La participació a les Jornades per part del
Grup de dones de LI, amb l’aportació de la
ponència: Efectes de la crisi actual en les
dones treballadores de Catalunya i l’estat
espanyol, va tenir fruïts. Tant l’exposició
com la participació de les dones que hi
havia -algunes exdelegades sindicals- ens
portà al debat, en què es va fer palès,
d’una banda, el desencantament que hi ha
entre la classe treballadora per la falta
d’oportunitats per enfrontar-nos a la
realitat dels acomiadaments i la precarietat,
pel paper col·laboracionista amb el
capitalisme que practiquen les centrals
majoritàries - sobre tot CCOO, que sempre
havia despertat expectatives entre la
classe treballadora, però a la qual ha traït-.
I per l’altra, la necessitat d’organitzarnos
com a mitjà per combatre les
agressions de la patronal.
Com a resultat de la nostra
participació hem aconseguit
contactes i adreces amb les quals
apropar-nos a dones treballadores,
a l’atur o a la universitat, que en
altres llocs de Catalunya o de l’Estat
tenen la necessitat de fer alguna
cosa més que esperar o desesperar.
Resumim algunes de les
ponències o taules rodones a què
vam assistir per tenir coneixement
de què s’està coent a l’olla del
feminisme actual:
L’okupació –com a procés de
disrupció y empoderament antagonista-
serà feminista o no serà.
Centro Social Fábrica de Sombreros
(Sevilla) y Casa Invisible (Màlaga).
S’ha de destacar que els títols
moltes vegades ens creaven
curiositat per saber el contingut. Vaig
entendre que el procés de disrupció
i empoderament té a veure amb la
capacitat de grups de dones dins
dels moviments socials per adquirir
el protagonisme suficient com per
ser autònomes i construir-se.
Van destacar que als grups mixtos
hi ha una relació de poder que
exerceix l’home, i la sortida és denunciar-
ho creant grups de dones
amb l’objectiu d’intervenir
socialment de manera lúdica. Las
barreres internes entre homes i
dones les va portar a la discussió
sobre el masclisme i el feminisme.
Treballen l’empoderament, la salut
i fan tallers sobre el
«micromasclisme» que hi ha en la
relació entre heterosexuals: cridar
a les assemblees, usar més temps
en les intervencions, etc.
masclismes subtils -en diuen elles.
S’han adonat que els grups
feministes mixtos no són bons i
creen problemes.
Les okupes de Barcelona presenten
la revista «Mujeres
preokupando 2009» feta per elles.
Aquesta revista «contrainfo» va
passant cada any d’un grup a un
altre. En el seu treball s’han centrat
sobretot en el masclisme dins dels
moviments i pensen fer un
monogràfic sobre el tema de les
agressions.
Nosaltres les « dones dolentes».
Debats feministes sobre prostitució.
Montse Neyra, Dolores Juliano,
Cristina Garaizabal.
Apunts: el 90 % de les dones del
carrer procedeixen de la immigració.
El 85 % de les dones que treballen
en la prostitució ho fan
voluntàriament. La violència de
gènere = a prostitució + tràfic de
sexe. Es confon el fet bàsic de la
prostitució amb les condicions en
què es practica. La comissió mixta
del Congrés sobre Prostitució no diferencia
la voluntària de les que són
víctimes de tràfic. El tràfic sexual i
el tràfic d’emigrants no tenen el
mateix tractament. En el tràfic
sexual hi participen l’engany previ,
el transport por la xarxa amb el fi
d’explotació laboral amb
agressions, esclavitud, droga, etc.
El pla del govern no va contra les
xarxes de tràfic sinó que es queda
a la superfície del problema.
La demanda de l’Associació
Hetaria i dels grups de prostitutes
organitzades és: drets per totes. Per
a les víctimes de tràfic: protecció i
persecució de les màfies. Per les que
viuen malament la prostitució: plans
de formació per fer altres feines. Per
les que vulguin seguir exercint:
reconeixement laboral i drets com a
les treballadores.
