La revolució espanyola, iniciada el 19 de juliol com a resposta a l’alçament militar de Franco, va posar a prova molts dels plantejaments de l’anarquisme en diversos vessants, donat el pes de la CNT en la direcció de la classe obrera, especialment a Catalunya. Aquest mateix fet, ja d’entrada posa en dubte la màxima anarquista que ni ells ni ningú no ha de fer de direcció ni d’avantguarda de la classe obrera. Arribats els moments decisius, i com no podia ser d’altra manera, la CNT –i en concret la seva direcció- i cadascuna de les seves ales van jugar aquest paper i van tenir un pes definitori en el procés revolucionari espanyol. Però aquí ens centrarem exclusivament en les qüestions de propietat i gestió de la producció, especialment a Catalunya, que reflecteixen la riquesa de recursos i alternatives construïdes pels obrers i obreres en aquest període revolucionari. Aquest 2010 es compleixen 100 anys de l’anarcosindicalisme a l’Estat espanyol, i és bo fer-ne aquesta part del balanç de la història.

Anar al document: http://luchainternacionalista.org/IMG/pdf/Supl_103-cat-colectiv.pdf