Entrevista a Gharbi Lahzar, portaveu del Comitè de la Resistència Popular de Sidi Bouzid (Tunísia).

Gharbi Lahzar és el secretari
general del sindicat de mestres
de primària de Sidi Bouzid, el
poble del centre de Tunísia on
va començar la revolució que
ha portat a la caiguda del
règim a Ben Ali. La mort, el 4
de gener, de Mohamed
Bouazizi, un jove informàtic en
atur que s’havia immolat dues
setmanes abans en protesta
per què la policia li havia près
la seva parada de venda
ambultant de fruites, va ser la
gota que va fer vessar el got.
Des de Sidi Bouzid, la revolta
es va extendre a tot el país,
primer a les regions del centre i
l’oest, abandonades en els
plans del règim i les més
afectades per la crisi, fins
arribar a la capital. A Sidi
Bouzid, com en altres pobles
de la zona s’ha organitzat un
Comitè de la Resistència
Popular electe que s’ocupa de
gestionar el poble des que la
policia i les autoritats
municipals, lligades al règim,
van marxar davant la pressió
popular. Des d’aquest comitè,
que llença una crida a la
solidaritat internacional,
s’exigeix que la revolució no
sigui segrestada per les forces
de l’antic règim que ara dominen
el govern provisional
encapçalat per Mohamed
Ganouchi, primer ministre sota
Ben Ali, i on el partit del règim,
l’RCD, conserva els ministeris
clau. La revolució tunisiana no
s’ha acabat i, com es pot veure
en aquesta entrevista es va
realitzar el 23 de gener per via
telefònica, el qui l’han
protagonitzada es neguen a

LI- Com va nèixer el Comitè de
Resistència Popular?

GL. Després dels primers
incidents el 17 de desembre, quan
es va immolar Mohamed Bouazizi,
els mestres de Sidi Bouzid vam
constituir un comitè de suport a les
mobilitzacions dels joves. Les
mobilitzacions van anar creixent, fins
que el dia abans que marxés Ben
Ali, la policia i les autoritats
municipals es van retirar del poble.
Aleshores vam convocar una
assemblea general al local de la
Unió General de Treballadors
Tunisians (UGTT) i vam elegir un
comitè de resistència popular,
format per 21 membres. Hi ha
sindicalistes, metges, advocats de
defensa dels drets de l’home i
militants de les organitzacions
d’esquerres que estaven prohibides
sota la dictadura.

LI. Quines tasques ha assumit
fins ara?

GL. En l’àmbi social, el comitè
s’encarrega de donar suport a les
famílies que no tenen recursos,
d’ajudar els qui han perdut algun fill
amb la repressió, com la família de
Mohamed Bouazizi. També ens
hem encarregat de la distribució
d’aliments, l’organització de la
sanitat per atendre els ferits i dels
serveis municipals més importants,
com la neteja dels carrers. En
l’àmbit polític, organitzem les
manifestacions i donar a conèixer
les nostres reivindicacions.

LI. Hi ha comitès populars
semblants en altres pobles?

GL. A les regions de l’interior, com
Kasserine, Gafsa, Sfax... allà també
s’han organitzat comitès de suport
a la revolució. Els miners també han
format el seu comitè. Ara estem
intentant organitzar un front de defensa
de la revolució, on es coordinin
tots els comitès.

LI. Reclameu la fi del govern de
Gannouchi i la dissolució del seu
partit, l’RCD.

GL. El que hem aconseguit fins
ara és molt important, però només
estem a la meitat del camí. Ben Ali
ha hagut de marxar davant la força
popular, però ara hem d’aconseguir
que tot l’aparell de l’antic règim
desapareixi. No deixarem que ens
robin la revolució. El govern de
Gannouchi és ilegal; no podem
permetre que continuïn al poder persones
lligades a en Ali. També exigim
la dissolució de l’RCD, el partit de Ben
Ali, perquè és un partit feixista i, si
continua existint, quan les coses es
calmin, respondrà perquè tot torni a
ser com abvans. Per això exigim la
dimissió del govern d’unitat nacional i
la formació d’un govern provisional,
que convoqui una assemblea
constituent, que elabori una nova
consititució, i organitzi unes eleccions
democràtiques. Així, per primer cop,
tindríem una república veritablement
democràtica i popular.

