Per la reconstrucció de la IV. Internacional

El Consell de Ministres va aprovar el 18 de setembre passat commutar a dos anys de presó —un menys que la condemna dictada pel jutjat penal número 1 de Gijón— la pena privativa de llibertat imposada als líders del Corrent Sindical d’Esquerres (CSI) Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala, pels fets de març de 2005 en què se’ls va acusar de trencar una càmera de videovigilància durant una manifestació dels treballadors de la Naval de Gijón. Aquesta rebaixa de la pena de presó té com a condició que abonin a l’Ajuntament de Gijón els 5.624,83 euros en concepte del bé públic danyat i que no tornin a cometre cap «delicte dolós» en el termini de quatre anys.

Si l’indult ja va ser una ofensa a la lluita sindical, que ara l’Ajuntament no renunciï a demanar la indemnització posa damunt la taula el cinisme del delegat del Govern, Antonio Trevin Lomban, i dels representants de la majoria governamental de l’Ajuntament de Gijón (PSOE-IU-Bloque por Asturias-Los Verdes), amb l’alcaldessa, Paz Fernández Felgueroso (PSOE) i Jesús Montes Estrada (IU), en el sentit que donaven suport a l’indult a Candido i Morala Hi ha en joc la voluntat de criminalitzar el moviment obrer com a manera de defensar la patronal, quan qui hauria d’anar a la presó són els que han desmantellat industrialment la badia de Gijon, lucrant-se àmpliament amb els diners públics.

Cándido i Morala van fer pública la seva voluntat de negar-se a pagar la indemnització, remetentse a la defensa de la seva innocència que van fer al judici. Així doncs, el risc de presó s’ha concretat i, per tant, s’ha tornat a reorganitzar el moviment de defensa. El 6 va haver-hi una concentració a Gijon i el 7, el dia que van presentar les al·legacions al jutjat, els va acompanyar una altra mobilització. La resposta és ara en mans del jutge, l’ajuntament i el govern, però en qualsevol cas, les mesures citades al principi han de servir d’avís a les forces sindicals que la voluntat de criminalització segueix i que, per tant, probablement haurem de tornar a sortir al carrer per defensar ja no només LAB, sinó Cándido i Morala i, segurament, molts més.