Dolores Juliano va aportar que la
prostitució és una de les estratègies
que han usat durant segles les dones
per sortir de la pobresa. Jutgem
malament la prostitució perquè el
feminisme l’ha rebutjat sempre.
Naixem en una societat plena de
prejudicis i els que són sobre el treball
sexual són els més arrelats. Les
dones tenen diferents maneres de
sobreviure: legals i il·legals, que porten,
en darrera instància, a la
feminització de la supervivència.
Com es porta a terme?
sobrecapacitant-se; formant xarxes
d’ajuda; amb l’economia
submergida; amb l’emigració,
enviant recursos des del lloc de
destí; donant el cos: òvuls; lloguer
d’úter,..; amb el matrimoni de
conveniència per ser mantingudes
per l’home; el treball sexual per
obtenir una remuneració millor, ja
que es considera més ben pagat que
moltes altres feines amb què
s’explota la classe treballadora.
Ecofeminisme, sexualitat i
maternitat.- Rosa Mejuto Arroyo.
Asoc. Red Ecofeminista, Intercultural
y Solidaria REIS.-
L’ecofeminisme és un moviment
de les dones per reclamar la terra,
que ens porta a la sostenibilitat social
i econòmica. Té propostes
econòmiques, socials i de pau; és
un moviment altermundista. Es basa
en la revisió de les propostes de
Vandana Shiva dels anys 70.
Demanen la racionalització dels recursos
bàsics, que han de ser
comuns a tot el planeta, i reclamen
els drets humans.
Un altre punt de vista que es va
presentar qüestiona els actuals
paradigmes sobre la sexualitat de la
dona; recuperar el plaer de la
sexualitat femenina, decidir sobre la
maternitat i l’avortament. Reclamar
la baixa maternal d’un any.
Dret i autonomia de les dones; una
crítica legal feminista a la nova Llei
de l’avortament. Mujeres Juristas.
La campanya pel dret a l’avortament: trenta anys
després què? Campanya pel
dret a l’avortament. Feministes
davant la nova llei de
l’avortament. Dones davant el
congrés.
Sobre l’avortament, vam fer una
exposició en un número anterior
de LI que recollia la intervenció de
"mujeres ante congreso".
www.donesantecongreso.
blogspot.com
Les «mujeres ante congreso
«denuncien que el PSOE ha
pres una posició equidistant
entre antielecció i antiavortistes
que és oportunista i
electoralista. Consideren que
mentre estigui al Codi Penal, la
pràctica de l’IVE (interrupció
voluntària de l’embaràs) estarà
en «escac». El feminisme
institucional els demana que
donin suport a la nova Llei, però
elles no volen renunciar al seu
enfocament, que és el del dret
de la dona per sobre de tot.
Conclouen que hi ha un
retrocés ideològic.
Les catalanes corroboren que
quan els processos
revolucionaris van en retrocés
també hi van els drets de les
dones (ja va passar en la
revolució russa, en
l’espanyola..), elles tenen molta
feina per difondre adhesions; hi
ha una gran desigualtat de recursos,
es reparteixen en petits
grups que van on se les crida
per fer campanya. Busquen
noves dinàmiques que
mobilitzin.
Dones per la Salut critiquen
la Llei perquè falten mitjans per
aplicar-la, i el pitjor serà el
desplegament del Reglament,
que faran les autonomies, per
la qual cosa poden afegir-s’hi
greus diferències d’aplicació.
A http://www.feministas.org/
spip.php?rubrique16 s’han
publicat les ponències i taules
rodones. Esperem veure
també la correcció d’errades del
nom del nostre grup, ja que ens
vam trobar amb la sorpresa que
al llibre de les Jornades sortíem
com a Dones OLLI, en lloc de
Dones de LI.
