Un any després dels atacs
israelians contra la població de
Gaza, que van assassinar 1.400
palestins, la Franja segueix
sotmesa a un brutal bloqueig
econòmic. Imposat fa gairebé
quatre anys com a càstig
col·lectiu per unes eleccions
que van portar Hamas al
govern, el bloqueig dels EUA,
la UE, l’ONU i Rússia no s’ha
afluixat ni tan sols després de
la destrucció massiva de
cases, infraestructures d’aigua
i d’electricitat i la xarxa
sanitària en l’operació més
sagnant de l’exèrcit israelià des
de 1967. El bloqueig ha
generalitzat l’atur i la misèria,
falten aliments i medicines
bàsiques i ha impedit la
reconstrucció de cases,
hospitals i la infraestructura
d’aigua i electricitat. A la
política d’ofegament de la gent
de Gaza s’hi afegeix ara Egipte,
que construeix un mur d’acer
subterrani per trencar l’únic fil
que connecta la Franja amb
l’exterior: la xarxa de túnels
construïts sota terra.
Israel controla tres costats de
Gaza: el nord i l’est estan tancats
per l’exèrcit, i l’oest (la costa) per la
marina israeliana, que no permet ni
tan sols treballar als pescadors. La
quarta frontera, al sud, està controlada
per Egipte i un mandat internacional
de la UE. És aquí on
durant aquests anys de bloqueig
han proliferat els túnels que ara
Egipte pretén tallar amb un mur
subterrani de planxes d’acer de 50
centímetres de gruix i vint metres
de profunditat. Si el projecte es completa,
tota la frontera de 14
kilòmetres entre Gaza i Egipte
quedarà segellada. I amb ella l’única
vàlvula d’escapament del bloqueig.

El control israelià dels passos de
mercaderies cap a la Franja i el
bloqueig internacional fan que a
Gaza hi manqui gasolina, aliments
bàsics, medicines, maquinària i
materials de construcció. Les
vivendes destruïdes pels atacs d’ara
fa un any s’han hagut de tornar a
aixecar amb rajoles de fang, perquè
Israel bloqueja l’entrada de ciment.
Ni tan sols els hospitals compten
amb equips per funcionar, com denuncia
Metges Sense Fronteres. El
80% de la població està a l’atur
perquè s’ha tallat l’exportació i la
importació i s’ha destruït l’economia
local. Tot això per forçar una revolta
interna contra Hamas.

Aquesta situació explica que a la
frontera entre Gaza i Egipte s’hagin
excavat uns 400 túnels, on treballen
centenars de persones que porten
mercaderies des d’Egipte cap a la
ciutat palestina de Rafah. Els
productes tenen un preu exorbitant,
resultant d’una especulació de què es beneficia la petita burgesia de la
Franja, vinculada a Hamas. Malgrat
que la propaganda israeliana parla
constantment de tràfic d’armes,
amb el bloqueig la funció dels túnels
és econòmica i està lligada les
necessitats més bàsiques de la
població. Els que treballen als túnels
reben un bon sou per l’economia
local, al preu de posar en perill la
vida. A més dels constants atacs
d’Israel, sovint s’hi produeixen
esfondraments.

Fabricat amb un acer a prova de
bombes dissenyat als EUA, el mur
està dotat de sensors que poden
detectar moviments de terres, armes
i explosius. A més té un sistema
de tubs interconnectats a 30
metres de profunditat que
bombejarà aigua de mar per inundar
qualsevol túnel que fos excavat
per sota de les planxes d’acer.
L’ambaixada nord-americana a
Egipte ha reconegut que els EUA
donen suport econòmic i tecnològic
a la construcció del mur subterrani.
No hem d’oblidar que Egipte és el
segon receptor mundial d’ajuda exterior
nord-americana, després
d’Israel, sense comptar els governs
titelles de l’Iraq i l’Afganistan

Egipte bloqueja la Marxa
Internacional

Gairebé 1.400 activistes de més
de 50 països es van reunir a finals
de desembre a
Egipte a la Marxa
Internacional per
la Llibertat de
Gaza, per denunciar
el
bloqueig i participar
en una
manifestació de
les organitzacions
palestines de la
Franja que
s’havia de celebrar
el 31 de
desembre al pas
d’Erez, a la frontera
amb Israel.

Egipte va ordenar
el tancament del
pas de Rafah i
només va
a u t o r i t z a r
l’entrada d’un
c e n t e n a r
a c t i v i s t e s .

L’ a c c e p t a c i ó
d’aquesta oferta
per part dels organitzadors, i
particularment d’entitats
nordamericanes, va partir el
moviment, i les organitzacions
palestines que recolzaven la
mobilització van oposar-se a
aquesta maniobra. Les delegacions
que es van quedar a Egipte van
organitzar protestes disperses i
sense coordinació ni suport local,
que van ser durament reprimides
per la policia egípcia. Pel futur queda
la proposta de la delegació sudafricana, impulsada pel Congrés
Sudafricà de Sindicats, de llançar
una campanya internacional de boicot
a Israel. Coincidint amb el primer
aniversari també va adreçar-se
a Gaza el comboi britànic Artèries
de la vida, dirigit per un diputat laborista,
que va aconseguir accedir-hi
després de forts enfrontaments amb
la policia egípcia.