Per la reconstrucció de la IV. Internacional

No volíem entrar en el tema perquè la nostra posició davant de la vacunació de la grip sempre ha estat de rebuig total, però des del mes d’abril del 2009 s’ha abocat tanta informació als mitjans de comunicació que, finalment, les nostres ments han estat contaminades.

Per això, des de la Lliga ens hem vist en la necessitat d’elaborar un document drenador, concís i alliberador.

Recordem que la grip o «influenza » és un procés infecciós resultat de la presència de 50-60 virus (A, B, C, sincitial, rinovirus, echovirus, adenovirus, coronavirus) present durant tot l’any, que té més incidència en les estacions fredes del planeta, que es manifesta al llarg dels diversos continents, que afecta febrilment amplis grups humans apilonats, que és de baixa letalitat i que l’alta mortalitat està lligada a la fam, l’amuntegament, la solitud, la utilització indiscriminada de fàrmacs antigripals, aspirines, analgèsics, antiinflamatoris, antibiòtics, a més de la parcialment massiva vacunació antigripal.

En aquesta temporada 2009- 2010 hi ha hagut un petit canvi genètic, o mutació, d’un dels virus de la grip i concretament de l’A(H1N1), típic de cada temporada, com a resultat de la combinació del virus porcí i aviar amb l’humà, sense cap altra conseqüència en la salut de les poblacions.

És més, la incidència de la grip ha estat més o menys igual però la mortalitat sí que ha estat menor a l’hemisferi sud, o austral, (l’Argentina, Xile, Austràlia, Nova Zelanda) i ho serà a l’hemisferi nord, o boreal (Europa) .

Això vol dir que no hi ha hagut ni haurà una grip nova ni ha existit ni existirà una pandèmia amb mortalitat alta.

No obstant això, sembla ser que el comportament d’aquesta grip és una mica diferent de les darreres, amb més mal de cap, dolor muscular, coïssor ocular, certa dificultat o dispnea respiratòria, crisi una mica més curta i certa preferència pels menors de 65 anys.

Pel que fa a les diverses generacions de vacunes, tant les anteriors al 2009 com les posteriors (en fabricació a marxes forçades), a més de ser ineficaces en totes les edats i estats, augmenten la presència de virus en la comunitat i provoquen més incidència de la grip.

A més, a causa de la seva composició i de la presència d’adjuvants tòxics (thiomersal, alumini, esqualè, x-tocoferol, polisorbat, etc) causen efectes adversos freqüents (de cada 8.000 persones vacunades, 1 persona afectada greument) com són l’hemiplegia, neuritis auditiva, paràlisis (Guillain-Barré), alteracions del comportament, al·lèrgia, asma, pulmonia, insuficiència renal, miopatia o fatiga crònica i tumors.

Els antivirals, Tamiflú i Relenza, a més de la seva inutilitat, produeixen intenses resistències virals i generen efectes adversos freqüents a nivell digestiu (diarrea i hepatitis), cutani (urticària i dermatitis), circulatori (hemorràgies i retencions), respiratori (pulmonia i asma) i neurològics (convulsions i alteracions de la conducta). S’han comentat molt les relacions entre la situació econòmica actual i la necessitat de posar en el mercat mundial una gran quantitat de productes farmacològics nous. Aquesta desconfiança creada al llarg d’aquests mesos entre els ciutadans, els governs i la indústria està realment fonamentada.

Ens hem de remuntar a la crisi econòmica del model actual. Des de principis del 2000, la indústria farmacològica i armamentista va començar a trobar dificultats en la venda dels seus productes. Els grans fabricadors (Bayer, Glaxo, Roche, Baxter, etc), davant de l’aturada del mercat, van decidir crear epidèmies com la pneumònia atípica (2003) i la grip aviària(2005) fent pronòstics obscurs que mai no es van complir però que van induir els governs a estimular la producció i compra de vacunes antigripals i antivirals.

El mes d’abril de 2009 es va detectar una depressió a la Borsa de les indústries farmacològiques més importants del món, que poques setmanes després es van reactivar quan els governs van decidir comprar les reserves de medicaments i promoure’n la fabricació.

És lògic que davant aquests moviments de diners els ciutadans pensem que els interessos econòmics han marcat els passos que s’han produït posteriorment. Aquest exemple històric contemporani ens serveix per entendre com s’inventen les pandèmies i les seves solucions.

Com deia Francisco Goya i Lucientes: « El Somni de la Raó produïx monstres».

Xavier Uriarte

Lliga per la Llibertat de Vacunació( LLV)

web: vacunacionlibre.org

mail:info@vacunacionlibre.org

22 de setembre del 2009