LI. Quin pla teniu per aconseguir
la dimissió del govern?

GL. En primer lloc amb la
continuïtat de les manifestacions,
cada dia i amb vagues sectorials i
per regions. També hem de
col·laborar amb els partits polítics
que vulguin lluitar contra el govern.
Volem la formació d’un front únic
ampli amb tothom que vulgui participar
en la lluita per la caiguda del
govern de Gannouchi. Els sindicalistes tenen un rol primordial.
Els partits radicals i revolucionaris
s’han de posar al capdavant, però
també el sindicalistes democràtics
d’esquerra estan a l’avantguarda.
Hi ha un pre-acord, que cal concretar.

LI. Avui la caravana de la llibertat
ha arribat a Tunis.

GL. És una marxa que ha sortit
des Sidi Bouzid i altres pobles, cap
a la capital. La gent s’hi ha afegit
pel camí i ja són 7.000 persones.
Han encerclat el palau del govern,
sota el lema, «fora el govern il·legal
de Ganouchi’, ‘dissolució de l’RCD’.
Passaran tota la nit acampats als
voltants de l’edifici. El nostre comitè
de resistència popular hi ha
participat. És la notícia més
important del dia a Tunísia.

LI. Demà el govern ha cridat a
reobrir les escoles i el sindicat ha
convocat una vaga general indefinida
a l’educacio primària i de
tres dies a la secundària.

GL. Els mestres hem jugat un
paper molt important a la revolució i
ara continuem al capdavant de la
lluita. No volem que les escoles
funcionin fins que el govern hagi
dimitit.

LI. Hi ha altres sectors que
també cridin a la vaga?

GL. En aquest moment només hi
ha vaga a l’ensenyament primari i
el secundari, però a nivell regional a
Sidi Bouzid, estem preparant una
vaga general també amb la sanitat,
l’agricultura, el comerç... la UGTT
organitzarà més vagues sectorials
durant la setmana.

LI. Sembla que l’exèrcit i
últimament sectors de la policia
també s’han posat contra
Ganouchi.

GL. Des de fa dos dies els policies
i la guàrdia presidencial organitzen
manifestacions i han fet comunicats
en què reclamen la formació de
sindicats de policies integrats a
l’UGTT. S’han manifestat a Sfax,
Tunis, Sidi Bouzid i d’altres regions...

LI. Hi ha hagut una repercussió
immediata Algèria, Egipte,
Jordània, Mauritània, Palestina...
Penseu que la revolució tunisiana
obre un nou període al món àrab?

GL. A Tunísia tenim una situació
especial, perquè hi havia un
moviment sindical fort i partits de
l’oposició radical també bastant
forts. I el poble tunisià és un poble
viu, amb una llarga història... Hi ha
moltes coses diferents, però el que
està passant aquí és molt important
per la regió. A Tunísia hem obert la
porta. Hem tombat un règim
sanguinari, feixista... esperem que
els camarades a Algèria, Mauritània,
Egipte o Marroc tinguin és força
canviar les coses a casa seva.

LI. Com podem recolzar la
vostra lluita des d’Europa?

GL. El procés revolucionari a
Tunísia necessita l’ajuda de
l’exterior. La solidaritat internacional
pot aturar l’hegemonia de
l’imperialisme, sobretot el francès i
el nord-americà. Necessitem la
solidaritat dels nostres camarades
a Europa i als EUA, per lluitar contra
els feixistes. Ben Ali tenia tot el
suport de Sarkozy, que encara està
intentant controlar la revolució. Els
imperialistes són els nostres
enemics i no podem lluitar contra
ells tots sols.