En plena segona onada de la pandèmia es reprodueix la mateixa resposta del Govern central i autonòmics que a la primera. Sense enfortir els serveis sanitaris públics, sense fer públiques les residències i dotar-les de personal sanitari, sense assegurar les ràtios de menys de 20 a les aules dels centres d’estudi, sense reforçar el transport públic per evitar aglomeracions, sense enfortir les inspeccions de treball per exigir el compliment a les fàbriques de totes les mesures anti-Covid... recorren a imposar el confinament des de l’Estat d’Alarma i els tocs de queda.

Militaritzant un altre cop la crisi sanitària, els Governs pretenen desviar l’atenció. Volen posar el focus criminalitzant al jovent, en les famílies si es troben, en un veí que no porta mascareta... Ens demanen que uns veïns delatem a d’altres, tot estroncant les xarxes de suport i solidaritat que tornaran a ser decisives per minimitzar les conseqüències. Els responsables són els governs central i autonòmic al servei de les grans empreses i no de la gent treballadora. Que a la tardor vindria un fort rebrot de la pandèmia, estava assegurat pels epidemiòlegs, i no s’han posat els recursos públics per a prevenir-ho, ni per reaccionar davant els primers cassos, amb proves massives i reforços als CAPS pel seguiment, per tal d’aïllar-los. No hi ha excusa.

Els diners hi eren i s’han gastat fortunes per blindar la banca i les grans empreses, per pagar la nòmina dels i de les treballadores a empreses que tenien guanys i que -a sobre- tenen les seus en paradisos fiscals. Tampoc s’aturen els tancaments d’empreses ni els acomiadaments. Els pocs recursos destinats als i a les treballadores que estan en situacions extremes, no arriben per manca de contractacions de funcionaris als serveis que les han de tramitar. No arriben les ajudes al petit comerç i autònoms, mentre es dona barra lliure a Amazon que veu doblar els seus beneficis. No s’aturen els desnonaments. Les cues pel repartiment de menjar es multipliquen. El resultat és palpable: sever empobriment per a la gent treballadora i escandalós enriquiment, de més del 16%, de les grans fortunes, només durant el primer Estat d’Alarma.

Els governs aprofiten la pandèmia per endurir la repressió. L’Estat no ha donat treva a la persecució de la dissidència i amb una aplicació massiva de la Llei Mordassa s’ha castigat essencialment a les classes populars, pressionant sobre els i les treballadores, els autònoms i a qui -des de l’economia informal- no té recursos per sobreviure.

La ràbia i la reacció contra els governs està del tot justificada. No volem morir de coronavirus, però tampoc podem restar impassibles davant la fam i la misèria creixent. I ja hem vist, com l’extrema dreta treu al nas intentant connectar amb la desesperació per fer el seu discurs, no només contra el Govern per ser “social-comunista” i pactar amb els separatistes, sinó a més, d’odi contra els i les immigrants. L’esquerra alternativa, que no està al Govern, té la responsabilitat d’encapçalar el just rebuig popular, amb la mobilització, per un pla de rescat per als i les treballadores i rebutjant la repressió. Per això va ser greu que davant la tramitació de l’Estat d’Alarma per sis mesos, només Vox es quedés en el NO, i que tota la resta de grups, per activa amb el si o per passiva amb l’abstenció, donessin suport a l’escalada repressiva. També la CUP-PR.

I, amb aquesta remor, es tramiten els Pressupostos Generals de l’Estat, els “més socials de la història”. Uns pressupostos “expansius”, però no perquè els qui més tenen més paguin -només seran 6.000M1, sobradament compensats amb els ERTO’s massius i indiscriminats i les reduccions de cotitzacions- ni perquè es deixi de pagar la primera partida de la despesa, el deute públic (31.600M!!), sinó comptant amb els 27.000M que no es tenen però que “enviarà” la UE… si complim les seves condicions. Entre elles, la reforma de pensions que ja entren als PGE amb un fons públic per als plans privats d’empresa que Escrivá vol obligatoris, seguint el model britànic. A més, es destina més del 40% de les inversions reals a despesa militar, es segueixen reforçant les clavegueres de l’estat, i s’augmenta la despesa de la Casa Real.. I com es parteix de préstecs, ajudes condicionades i hipòtesis optimistes de creixement, l’expansió comportarà un enorme endeutament públic, que també voldran que paguem nosaltres.2

Compartim l’esmena a la totalitat de la CUP-PR als PGE perquè no fer-ho és donar per bons sostre d’ingressos i de despesa. Però el Govern ja ha passat les esmenes a la totalitat. Al bloc de la investidura de Sánchez, s’hi afegeix Ciutadans, que es predisposa per ser un eventual canvi de cavall per a Sánchez. És escandalós el vot d’ERC -com Bildu- donant-los suport, perquè a més dels temes econòmics i socials que comporten, està el fet que el Govern manté tota la política repressiva contra l’independentisme, inclosa la retirada del tercer grau als dirigents d’ERC empresonats.

Cal exigir responsabilitats de la dramàtica situació en la qual ens han enfonsat a la classe obrera i sectors populars. Organitzar la resposta i la lluita al carrer, són tasques urgents, i per les quals, des de Lluita Internacionalista hem cercat una resposta el més àmplia i unida possible des de l’esquerra política i sindical: no a la creixent repressió, no a l’Estat d’Alarma. Per un pla de rescat per als i les treballadores pagat amb un increment d’impostos a les grans empreses i el no pagament del deute.

NOTES:
1 rendes de més de 300.000 euros o patrimonis de més de 10 milions, però els ingressos s’endarreriran a 2022 i que el proper exercici les pujades fiscales i nous impostos sumaran 2.000 milions (un terç) menys dels esperats, segons la AIREF.
ajustament del fons europeu i que Hisenda va pactar amb el PNV eliminar la pujada fiscal a educació i sanitat privades: rebaixen en 1.600 milions

2carregar amb un deute que equival a 30.000 euros per ciutadà, 7.000 més des de que va començar el mandat de Pedro Sánchez.
11/11/20