Per la reconstrucció de la IV. Internacional

1. Funcionaris: Primera reducció de sou de la història

El juliol de l’any passat, la plantilla de l’Administració central, de les Comunitats Autònomes i de les corporacions locals suma 2. 659.010 persones. La rebaixa serà, de mitjana, del 5% a partir del proper mes de juny, però en forma inversament proporcional fins al 15%, que s’aplicarà també als membres del Govern. Per exemple, ZP, un sou de 91.982,40 euros bruts anuals, i quedarà en 78.185,04 (sí 1.150 euros bruts menys al mes i es quedarà només amb 5.584!); però és que Corbacho, Montilla o Hereu cobren encara molt més... Perquè no cobraran els governants el sou mig d’un treballador dels que governen?. A més, les retribucions romandran congelades el 2011.

L’estalvi serà de d’uns 2.250 milions el 2010 i uns 4.500 l’11. En total, l’estalvi es preveu en uns 6.750 milions, més d’un terç de l’ajustament total. És a dir, menys poder adquisitiu, menys consum; i, com sempre, després es generalitzaran aquestes reduccions salarials al sector privat... la patronal pica de mans!

2. Inversió: Foment assumirà un terç de la retallada

El 2010 i 11 es retallaran 6.045 milions d’inversió de l’Estat, és a dir, el 40% de l’ajustament anunciat de 15.000 milions. Això sí, l’AVE a València no es toca. Si es compleix el Pla Extraordinari d’Infraestructures de 17.000 milions, pel qual les constructores avançaran els diners i l’Estat els pagarà un cànon a partir de 2014, com recorda Sacyr, a partir de 2014 estarem més endeutats. Si això no s’aplica, i s’aturen les obres públiques, s’incrementarà l’atur.

3. Pensions: El major i més fràgil dels col·lectius afectats

Els pensionistes són 8,6 milions amb xifres d’abril, el que representa una despesa de 6.700 milions d’euros (90. 000 milions anuals). Per primera vegada en 25 anys les pensions es congelaran el 2011, després d’haver aplicat, si correspon, l’actualització del 2010 (si l’IPC de novembre és superior al 1% que ja van percebre). Aquesta congelació no afectarà a les pensions no contributives ni tampoc a les pensions mínimes, paraigua sota el qual queden 2,6 milions de pensionistes.

Això suposa, segons càlculs de la Seguretat Social, un estalvi de 1.500 milions d’euros. En aquest col·lectiu la reducció del consum ratlla la supervivència per a un gran sector.

4. Jubilació: s’endureixen les condicions

El Govern va proposar accelerar el compliment de la reforma de la Llei de la Seguretat Social que va entrar en vigor l’1 de gener de 2008 que fixava en 15 anys el termini mínim de cotització –encara que havia quedat en 12 per les extres-. El canvi era progressiu fins a 2013, però es farà d’una vegada ja per a qui es jubili l’agost.

A més, la reforma havia fixat elevar, a poc a poc fins a 2013, de 60 a 61 anys l’edat mínima per a la jubilació parcial. Ara serà de cop. Això suposa un increment de l’atur, doncs endarrereix les renovacions de plantilla.

5. Dependència: Les ajudes ja no seran retroactives

Les ajudes econòmiques als dependents ja no seran retroactives –des de la data de sol·licitud. Només si les autonomies triguen més de mig any a resoldre un expedient, pagaran l’import endarrerit des del dia que sobrepassi aquest període. I a més el que fins avui els deguin diners en aquest concepte, podran cobrar fraccionat en fins a 5 anys. Això suposa la retallada d’un servei que ja no es va crear públic, com hauria d’haver estat.

6. Sanitat: Receptes més barates

El govern estalviarà uns 1.050 milions d’euros anuals amb la rebaixa del preu dels medicaments que encara estan sota patent, és a dir, aquells el principi actiu dels quals és nou i no admet genèrics. Per altra banda, s’estalviaran altres 300 milions cada any a costa d’envasar els fàrmacs adaptant les dosis als tractaments més habituals, fins i tot permetent les monodosis. L’executiu va aprovar el març rebaixes del preu dels genèrics per a estalviar 1.500 milions més. La indústria farmacèutica per a evitar el cop exigeix l’increment del copagament.

7. Desenvolupament: S’esfuma l’objectiu del 0,7% del PIB

L’executiu s’havia proposat arribar al 0,7% del PIB invertit en Ajuda Oficial al Desenvolupament a 2012. L’ajuda pressupostada per a aquest any ja va suposar un pas enrere respecte aquest objectiu, que ara s’agreuja amb l’anunci d’una retallada de 600 milions d’euros per a 2010 i 2011. Això suposa una retallada de més del 12% de l’ajuda en un any, o gairebé un 6% cada any, el que significa una reculada de 2 anys en les ajudes i la impossibilitat d’arribar a l’objectiu compromès del 0,7% del PIB el 2012.

8. Administracions Públiques: Un 8% autonomies i municipis

Diu el govern que autonomies i ajuntaments, que representen en torn del 40% de la despesa pública, han de córrer amb la seva part de reducció, que calcula en un 8% de l’ajustament, uns 1.200 milions. La primera mesura en aquest sentit ha estat la prohibició d’emetre deute a llarg termini per part dels ajuntaments. Una mesura que de nou, generarà més atur.

9. Natalitat: Desapareix el xec bebè el 2011

A partir de l’u de gener ja no es percebrà la prestació de 2.500 euros per naixement o adopció. L’havien rebut 1.700.000 mares en els 3 anys i mig d’aplicació. Serà, així, una altra ajuda de curta durada, com la deducció de 400 euros en l’IRPF, que des d’aquest any té limitada la seva aplicació.

El compte:

Amb aquestes mesures només s’hauran estalviat 15.000 milions d’euros: 1/3 en més atur, 1/3 en menors sous i la resta en pensions i serveis socials. A la banca el govern espanyol li va destinar 150.000 milions d’euros de diner públic en ajudes i altres 100.000 en avals (dividits entre els 46 milions d’habitants de l’estat espanyol, cadascun els paguem 5.400 euros) (Veure LI 98, setembre 09).

La Seguretat Social va tenir un superàvit de 5.943 milions d’euros a finals d’abril 10 –a part dels 62.500 milions que acumula el Fons de Reserva-.

Això suposa un 29,4% menys que l’any passat, que al seu torn va ser menor que els anteriors, ja que la política del govern ha estat la d’anar rebaixant les quotes patronals a la SS «per a crear ocupació». Així, el 2009 li va reduir a la patronal 1,5 punts que van representar uns 4.500 milions d’euros (1 punt pel 2 010 i el 0 ,5 en forma permanenet) .

Només això triplica «l’estalvi» de la congelació de les pensions! I no obstant això, al costat d’ella, Corbacho proposa reduir-li a la patronal 2 punts més en la propera reforma laboral, o sigui rebaixar-nos el salari –aquesta vegada el diferitde nou, també per aquesta via.