Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Des de que es va identificar el nou virus del tipus A, l’anomenada «grip nova», fins el 15 de setembre han mort per la seva causa 137 persones a Europa i 3.559 arreu del el món – comptabilitzades les víctimes de l’hemisferi Sud que ja han patit el primer hivern amb la nova grip. Des de mitjans de setembre ja no és possible fer el seguiment de les persones que tenen la grip A i les morts per la seva causa perquè l’OMS no les comptabilitza per separat sinó conjuntament amb les de la grip estacional. Si tenim en compte que cada any moren només a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip estacional, ens podem plantejar si la campanya informativa i sanitària que estan portant a terme les diverses autoritats s’ajusta a la necessitat derivada de la virulència del virus o si hi ha altres interessos econòmics que poden ser determinants.

La situació de les empreses farmacèutiques

Les empreses farmacèutiques estan jugant un paper molt important en tot el procés que s’ha seguit des de la declaració de l’existència d’un nou virus responsable de la grip A. Una petita anàlisi de la seva situació ens pot donar unes quantes pistes per entendre algunes de les mesures que s’estan portant a terme i declaracions de les autoritats político-sanitàries com les de la Dra. Margaret Chan, màxima responsable de l’OMS, i dels diversos ministres de sanitat.

Riquesa i poder de les grans companyies farmacèutiques

L’extraordinari increment de poder polític i econòmic de les grans companyies farmacèutiques dels Estats Units s’inicia amb la Llei d’extensió de les patents (Llei Hatch- Waxman), que la majoria republicana de l’era Reagan va aprovar el 1984, i es va consolidar amb la creació de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 1994, destinada a assegurar que la globalització no representés cap amenaça als interessos del gran capital. Això comporta assegurar el seu monopoli sobre tractaments essencials per la supervivència de milions de persones i condemnar a la mort als i les que no poden accedir-hi per manca de recursos. Com a cas més rellevant, pel nombre de víctimes, la medicació per tractar la SIDA, una de les pitjors epidèmies: més de 30 dels 40 milions de persones afectades pel virus viuen a l’Àfrica i no tenen accés a la medicació.

Els marges bruts d’aquesta indústria són del 70 al 90% i la seva taxa de benefici és la més elevada de totes (segons la revista Fortune, l’any 2000 va ser del 18,6% davant del 15,8% dels bancs comercials).

Als EUA, els grups de pressió són molt influents i determinen, en moltes ocasions, decisions i acords polítics. El lobby de les companyies farmacèutiques (la PhRMA) comptava l’any 2000 amb 297 lobbistes professionals, és a dir, un per cada dos congressistes. El 2002 la PhRMA va finançar la feina de 675 lobbistes, cosa que significa que Washington hi treballaven més promotors dels interessos de les companyies farmacèutiques que congressistes. Això ha fet possible que aquestes companyies hagin aconseguit condicions avantatjoses que els han permès dominar progressivament el mercat mundial: el 60% de les patents són dels EUA, en comparació amb el 20% de la Unió Europea.

Crisi actual de les companyies farmacèutiques

La capacitat innovadora de les grans companyies farmacèutiques ha disminuït progressivament els darrers anys. Segons constata el The Wall Street Journal, el 2003 feia més d’un any que les accions de les empreses estaven perdent valor. L’estudi prospectiu realitzat per la consultora d’IBM va concloure que «el benefici per acció que van oferir els 20 primers laboratoris mundials als seus accionistes, que durant el període 1993-98 havia estat del 28% de mitjana, va caure al 4-5% en els cinc anys següents».

Una altra dada significativa és la freqüència i el volum de les fusions que s’han produït entre les grans companyies els darrers anys. El 2002, Pfizer es converteix en el primer laboratori mundial, amb l’11% del mercat global. Aquesta fusions tenen com a principi rector la concentració de capitals i augmentar altre cop la taxa de beneficis que s’ha perdut. Per aconseguir-ho se subordinen les línies de recerca a aquest objectiu, és a dir, es potencien les que donen més beneficis encara que no siguin les més necessàries des de la perspectiva de les necessitats sanitàries de la població.

