El 7 de maig el Parlament portuguès debatia la concessió del préstec a
Grècia de 2.064 milions d’euros que forma part del fons decidit
conjuntament entre la UE i l’FMI per al pla de «rescat» a Grècia. Amb el vot
a favor dels 97 diputats/des del Partit Socialista al Govern, els 81 escons de
la dreta del PSD, els 21 dels democristians CDS-PP i els 16 del Bloco
d’Esquerda. El Partit Comunista (13) i Els Verds (2) van votar-hi en contra.

Tancant la votació Cecilia Honorio, pel Bloco, va afirmar que votaven a favor per una
única raó, «perquè ho demana l’estat grec i negar el préstec seria imposar la fallida de
Grècia» i va concloure la intervenció: «cal ajudar Grècia i en nom d’aquesta urgència
donem suport a l’alternativa de justícia econòmica que el poble grec està defensant.»

Els fons no són cap aportació solidària ni un pla d’ajuda per a un poble, sinó l’aplicació
de la resolució de la UE que exigeix a canvi dels crèdits –com a garantia de retorn- un
atac brutal i sense precedents en dècades a les condicions de vida de tots i totes les
treballadores gregues. El destí d’aquests diners no són les necessitats de la població
treballadora sinó la devolució dels préstecs de la banca privada, francesa i alemanya
principalment. O sigui que els mateixos bancs que fa dos anys van rebre suport amb
els plans de «rescat» multimilionaris són els que exigeixen a la UE i als governs que
garanteixin el pagament del deute públic grec. Contra aquest pla la classe obrera
grega està portant a terme una gran mobilització, amb cinc vagues generals. Es
tracta ni més ni menys que d’un pla que res no té per envejar als préstecs que
concedia l’FMI a l’Argentina i que suposaven el control del país i la ruïna dels i les
treballadores.

Per això és del tot incomprensible que una organització que es reclama «anticapitalista»
com el Bloco d’Esquerda doni llum verda al finançament del pla de rescat i austeritat
grec. Votar a favor dels crèdits és un suport directe al govern de Papandreu, que
treballa a fons per retallar salaris i pensions, serveis socials… i ha provocat diversos
morts en la violenta repressió de la protesta obrera. Per això no hi ha cap dubte que
qui demana els diners no és el poble grec sinó el govern al qual s’oposa frontalment.

El Bloco està integrat en l’Esquerra Anticapitalista Europea, en la qual participa el
Nou Partit Anticapitalista de França o l’Esquerra Anticapitalista/Revolta Global a l’Estat
espanyol. En el si del Bloco hi conviuen diverses organitzacions d’esquerra, amb un
pes important del Partit Socialista Revolucionari (PSR), un partit que es reclama del
trotskisme i del Secretariat Unificat-IV Internacional. Com és possible que des de
l’esquerra que s’identifica com a anticapitalista i dirigida per sectors que es reclamen
del trotskisme s’impulsin els plans de la UE i l’FMI?

L’actitud del Bloco té conseqüències més enllà de la lluita a Grècia, perquè aquest
país és només el punt més avançat d’un pla que s’estén per tot el continent: la
factura la paguen els treballadors/es. Com és possible que es doni suport a Papandreu
i se l’ajudi amb el crèdit i no s’estigui disposat a donar suport al primer ministre portuguès
Sócrates que prepara un pla a la grega anomenat Pla d’Estabilització i Creixement?

Del Bloco també en forma part Ruptura-FER, que és la secció de la LIT-qi a Portugal.
Quan hom està dins d’un front pot guanyar o perdre les seves posicions i això no
necessariament obliga a trencar el front, encara que en aquest cas estem parlant
d’un tema central de la lluita de classes. Però el que és inadmissible és que a la
premsa de Ruptura-FER o de la LIT, que dedica pàgines senceres a recolzar la lluita
dels i les treballadores gregues, no hi hagi ni la més mínima menció a aquests fets, ni
l’obligada denúncia d’un vot amb el Govern i la dreta. La votació del Bloco compromet
la FER i la LIT. Qui calla, atorga; i el silenci inadmissible es converteix en complicitat.

El vot del 7 de maig és un regal enverinat a la classe obrera grega.

Comitè d’Enllaç Internacional (CEI)