta i els discursos reaccionaris; i, el genocidi a Palestina. Així com, seguir donant suport a totes les que resisteixen i lluiten per acabar amb el sistema capitalista patriarcal i imperialista, perquè totes hem de resistir des del riu fins al mar.

Les exigències de caràcter local es van centrar en la denúncia per la repressió cap a les 5 feministes anticapitalistes de Lleida denunciades per VOX i Mossos per exercir el seu dret a vaga i fer front al feixisme el passat 8M; la denúncia i rebuig del nou reglament d’empadronament que a cop de decret l’alcalde Fèlix Larrossa ha modificat dificultant la garantia d’un dret bàsic per a totes; i, l’exigència d’un centre d’acollida d’urgència de gestió pública per a dones i els seus fills i filles que pateixen violència masclista.

Barcelona

El 8 de març ha ratificat una vegada més que, malgrat els discursos deslegitimadors i reaccionaris, el moviment feminista continua acumulant forces i aconseguint massives mobilitzacions. Enguany el moviment feminista ha recuperat el seu esperit internacionalista denunciant contundentment el genocidi de l’estat sionista d’Israel i la complicitat de l’imperialisme. Com a moviment que lluita contra les opressions i tota mena de violències, les feministes tenim clar que estem al costat del poble palestí i que el seu alliberament és part de la nostra lluita estratègica. Per això, per nosaltres les palestines són un exemple de lluita i una experiència de la qual tenim molt a aprendre.

A Barcelona hi ha hagut una mobilització unitària impressionant sota el lema "Contra les precarietats, les fronteres i el genocidi", on els crits de "boicot Israel" i "Israel assassina, Europa patrocina" van ser protagonistes als carrers de la capital catalana. Però, la jornada del 8M també ha estat acompanyada d’altres accions al llarg del dia com talls de carreteres i piquets en diversos barris i punts del territori. Cal mencionar que aquest any a Catalunya encara s’ha mantingut la convocatòria de vaga feminista que -tot i la seva feblesa- en part, facilita organitzar una jornada de lluita que vagi més enllà de la mobilització unitària de la tarda. Per exemple, les estudiants universitàries van aconseguir tallar durant una hora l’avinguda Diagonal a primera hora del matí. També, al llarg del matí, companyes de diversos sectors sindicals -sobretot serveis socials i ensenyament- van recorrer pel centre de Barcelona denunciant les polítiques de precarietat i privatització que afecten sobretot els sectors més feminitzats.

A tot això, hem d’afegir la convocatòria de la manifestació nocturna del 7 de març: un espai no mixt que ens permet a les dones i dissidències construir un lloc segur des d’on denunciar les violències que patim i des d’on reivindicar l’autodefensa feminista. Una consigna que cada vegada es fa més important davant casos com el de Dani Alves, que demostren el caràcter patriarcal i capitalista de la justícia, ja que malgrat una sentència de presó per violació en una discoteca de Barcelona, finalment acaba en llibertat provisional gràcies a poder pagar una fiança milionària. Un cas que també ens alerta és que no podem tenir cap confiança amb les institucions d’aquest sistema.

Cal destacar també les importants mobilitzacions arreu del món. En particular a Argentina, on el crit de la Marea Verda contra el govern ultrareaccionari de Milei va ser protagonista d’una jornada massiva de denúncia contra els atacs antiobrers i antidemocràtics que es pateixen actualment al país. També a Mèxic la jornada va ser molt important, més encara tractant-se d’un país amb taxes de feminicidis i violències molt preocupants. De fet, les companyes mexicanes denuncien haver patit violència i repressió durant les manifestacions. Ens solidaritzem amb les companyes i, com cridem en cada convocatòria: cap agressió sense resposta!

Des de Lluita Internacionalista, un altre any, vam ser als carrers en aquest dia històric. I fem una crida a continuar lluitant, a fer convocatòries de balanç als nostres barris, centres d’estudi i de treball. I a construir un pla de lluita des de baix i independent dels governs i les institucions.