Comunicat del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita

El passat 31 de març, 216 investigadores predoctorals del sistema científic i universitari català van ser acomiadades de forma improcedent. Aquests acomiadaments es sumen als 122 (fins on sabem) que ja s’havien donat durant l’últim any. Aquestes persones, previsiblement, seguiran treballant de forma gratuïta en els seus projectes d’investigació. En un moment en què l’epidèmia de la COVID-19 fa evident la necessitat d’invertir en investigació, aquests acomiadaments (escandalosos en qualsevol moment) posen de relleu la nul·la intenció de l’administració pública (Generalitat, Universitats i centres de recerca CERCA i CSIC) de dignificar mínimament les condicions laborals de les treballadores de la investigació.

Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació del Reial Decret 103/2019 sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix el Reial Decret. En canvi, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes en no aplicar la pròrroga d’un quart any dels contractes predoctorals (recollits en la forma de Personal Investigador en Formació, PIF), tal com indica la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es predoctorals cada any a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa un frau a llei. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.

Aquesta situació, que ha persistit després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT, així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats i el Govern per la seva inaplicació de la pròrroga de quart any de contracte, ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors).

Quina va ser la nostra sorpresa, quan, tan sols un dia més tard, el 22 de novembre, el conjunt de les universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei, l’EPIF, que millora de forma mínima les precàries condicions laborals de les investigadores predoctorals.

El judici en el que s’havia de dictaminar a favor o en contra de la pròrroga dels contractes s’havia de celebrar el passat 25 de febrer. Una sentència a favor en aquelles dates hagués evitat l’acomiadament de les 216 investigadores que s’ha donat al març. Per això, les universitats i el Govern van entorpir deliberadament el judici no aportant les proves que se’ls hi havien requerit un mes abans. Això va provocar la suspensió d’aquest fins el 14 d’abril. Aquesta maniobra perversa i clarament obstruccionista respon a la seva nul·la voluntat d’apostar per la recerca i per la dignificació del sector de la investigació.

Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedores que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat d’escatimar recursos econòmics encara que sigui a canvi de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors i investigadores. Un recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a deixar anar per contribuir a resoldre el problema. Per aquesta raó, aquesta demanda no és més que una altra passa en la lluita que des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT duem endavant per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques.

6 d’abril de 2020

COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA

CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL