Durant tots aquests anys, el govern d’En Comú-Podem ha l’Ajuntament ha evidenciat estar lluny de ser una opció per fer de Barcelona una ciutat al servei de la classe treballadora. Els «ajuntaments del canvi» no han trencat amb la lògica de privatització i precarietat i han continuat amb una política econòmica al servei dels bancs, les empreses i d’acatament a les ordres de l’Estat, la Unió Europea i els organismes financers internacionals.

El mapa de les externalitzacions a Barcelona és alarmant. Segons el mateix informe de l’Ajuntament, més de 250 serveis es troben en aquesta situació, dels quals el 55% corresponen a serveis que es presten a la ciutadania i el 45% restant a d’altres necessaris pel funcionament de l’Ajuntament. Tot això ocupa arreu de 14.800 treballadores i signifiquen més de 582 milions d’euros anuals*. I cal aclarir que gran part de les externalitzacions són drets socials. Milions de diners públics que es destinen a empreses i iniciatives privades; l’empitjorament de la qualitat del servei i la precarietat laboral són algunes de les conseqüències d’aquesta política.

Durant tots aquests anys l’habitatge s’ha convertir en el principal problema de la ciutat. La bombolla immobiliària i la pujada exorbitant del preu del lloguer ha anat acompanyada d’una manca d’habitatges públics i de lloguers socials i d’una gran quantitat de desnonaments (molts dels quals són oberts, és a dir, sense especificar una data), que arriben aproximadament a 40 setmanals. És evident que no només la turistificació és la culpable de l’expulsió de les veïnes dels barris o del fet que els fons d’inversió especulin amb edificis sencers, i que la manca de polítiques públiques aplana el camí i reprodueix aquesta situació.

El recent anunci de la falsa dissolució dels antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPS) - seran incorporats a una nova unitat UREP (Unitat de Reforç d’Emergències i Proximitat) - i l’augment de la presència policial als barris és una mostra que se segueix fent front a la inseguretat amb polítiques repressives que tan sols empitjoren lla situació. Però, a més, els cossos de seguretat de l’Ajuntament han continuat amb el racisme institucional amb les batudes als manters, intentant generar un enfrontament entre venedors ambulants i petit comerç fent creure que són responsables de la seva crisi, quan els responsables són les grans multinacionals.

Per altra banda, Barcelona ha viscut aquests últims anys un procés de mobilització popular per l’autodeterminació amb fets històrics com el referèndum de l’1- O i la vaga general del 3-O. Això ha estat un abans i un després a la consciència de milions de persones que han demostrat fins on es pot arribar amb la força de l’organització popular i de classe i que han evidenciat el veritable caràcter d’aquest règim, hereu del franquisme. Però aquests fets també han mostrat l’adaptació d’En Comú-Podem al règim i a les seves institucions: el seu suport a l’autodeterminació es va acabar quan el vam exercir.

Els recents resultats electorals a les eleccions estatals evidencien el que pot passar quan no es plantegen veritables solucions a les necessitats socials i quan el que havia nascut per presentar-se com una alternativa a aquest règim finalitza convertint-se en la seva «pota esquerra» i en furgó de cua del PSOE. Això ratifica encara més la necessitat d’una veritable alternativa d’esquerres que plantegi la doble ruptura: amb el capitalisme i amb la monarquia. I en aquest sentit seguim considerant un greu error la decisió de la CUP de no haver encapçalat una alternativa estatal (Veure pàg centrals amb anàlisi de les generals). La seva presència, a més, podria haver deixat aquest espai en millors condicions de cara a les eleccions del 26M. Tot i això, des de Lluita Internacionalista creiem que és la candidatura de CUP-Capgirem Barcelona qui millor representa aquesta alternativa a nivell municipal i per això hem decidit formar-ne part incorporant a més a dos de les nostres companyes en la llista: Marga Olalla com a número 3 i Anna Lletjós com a Regidora de Districte per Sarrià-Sant Gervasi. Això, tot i mantenir les nostres crítiques, principalment en qüestions metodològiques i de funcionament.

En conclusió, a les eleccions municipals de Barcelona fem una crida a votar per aquesta candidatura. I, com sempre, aquesta crida té per objectiu fer dels nostres càrrecs electes un altaveu de les lluites a les institucions. Som conscients que el nostre programa - per la internalització i gestió pública directa dels serveis públics; contra la precarietat i per una jornada laboral de 30h; per un habitatge digne, l’expropiació dels pisos buits i contra els desnonaments; per la socialització de les cures i l’augment urgent de polítiques de prevenció i eliminació de les violències de gènere; per l’acollida de les persones refugiades i pels drets i accés als recursos municipals de totes les persones migrades; per la fi de la repressió; contra la contaminació, per l’eliminació de l’amiant i l’expulsió de les empreses contaminants; per la quota laboral per a les persones trans; entre d’altres - tan sols és possible mitjançant la mobilització i la ruptura amb les polítiques neoliberals i el Règim del 78.

Rosario Mendieta

Nota *Informe Ajuntament Barcelona 2016