Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!
Catalunya: La Generalitat segueix sense prioritzar l’Atenció Primària
Andreu Pages, 27 de febrer de 2021
Des de fa anys, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya manté un sistema públic de salut precaritzat, amb nombrosos dèficits de recursos especialment humans. Les plantilles tenen poc personal per atendre les necessitats de la població i molts dels i les professionals tenen contractes temporals. Aquesta situació ha provocat nombroses reivindicacions i lluites sobretot quan des del mateix sector es posava l’èmfasi en la necessitat de millorar l’Atenció Primària per a millorar tota la Sanitat Pública.
La pandèmia ha posat més de manifest aquestes manques. Els Centres d’Atenció Primària són, en aquests moments, la primera línia en la lluita contra la Covid-19, la qual cosa ha fet més palesa la falta de previsió de les autoritats sanitàries. Els experts avisen que aquest tipus d’emergències sanitàries previsiblement es repetiran en el futur i la resposta tornarà a estar a càrrec de la sanitat pública i dels seus professionals.
Tots hem vist els elogis dels polítics cap al personal sanitari per la seva dedicació i esforç durant la pandèmia, però aquests elogis no s’han transformat en un reforç de les plantilles i en una millora de les seves condicions laborals. Sí que es van transformar, per exemple, en un contracte per la via d’urgència i rebutjat pel mateix Parlament de Catalunya, amb l’empresa Ferrovial per a incorporar rastrejadors per a seguir els contactes estrets de les persones que havien donat positiu de la Covid-19 per un import de 17,7 milions d’euros.(1), en lloc de dedicar aquests recursos a l’Atenció Primària. Va ser un contracte polèmic tant perquè suposava de privatització d’un servei públic com per les deficiències del seu programa de rastreig. Finalment, aquest contracte va ser rescindit el 31 de gener (encara que tenia vigència fins al 31 de maig). No obstant això, l’antic responsable del programa de rastreig ha estat contractat pel Departament de Salut per a fer el mateix treball!(2), segons afirma ell mateix en el seu perfil de Linkedin.
Augment de l’atenció no presencial
A causa de la pandèmia, en tots els Centres d’Atenció Primària han reduït les visites presencials i s’han incrementat les no presencials. Es fan controls sanitaris a la porta dels centres per evitar aglomeracions en el seu interior, però creant enormes cues de pacients a l’exterior. Les primeres conseqüències d’aquestes mesures han estat la por de “anar al metge!” i les enormes dificultats per a accedir a una visita presencial amb els professionals sanitaris.
Davant aquesta situació, a Catalunya, la Generalitat ha fet de la necessitat, virtut i pretén que a partir d’ara el 70% de les visites dels CAP siguin no presencials. (3). Com explica el diari ARA “...moltes atencions es continuen fent a distància. L’objectiu és evitar la concentració de persones en les sales d’espera, però Salut també veu una oportunitat per descongestionar i desburocratitzar el sistema i millorar la “qualitat” de l’atenció.” Jaume Benavent, un dels responsables de l’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Barcelona afirma que "Totes les necessitats que es puguin resoldre telemàticament han vingut per a quedar-se” (…) i explica que la voluntat és mantenir ara com ara entre un 60% i un 70% de l’atenció no presencials quan abans de la pandèmia tan sols era del 10-20%.
Obstacles en l’accés a l’atenció presencial
Abans de la pandèmia, tots els moviments socials en defensa de la Sanitat Pública plantejaven necessitat de reforçar l’Atenció Primària i els seus professionals de referència. En lloc d’avançar en la consolidació d’aquest model, el Departament de Salut pretén afeblir els CAP aprofitant la pandèmia i utilitzant com a argument argúcies com que “Amb aquestes eines(…) es guanya temps i s’afegeix un “valor afegit” a l’atenció presencial».
Les conseqüències de l’afebliment de l’Atenció Primària a l’Estat espanyol ja es fan sentir. N’hi ha prou amb un exemple: segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC)(3), s’han detectat un 21% menys de diagnòstics de càncer que l’any passat, cosa que significa que hi ha unes 50.000 persones als qui no se’ls ha detectat la malaltia. Segons el president de l’AECC, una de les causes del retard en el diagnòstic es troba en “el bloqueig de l’atenció primària". "Una persona amb sospita de càncer no va a l’oncòleg sinó al metge de família, i aquí és on està el bloqueig perquè els pacients no poden contactar amb els serveis de salut".
Aquest bloqueig en l’accés a l’atenció primària és una dificultat per a la població en general, però es pot convertir en un gran obstacle per a les persones majors: dificultats d’accés telefònic, haver de donar explicacions de les pròpies malalties a persones desconegudes, trobar les paraules exactes per explicar les molèsties o dolors, etc.
Els principals moviments socials de Catalunya han donat la veu d’alarma amb el manifest “Se’ns ha acabat la paciència”(4) en el qual denuncien la situació dels CAP i informen que “Cal destacar que cada vegada més la població es refugia en els serveis privats que continuen fent la seva activitat normal sense assumir cap responsabilitat respecte a la pandèmia.”. Aquesta afirmació no és exagerada ni gratuïta. Durant la pandèmia, les assegurances privades de salut en l’Estat espanyol han pujat un 4,9% (5) a causa de les dificultats per accedir a l’atenció primària pública.
Cal tornar a obrir els CAP i l’atenció presencial. La normalització de la sanitat pública passa pel reforçament urgent de l’atenció primària que garanteixi l’accés a tots els usuaris i usuàries als seus professionals de referència i a l’atenció presencial i la millora de les condicions laborals del personal sanitari.
3 de febrer de 2021
Andreu Pagès
(2) https://twitter.com/aramateix/status/1350024148689543168/photo/1
