Ilan Pappé és un dels més
famosos historiadors
israelians. Contra l’opinió de la
UE i d’EUA, defensa que
només un Estat a Palestina,
amb ciutadania igual per a
tothom, és la solució.
Professor de Ciències
Polítiques a la Universitat de
Haifa fins el 2007, es va veure
obligat a abandonar Israel
després de repetides amenaces
de mort contra ell i la seva
família. Avui imparteix classes
a la Universitat d’Exeter, a
Anglaterra.

Rubra- El seu treball s’enquadra
en el d’una generació
d’historiadors israelians que, en
base a l’obertura dels arxius
israelians després de 1978, van
començar a contestar la versió
oficial de la fundació d’Israel.
Quin és el sentit general de la
partició de 1947 i els següents
esdeveniments de 1948?

Ilan Pappe- Penso que la nova
mirada sobre 1947 i 1948 realça els
aspectes injustos de la resolució de
partició de l’ONU. La idea d’imposar
la divisió per la força a una població
indígena que constituïa dos terços
dels habitants, avui no seria
acceptable. Ni seria imaginable,
avui, la idea de partir un país en dues
parts gairebé iguals entre la població
indígena i els colonitzadors. Durant
anys hem tendit a culpar els
palestins per rebutjar aquesta
solució injusta i, nosaltres,
l’anomenada comunitat internacional,
seguim proposant aquestes
solucions… injustes. Crec que avui
ens adonem de la magnitud del crim
comès contra els palestins el 1948,
la neteja ètnica, el silenci del món i
el fet que el que l’Estat d’Israel
segueix intentant és completar la
neteja ètnica total dels palestins.

R.- Què opina dels acords
d’Oslo i altres negociacions entre
Israel i els palestins?

IP.-Crec que els acords d’Oslo
van tenir un aspecte positiu, la
legitimació de l’OAP. Excepte això,
van ser com la resolució de partició,
una imposició des del punt de vista
israelià als palestins. Tenien la lletra
correcta, però només d’acord amb
la interpretació israeliana, cosa que
va significar trobar un acord que els
pogués permetre aprofundir
l’ocupació. Van ser desastrosos.
Van crear expectatives on no havia
intenció d’alterar la realitat miserable
sobre el terreny, ferint
profundament les hipòtesis de pau
i, en segon lloc, van escampar les
llavors de la divisió al camp palestí.

R.- Per què Israel va atacar
Gaza? Quina ha estat la reacció
de la societat israeliana durant
aquesta agressió?

IP.- Israel va atacar Gaza per
diverses raons. Després de la derrota
al Líban el 2006, els seus
generals van creure que una victòria
militar amb èxit imposaria la por als
països àrabs. En segon lloc, ells
volen eradicar per la força els
moviments que, a la regió,
resisteixen per la força contra els
seus plans, com Hamas. I el seu
pla per Gaza en particular era
mantenir-la com una presó a cel
obert, amb l’esperança que molts
palestins d’allà abandonessin la
seva terra o claudiquessin a la vida
sota unes condicions com aquelles.
Els israelians no permetran que
Gaza i Cisjordània formin un Estat
lliure i independent.

R.- Quina és la situació dels
palestins israelians? Quina és la
seva reacció als esdeveniments
a Gaza?

IP.- Hi va haver una escalada en
les accions del govern israelià contra
la minoria palestina a Israel. La
seva ciutadania, béns i llibertats es
troben en un perill creixent. La
situació no és tan dolenta com la
dels palestins a Cisjordània, però
empitjora en el mateix sentit. Com
en el cas de Gaza, l’elit política i
militar d’Israel no té solució per
aquest problema, tret que els
palestins a Israel
acceptessin viure
per sempre com
a ciutadans de
segona o de tercera
categoria.

R.- Quina és la
seva opinió sobre
les manifestacions que hi ha
hagut arreu del món contra Israel
durant l’atac a Gaza?

IP.- Crec que hi ha una tendència
creixent que amplis sectors de
l’opinió pública ja no acceptin les
polítiques criminals d’Israel. Però
encara no s’han traduït en un canvi
de polítiques per part dels governs.

R.- Quina va ser la reacció de
la comunitat jueva, particularment
al Regne Unit?

IP.- La comunitat jueva
organitzada és encara
descaradament pro Israel, però
més i més individus comencen a
dissociar-se del sionisme, i un nombre
significatiu d’ells està disposat
a ser actiu en la lluita per la justícia
per als palestins.

R.- Com es posiciona en el
debat entre les anomenades
solucions de ‘dos Estats’ i ‘d’un
Estat’ a Palestina?

IP.- Penso que realment no hi ha
debat. La solució de ‘dos Estats’
ha desaparegut per sempre, encara
que hi hagi persones que pensin
que va ser una solució justa i
raonable. Crec que no ho és i que
només un Estat amb ciutadania
igual per tothom és la solució. Ara
tenim un Estat que discrimina tots
els palestins que viuen entre el riu
Jordà i el mar. Són discriminats de
diferents formes, alguns subjectes
a l’ocupació diària i abusos, altres
estan essent amuntegats i
expulsats, però això no és una
democràcia i no pot continuar
sense vessar més sang.

Extret de Rubra