Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Un any després dels atacs israelians contra la població de Gaza, que van assassinar 1.400 palestins, la Franja segueix sotmesa a un brutal bloqueig econòmic. Imposat fa gairebé quatre anys com a càstig col·lectiu per unes eleccions que van portar Hamas al govern, el bloqueig dels EUA, la UE, l’ONU i Rússia no s’ha afluixat ni tan sols després de la destrucció massiva de cases, infraestructures d’aigua i d’electricitat i la xarxa sanitària en l’operació més sagnant de l’exèrcit israelià des de 1967. El bloqueig ha generalitzat l’atur i la misèria, falten aliments i medicines bàsiques i ha impedit la reconstrucció de cases, hospitals i la infraestructura d’aigua i electricitat. A la política d’ofegament de la gent de Gaza s’hi afegeix ara Egipte, que construeix un mur d’acer subterrani per trencar l’únic fil que connecta la Franja amb l’exterior: la xarxa de túnels construïts sota terra. Israel controla tres costats de Gaza: el nord i l’est estan tancats per l’exèrcit, i l’oest (la costa) per la marina israeliana, que no permet ni tan sols treballar als pescadors. La quarta frontera, al sud, està controlada per Egipte i un mandat internacional de la UE. És aquí on durant aquests anys de bloqueig han proliferat els túnels que ara Egipte pretén tallar amb un mur subterrani de planxes d’acer de 50 centímetres de gruix i vint metres de profunditat. Si el projecte es completa, tota la frontera de 14 kilòmetres entre Gaza i Egipte quedarà segellada. I amb ella l’única vàlvula d’escapament del bloqueig.

El control israelià dels passos de mercaderies cap a la Franja i el bloqueig internacional fan que a Gaza hi manqui gasolina, aliments bàsics, medicines, maquinària i materials de construcció. Les vivendes destruïdes pels atacs d’ara fa un any s’han hagut de tornar a aixecar amb rajoles de fang, perquè Israel bloqueja l’entrada de ciment. Ni tan sols els hospitals compten amb equips per funcionar, com denuncia Metges Sense Fronteres. El 80% de la població està a l’atur perquè s’ha tallat l’exportació i la importació i s’ha destruït l’economia local. Tot això per forçar una revolta interna contra Hamas.

Aquesta situació explica que a la frontera entre Gaza i Egipte s’hagin excavat uns 400 túnels, on treballen centenars de persones que porten mercaderies des d’Egipte cap a la ciutat palestina de Rafah. Els productes tenen un preu exorbitant, resultant d’una especulació de què es beneficia la petita burgesia de la Franja, vinculada a Hamas. Malgrat que la propaganda israeliana parla constantment de tràfic d’armes, amb el bloqueig la funció dels túnels és econòmica i està lligada les necessitats més bàsiques de la població. Els que treballen als túnels reben un bon sou per l’economia local, al preu de posar en perill la vida. A més dels constants atacs d’Israel, sovint s’hi produeixen esfondraments.

Fabricat amb un acer a prova de bombes dissenyat als EUA, el mur està dotat de sensors que poden detectar moviments de terres, armes i explosius. A més té un sistema de tubs interconnectats a 30 metres de profunditat que bombejarà aigua de mar per inundar qualsevol túnel que fos excavat per sota de les planxes d’acer. L’ambaixada nord-americana a Egipte ha reconegut que els EUA donen suport econòmic i tecnològic a la construcció del mur subterrani. No hem d’oblidar que Egipte és el segon receptor mundial d’ajuda exterior nord-americana, després d’Israel, sense comptar els governs titelles de l’Iraq i l’Afganistan

Egipte bloqueja la Marxa Internacional

Gairebé 1.400 activistes de més de 50 països es van reunir a finals de desembre a Egipte a la Marxa Internacional per la Llibertat de Gaza, per denunciar el bloqueig i participar en una manifestació de les organitzacions palestines de la Franja que s’havia de celebrar el 31 de desembre al pas d’Erez, a la frontera amb Israel.

Egipte va ordenar el tancament del pas de Rafah i només va a u t o r i t z a r l’entrada d’un c e n t e n a r a c t i v i s t e s .

L’ a c c e p t a c i ó d’aquesta oferta per part dels organitzadors, i particularment d’entitats nordamericanes, va partir el moviment, i les organitzacions palestines que recolzaven la mobilització van oposar-se a aquesta maniobra. Les delegacions que es van quedar a Egipte van organitzar protestes disperses i sense coordinació ni suport local, que van ser durament reprimides per la policia egípcia. Pel futur queda la proposta de la delegació sudafricana, impulsada pel Congrés Sudafricà de Sindicats, de llançar una campanya internacional de boicot a Israel. Coincidint amb el primer aniversari també va adreçar-se a Gaza el comboi britànic Artèries de la vida, dirigit per un diputat laborista, que va aconseguir accedir-hi després de forts enfrontaments amb la policia egípcia.