Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Ni la crida al patriotisme per pagar l’enorme deute extern del Primer Ministre «socialista» Georgios Papandreu ni la mort de tres treballadors durant la mobilització del 5 de maig en l’incendi d’un banc desanimen la classe treballadora grega en la seva lluita contra les severes mesures d’austeritat del govern. Desenes de milers de treballadors/es i joves van ocupar altre cop els carrers de les principals ciutats de Grècia el 20 de maig, durant la cinquena vaga general d’aquest any.

Les tres centrals majoritàries - ADEDY (Federació de Funcionaris, amb 375.000 afiliats, afí al PASOK), GSEE (Confederació General de Treballadors Grecs, el sindicat majoritari al sector privat, amb un milió d’afiliats/des i de tendència socialista) i PAME (la fracció del partit comunista KKE dins del GSEE)- que representen més de la meitat dels i les treballadores gregues, van decidir convocar junts la vaga general. Més de 50 mil manifestants van marxar a Atenes en tres columnes fins al Parlament. Un grup de militants del GSEE va ocupar el Ministeri de Treball sense que hi hagués xocs amb la policia. També es van organitzar marxes a Salònica (10.000 manifestants) i altres ciutats.

Amb la vaga els serveis de transport marítim i ferrocarrils, les oficines de l’administració i les empreses públiques van quedar tancades; únicament les urgències dels hospitals van funcionar. Més del 80% dels i les treballadores del sector privat van respondre positivament a la vaga. Fins i tot els bancs van tancar les portes. «L’FMI no s’aturarà, assedegat de la sang dels treballadors», va dir Yannis Panagopoulos, president del GSEE, sindicat del sector privat. «Les seves receptes són un desastre i el govern ha de rebutjar-les.» Davant el Parlament els manifestants van corejar «¡Que surtin els lladres!» i «¡Torneu els diners robats al poble!». «El govern ha presentat un projecte de llei que portarà al col·lapse el sistema de seguretat social i perjudicarà sobre tot les generacions joves. Aquest projecte de llei s’ha de retirar», va dir als manifestants Ilias Vrettakos, el vice-president d’ADEDY. Els sindicats han advertit que convocaran més vagues si el govern no abandona el projecte de Llei de reforma de les pensions sense canvis abans que el voti el Parlament a principis de juny.

La crisi s’encomana

Les mesures d’austeritat del govern grec inclouen augments d’impostos, retallades de salaris públics i retard de l’edat de jubilació. Les retallades de la despesa pública s’han previst a canvi d’un «rescat» de 140 mil milions de dòlars de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). L’objectiu és reduir el dèficit públic de Grècia a menys del 3% del PIB el 2014 (ara és del 13,6%). (Per a una anàlisi més profunda de la crisi a Grècia vegeu «La resistència obrera a la crisi del capitalisme es posa a prova a Grècia», declaració del Comitè d’Enllaç Internacional FOLI, a http:// l u c h a i n t e r n a c i o n a l i s t a . o r g / spip.php?article746).

D’altra banda la crisi grega tendeix a expandir-se. Com als EUA i altres països d’Europa, una gran part del deute públic de Grècia prové dels 28.000 milions d’euros del rescat que Atenes va votar a favor del seus bancs. Ara, mentre la classe grega dominant pretén extreure 30.000 milions d’euros en retallades anuals dels i les treballadores, els governs de tota Europa i els EUA s’estan preparant per retallar desenes o centenars de milers de milions dels seus pressupostos.

L’hivern passat els bancs van augmentar l’oferta de les taxes d’interès sobre el deute grec, amb l’esperança de fer grans guanys amb pagaments d’interessos mentre donaven a Papandreu una excusa per a les retallades socials que tenia previstes. Però aquest pla va fracassar. Com que els i les treballadores van protestar per les retallades i les potències europees van dividir-se sobre els termes d’un rescat, les taxes d’interès van pujar tan alt que els bancs van arruïnar Grècia a la pràctica. Encara que Grècia va adherir-se a 110 mil milions d’euros de rescat europeu i de l’FMI, les retallades haurien col·lapsat l’economia fins al 30%. Però aleshores hauria tingut un deute de 300 mil milions d’euros, més del que té ara.

La crisi grega ha desembocat en una crisi europea, i amenaça l’economia mundial. Els bancs estan cada cop més nerviosos respecte els préstecs a Portugal, l’Estat espanyol, el Regne Unit i altres països. Tenint en compte el paper de Grècia com a prestador; mercat d’exportació per a Bulgària, Romania, i Sèrbia; i com a font de treball per als i les immigrades, la crisi també amenaça de devastar la ja empobrida i inestable zona dels Balcans.

A mesura que es van preocupant perquè els governs europeus puguin fer fallida i els bancs perdin enormes sumes de diners, els banquers, cada cop més, es neguen a deixar-se diners uns als altres. Això amenaça amb provocar una nova contracció del crèdit. El rescat de Grècia, pagat als creditors entre els bancs, s’extreurà dels i les treballadores dues vegades: la primera, dels i les treballadores dels països que financen el pla de rescat; i, a continuació, dels i les treballadores gregues, que hauran de pagar els préstecs que formen el pla de rescat.

En tots dos casos, el rescat s’utilitzarà com a pretext per a retallades més grans. Per això s’ha d’estendre la mobilització grega a nivell europeu, convertint-la en una lluita conjunta de la classe obrera i la joventut al vell continent. Una lluita contra el pagament del deute als banquers i especuladors internacionals; per defensar els salaris, les pensions i els serveis públics; per nacionalitzar la banca; per nacionalitzar sota control obrer totes les empreses privatitzades i els sectors claus de l’economia.

Hem de renovar dins del moviment obrer l’esperança que podem parar els peus a la dictadura del mercat capitalista i construir una Europa dels i les treballadores.