Zapatero inicia els sis mesos
de presidència de la UE,
marcada per la continuïtat de la crisi econòmica que ha
destruït a Europa milions de llocs de treball. Precisament
l’Estat espanyol encapçala el rà nquing de desocupats/des
de la UE, amb més de 4 milions. Després de les sumes
ingents lliurades a la banca i les grans empreses industrials,
ara comencen les retallades de despeses, «per equilibrar
el pressupost», i les reformes «laborals», per augmentar
els beneficis dels empresaris. La UE és l’Europa de les
multinacionals i la banca contra els i les treballadores. Una
Europa que substitueix la Constitució Europea –que va ser
rebutjada- per una còpia reduïda com és el Tractat de
Lisboa, una llista de garanties per al negoci empresarial i
les seves inversions, en el qual no trobarem reconeguts
drets per als treballadors i treballadores.
La UE és l’Europa de la xenofòbia i el racisme, amb la
Directiva de retorn o de la vergonya acabada d’aprovar.
Sobre aquest enduriment, i la
criminalització dels i les immigrants
pel sol fet de ser-ho, s’ha produït la
reforma de la Llei d’estrangeria a
l’Estat espanyol, i ara trobem
ajuntaments com el de Vic, a la
provÃncia de Barcelona, que es
neguen a empadronar un bon sector
d’immigrants, retallant encara
més els drets ja reduïts.
A Barcelona es reuneixen els
ministres de treball de la UE el 28 de
gener, un motiu més que suficient per
mobilitzar-nos i exigir la reducció de
jornada sense reducció de sou, que
els diners públics siguin per als
treballadors/es i els serveis públics, i
exigir la retirada de la Llei
d’estrangeria.
La UE és l’Europa imperialista que vol compartir amb els
EUA el control dels pobles ocupats en la suposada lluita
mundial contra el terrorisme. Els seus plans d’intervenció
militar es van ampliant a la recerca de nous botins a mesura
que la crisi exigeix més espoli del planeta: l’Iraq,
l’Afganistan, el Golf d’Aden (Somà lia, ara també el Iemen),
HaitÃ, amb la mirada posada a Colòmbia… i com sempre,
còmplices del genocidi palestÃ. A la cimera UE-EUA prevista
pel maig a Madrid, se n’hi afegeixen d’altres amb els
estats llatinoamericans (el juny a Madrid), amb els estats
del Mediterrani (el juny a Barcelona) i, encara per concretar,
UE-Marroc (Mèrida). Han de ser ocasions per manifestar
el rebuig als plans imperialistes, exigir la retirada total
de les seves tropes i la solidaritat amb els pobles que
resisteixen l’imperialisme.
Rebutgem la UE de les multinacionals, dels estats
contra els pobles, de l’imperialisme que espolia el planeta.
Defensem la unitat més à mplia dels i les
treballadors i pobles europeus, per una Europa unida i
socialista que respecti els drets nacionals dels pobles
i nacions i que sigui solidà ria amb els pobles que
resisteixen l’imperialisme.