Un altre indicador és quant estan disposats a pagar als laboratoris petits per adquirir molècules noves que han completat amb èxit la fase d’estudis preclínics, i que abans ells mateixos tenien capacitat de sintetitzar. El bienni 1994-96, era d’uns 60 milions de dòlars, i en el bienni 2000-02 aquesta xifra havia augmentat fins els 148 milions de dòlars.

Declaració de pandèmia de grip i beneficis de les grans farmacèutiques

La declaració d’una possible pandèmia, i encara més d’una pandèmia per l’OMS, estableix l’escenari necessari perquè les diverses administracions i organismes internacionals tinguin l’obligació de prendre mesures que representen una gran injecció de capital públic a la gran indústria farmacèutica. Els noticiaris dels diversos mitjans de comunicació i internet s’han convertit en el principal instrument de pressió propagandística.

Durant la primavera i estiu del 2005 els noticiaris feien el seguiment detallat del nombre de persones afectades pel vius de la grip aviar H1N5. El mes de setembre d’aquell any l’OMS va declarar que si el virus mutava podien morir 7,4 milions de persones. El novembre del mateix any George Bush va declarar que només als EUA podien morir 2 milions de persones. El juny de 2006 l’OMS va declarar que s’havia produït el primer cas de transmissió entre humans de la grip aviar H1N5, que va afectar 8 persones i cap d’elles va morir; no obstant això, l’OMS va declarar una possible pandèmia de grip aviar.

La por que fa que el president dels EUA anunciï que hi haurà 2 milions de morts només als EUA exigeix una ràpida resposta que tranquil·litzi sense valorar l’impacte econòmic de la mesura. Així, ja el mes de juny del 2005 (un any abans que l’OMS declarés una possible pandèmia que mai no es va produir) Bush va anunciar que destinaria 7.100 milions de dòlars per prevenir i adquirir medicaments, dels quals 1.200 milions de dòlars estaven destinats a 20 milions de dosis de Tamiflú.

Però què hi ha darrera del Tamiflú? El Tamiflu va ser patentat per GILEAD com a medicament antiviral i comercialitzat posteriorment per Roche a canvi d’un 10% dels beneficis de les vendes.

Donald Rumsfeld va presidir la companyia GILED fins el 2001, quan va ser nomenat secretari de Defensa. El Tamiflú va ser adquirit en grans quantitats per les administracions sanitàries de molts països quan l’OMS va anunciar el juliol del 2006 la probabilitat que ja s’hagués produït la transmissió entre humans de la grip aviar H1N5 i que podíem estar davant d’una pandèmia. La major part de les dosis segueixen emmagatzemades als centres hospitalaris, però malgrat això, ara se n’ha incrementat encara més l’estoc.

Però és realment eficaç el Tamiflú? Segons declaracions del Dr. Joan-Ramon Laporte, director de l’Insitut Català de Farmacologia i cap del servei de farmacologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, «els antivirals, el Tamiflú en concret, que és el que s’ha comprat aquí, no és una arma mèdica ni sanitària, ni farmacològica. Tal vegada es podria donar a persones amb pneumònia molt greu, però és un fàrmac poc eficaç. Potser pot reduir la durada de la grip de 4,5 a 3,2 dies. És molt delicat utilitzar-lo com a preventiu de la grip per a tota la població. Els seus efectes secundaris són potencialment molt greus, digestius i neuropsiquiàtrics».

Declaració de la pandèmia de la grip A

El virus A/H1N1 soca S-OIV, responsable de la «grip nova» ostenta el record de temps –encara no dos mesos- entre ser identificat i ser declarat responsable d’una possible pandèmia a nivell mundial.

Els primers dos casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca SOIV) es van diagnosticar a Califòrnia el 17 d’abril de 2009. La grip nova no és nova pe rquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1; l’epidèmia de grip de 1918 (l’anomenada grip espanyola i responsable la mort d’entre 25 i 50 milions de persones) va ser del tipus A/H1N,1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any, el que és nou és la soca SOIV.

