Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Un terratrèmol terrible ha assolat el país que té l’índex de pobresa més alt de l’Amèrica Llatina. Com més pobresa, més destrucció; i aquesta situació de pobresa no és el resultat d’un mal inevitable, sinó de dos segles d’espoli imperialista i cinquanta anys de dictadures sagnants controlades pels Estats Units, combinat amb ocupacions militars periòdiques del Pentàgon. Des de 2004 l’ONU manté l’ocupació del país a través de la «Missió d’Estabilització de les Nacions Unides a Haití» (MINUSTAH, en les seves sigles en anglès), sostenint el govern de René Préval, imposat per l’imperialisme. La missió comptava amb soldats enviats pels governs que es reclamen «nacionalistes» i «progressistes» del Brasil, l’Argentina, Bolívia, l’Uruguai, Paraguai i l’Equador, així com amb assessors militars i policials de diversos països, entre ells l’Estat espanyol. Aquests darrers mesos han estat nombroses les mobilitzacions populars contra l’extrema pobresa, per la dimissió de Préval i contra la presència dels cascos blaus, que han acabar amb morts després d’una repressió brutal. Les operacions de la Minustah als barris pobres van provocar matances. És en aquest marc on cal situar la reacció dels estats al terratrèmol. L’exèrcit nordamericà primer va prendre l’aeroport per assegurar el desplegament de més de 10.000 militars amb els quals iniciar l’ocupació de tot el territori. Metges sense Fronteres denunciava la impossibilitat d’aterrar a l’aeroport de la capital amb un avió que duia material hospitalari d’urgència. La prioritat del desplegament nord-americà eren les tropes, mentre la població haitiana necessitava urgentment aliments, aigua i ajuda mèdica. El Govern francès va denunciar la unilateralitat de la intervenció americana i va reclamar un acord per garantir-ne l’ús.

L’ONU ha demanat més efectius militars als estats que integren la missió. La UE també s’uneix al desplegament de tropes a Haití amb uns quants centenars més. El Govern de Préval, que la població rebutja, delega en els marines nord-americans l’ordre i els dóna carta blanca per desplegar-se.

Coincidint amb l’arribada de les tropes a la capital –la zona més devastada- que, suposadament, asseguraran l’arribada de l’ajuda, comença un èxode enorme cap a les poblacions de l’interior. La desconfiança cap a les operacions dels militars estrangers està plenament justificada per la història i l’ocupació de l’ONU, com ho està la desconfiança cap a un Govern titella. Les vies de solució a Haití, i les tasques de salvament i reconstrucció, no poden estar en mans dels militars i l’imperialisme. Cal exigir que l’ajuda es lliuri a les pròpies organitzacions haitianes i que es retirin les tropes d’ocupació.

També veure el suplement: http://luchainternacionalista.org/s...