Per la reconstrucció de la IV. Internacional

El Govern de la Generalitat ha construït aquests darrers dos anys la llei autonòmica que duu al límit les possibilitats privatitzadores que li dóna la Llei estatal d’educació, per aplicar totes les retallades socials en el terreny de l’educació pública mentre traspassava més fons als negocis privats. Ara, en el moment d’aplicar mesures restrictives per la crisi, l’atac contra l’ensenyament públic és brutal. Defensar-lo és la lluita de tots i totes per una educació digna per als nostres fills i filles.

El nord del Tripartit: afavorir la privada i adequar-hi la pública

Els pares i mares ho han notat, amb una agressió com el canvi de la setmana de vacances per la del febrer. En plena crisi, amb perspectives de creixement de l’atur, el Departament dóna cobertura a la setmana blanca dels centres privats, a costa de deixar els nens i nenes de la pública, en una setmana de ple hivern, sense oferta a menys que les famílies la financin. En el trimestre de més rendiment educatiu, la TV al costat de l’estufa, mentre els pares i mares treballen i els avis i àvies ni tenen el recurs de la piscina municipal o el parc. Una setmana en blanc per a la pública per donar cobertura a la setmana blanca de la privada.

I no obstant això, aquest és un reflex menor del calat de les mesures. Ja el curs passat pares i mares van veure com les classes dels seus fills/es de primària superaven els 30 alumnes, mentre desapareixien grups desdoblats o tallers on s’aprenia jugant o atenien la diversitat de la seva classe. La raó de fons és que el Departament cobria la sisena hora que –fora de la legislació vigent- oferien les escoles privades concertades.

Oficialitzar aquesta sisena hora, que recarrega als alumnes amb una quantitat d’hores molt superior a la resta de països europeus, només tenia per objectiu un suculent increment dels diners públics per pagar els sous del professorat de la concertada (cal recordar que tots i totes els paguem a través de l’anomenat pagament delegat) i que sense la oficialització de la sisena, havien de pagar les empreses. El resultat a la pública ha estat primer el caos en l’organització dels centres, i immediatament, la retallada del mateix que s’havia donat per imposar la sisena, eliminant tot el que s’havia aconseguit per millorar l’atenció de nens i nenes de la pública. Només suprimint la sisena hora, amb el mateix professorat, es podrien garantir totes aquestes mesures de qualitat.

Per acabar-ho d’adobar, als serveis educatius (psicòlegs/ues, formadors/es de professorat i professionals per atendre el tema lingüístic en àrees amb forta immigració) que fa un any amb la LEC van passar –sense cap increment- a haver d’atendre no només la pública sinó també la concertada, avui els redueixen 200 llocs de treball i es prepara el pas a subcontractes d’empreses de serveis que ja comencen a créixer també en aquest terreny als despatxos de Via Augusta, al calor dels milions que mou l’anomenat 1x1, amb els seus ordinadors, les pissarres digitals i l’increment necessari de la formació del professorat.

Ara el desmantellament de la secundària

Si el curs passat van començar liquidant d’un cop de ploma la possibilitat que joves treballadors/es es formessin en un batxillerat nocturn, ara els toca als diürns i s’inicia en les ofertes de cicles formatius.

Així el 3 de maig apareixia al DOGC el tancament de batxillerats d’una línia en 8 centres públics, acompanyats en alguns casos de l’avís del tancament del centre el curs que ve. La raó teòricament era que només hi havia un grup de batxillerat i això impossibilitava l’oferta de la totalitat de les assignatures optatives de l’alumnat. Un altre dels «arguments» és que hi havia poca matrícula i per tant «sobraven» places. Ni una ni l’altra són les raons de fons, perquè en aquell mateix DOGC apareixien les renovacions de concerts de postobligatòria per 4 anys més, sense reduccions de places (en centres de la mateixa zona on es tancaven els públics), i amb batxillerats amb un sol grup.

La raó de fons és altre cop afavorir el negoci privat a costa de retallar el públic, i es comença per aquells instituts amb més índexs d’immigració o alumnat amb risc d’exclusió social, esperant que hi hagi poca resistència, i el curs que ve generalitzar-ho als altres. Tot just fa 10 dies es feia un altre pas en el mateix sentit al Prat, on s’informava del tancament d’una escola i un institut a final de curs, per «experimentar» –no està ni reglamentat- un nou centre Institut- Escola que acollirà infants des dels 3 als 16 anys –només l’ensenyament obligatori-, eliminant qualsevol oferta de batxillerat o cicles –fins i tot prenent a l’institut la que tenia- a fi «d’atendre» una part del barri de Sant Cosme, on es concentra un alt percentatge d’ètnia gitana. Als pares i mares – que s’hi oposen- ni se’ls en va informar quan van inscriure-hi els seus fills i filles, i als i les professionals
 que també s’hi oposen- se’ls ofereix o bé acceptar aquesta guetització educativa o marxar. A part de les retallades de plantilla… i que queda en l’aire el paper que hi jugaran les fundacions privades, que ja estaven usurpant horari lectiu al qual els i les alumnes tenien dret, per fer tallers, per decisió del director de Zona manat per la Delegació Territorial. El procés cap a l’increment de les empreses dins dels centres educatius i en horari escolar probablement s’incrementarà amb el nou «experiment».

Només la mobilització social, amb el recolzament en primer lloc de pares i mares, associacions veïnals, entitats, etc… ha permès que en alguns dels instituts que havien de perdre el batxillerat ja aquest any, la mesura quedi en suspens fins al curs que ve. Aquest és el camí, com ho ha entès també la comunitat educativa de Sant Cosme ara, o ho segueixen fent els instituts que han perdut el batxillerat.

No podem perdre més temps. Les mesures cauen en cascada, i les respostes segueixen essent una per una. És necessària la implicació de tots i totes per frenar el desmantellament d’un servei públic que cada vegada deterioren més, desplaçant la despesa educativa a les butxaques privades.