A Europa, entre els anys 2007 i 2008, la grip estacional es caracteritza per l’aparició de múltiples casos produïts pel virus de la grip tipus A H1N1. A Mèxic, des de mitjans de març de 2009 apareixen casos de grip amb un quadre clínic similar als que s’havien detectat anteriorment de la grip tipus A, però, en aquests casos, poques hores després dels primers símptomes, van evolucionar a una síndrome d’insuficiència aguda respiratòria. El 23 d’abril el secretari de Salut Federal decretava la suspensió de les classes a totes les escoles de la Ciutat de Màxic i l’àrea metropolitana per evitar una propagació de virus i es recomana a la població la utilització de màscares. El 24 al matí el secretari de Salut de la ciutat va ordenar que es t a n q u e s s i n c i n e m e s , teatres, bars, restaurants, centres nocturns, estadis esportius... Mèxic es va convertir aquells dies en la portada de diaris i telenotícies i en boca de tothom hi havia «l’epidèmia» de la grip nova. Una malaltia infecciosa es considera una epidèmia quan es propaga un cert temps per un país i afecta simultàniament un gran nombre de persones. El 7 de maig de 2009, a Mèxic s’havien confirmat 1204 casos i 42 morts, xifres inferiors a les de la grip estacional. Potser les xifres no són les que podíem pensar si realment es tractés d’una epidèmia, però el ressò a tots els mitjans de comunicació de cada nou cas arreu del món va permetre crear un escenari de temor generalitzat i una sensació de trobar-nos davant d’un «apocalipsi» imminent.

El 29 d’abril, la Dra. Margaret Chan va emetre un comunicat en què indicava que després d’avaluar les informacions disponibles i de consultar els experts, decidia elevar a 5 el nivell d’alerta per perill de pandèmia. Només feia 12 dies que el Centre pel Control de Malalties dels EUA havia alertat del nou virus aïllat i que aquest era el responsable de la nova grip a Mèxic i dels dos primeres casos confirmats a Califòrnia (EUA).

Segons el protocol que marca les fases, s’activa la fase 5 quan la malaltia ha desenvolupat focus autònoms en més de dos països en una mateixa regió, cosa que indica «una senyal de la imminència d’una pendèmia» i que queda molt poc temps per preparar-se per ferli front. En aquest moment tots els països que formen part de l’OMS han d’activar de forma immediata els procediments per afrontar-la, han d’estar alerta davant de possibles brots inusuals de símptomes gripals i de pneumònies greus.

Un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar la fase 6. La fase 6 és la declaració de pandèmia amb un risc imminent de propagació mundial. La paraula «pandèmia» omple de preocupació i neguit a qui la sent, però com és podia declarar una pandèmia amb les dades que es tenien a principis de juny? La resposta la tenim en el canvi de la seva definició per part de l’OMS el maig del 2009. Fins aleshores per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requisit –que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de «pandèmia» i a les mesures polítiques que s’hi associen- va ser eliminat de la definició; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EUA es declaressin en «estat d’emergència sanitària nacional» quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades per la grip nova i cap d’elles no havia mort. Declarar l’estat d’emergència permet dictar normes per actuar sobre la població.

La declaració de pandèmia va obrir la carrera per l’obtenció de la vacuna en el mínim temps possible. Ara ja està a punt de comercialitzar-se per part de diversos laboratoris, entre ells la farmacèutica suïssa Novartis. S’ha aconseguit tenir al mercat la nova vacuna minimitzant els assaigs clínics per estudiar-ne els efectes secundaris. La pressió del gran lobby farmacèutic ha aconseguit la immunitat legal dels efectes secundaris de la vacuna.

En l’entrevista al Dr Joan-Ramon Laporte a la pregunta «s’han excedit les expectatives sobre el perill de la grip A?», respon: «S’ha exagerat. Hi ha molta gent interessada en exagerar els riscos de la grip A: tots els que venen alguna cosa relacionada amb ells, des de fàrmacs fins antivirals, vacunes o màscares. L’epidermis d’això són els mitjans de comunicació. Corre massa informació no seleccionada i la gent s’ha intoxicat».

I per què s’exageraria? Perquè ens trobem davant d’una malaltia que afecta els països rics. L’OMS ha trobat en aquesta grip una forma de recuperar un protagonisme perdut, encara que és l’entitat mundial amb més autoritat moral. Fa 15 anys era l’únic organisme que actuava en política sanitària, però n’han aparegut altres amb molt més pressupost. La grip A és la seva panacea.