L’escandalosa fugida del rei emèrit posa una mica més d’esperpent a la crisi que viu la Monarquia. Els draps bruts de la Casa Reial s’havien multiplicat i l’escàndol ja era majúscul i internacional, fins al punt que havia obligat el Tribunal Suprem a començar una investigació. La fortuna i els escàndols del rei ja no es poden tapar perquè esquitxen altres sistemes judicials exteriors. De fet, Joan Carles I no fuig de la justícia espanyola de la qual, en tant que pilar clau del règim, només espera complicitat i impunitat. Sinó que fuig de la justícia suïssa i per això tria els Emirats Àrabs, que no té acord d’extradició amb el país helvètic.

És vergonyós el rol del govern “més progressista de la història” que, ja no conforme amb donar-li la cobertura al monarca per a la seva fugida, llança una campanya desesperada de rentat de cara a la Monarquia, aïllant i separant Juan Carlos I de Felip VI i de la Monarquia com a institució. Velles quadres del PSOE han arribat a sortir públicament a defensar el rei emèrit. De fet, poques setmanes abans el PSOE al costat del PP i VOX, van impedir amb el seu vot en contra que Juan Carlos I hagués de declarar davant una comissió en el Congrés.

Són els partits del règim del 78, PSOE, PP -i ara amb VOX- qui surten no sols a tapar les vergonyes de la Monarquia, sinó de tot l’entramat que va donar lloc a aquest règim hereu de Franco. Mentre el PSOE s’omple la boca parlant de “memòria democràtica” es donen a conèixer noves incriminacions de Felipe González amb els GAL, o ara protegint Martín Villa. Però, fins i tot és més greu -un escàndol i una vergonya- que els màxims dirigents de CCOO i UGT de l’època surtin en defensa del ministre franquista, demostrant el grau de complicitat de les cúpules sindicals del moviment obrer en la impunitat franquista i de la transició. Podem, per part seva, recrimina al PSOE no haver-lo informat de la sortida del rei, però lluny es troba de cridar a enfrontar el règim i sobretot s’encarrega de mantenir les butaques dels seus ministeris.

La corrupció de la Casa Reial aflora alhora que el govern i la patronal, al costat de la Unió Europea, comencen a posar números al deute públic acumulat durant la pandèmia i demanen noves i fortes retallades. Mentre el rei feia la clausura de les jornades de la CEOE, Intermón Oxfam assenyalava que al llarg de la pandèmia les 23 persones més riques d’Espanya han guanyat 19.200 milions d’euros al mateix temps que 700.000 persones han caigut en risc d’exclusió. Per aquest motiu, perquè a més ara són encara més sagnants les xifres robades pel monarca, cridem a la confiscació immediata dels béns de Juan Carlos I, públics i privats, i al bloqueig preventiu de la resta de comptes i béns de la família reial.

Però, a més, la lluita contra la Monarquia ha de dotar-se de contingut per trencar els lligams amb el vell règim franquista i el seu llegat en l’aparell d’estat. Per això ha d’anar unit a consignes com la de dissolució de la Guàrdia Civil o de l’Audiència Nacional. Ha d’anar unit a les tasques democràtiques no resoltes com el dret a l’autodeterminació de les nacions oprimides, la fi dels grans latifundis i una reforma agrària en profunditat, així com el laïcisme de l’Estat amb la finalitat d’acabar amb el finançament de l’Església Catòlica i els seus privilegis en matèria de control de part del sistema educatiu i sanitari.

La desaprovació de la Monarquia s’estén per tot l’Estat. Així s’ha vist a Catalunya després del discurs del rei el 3 d’octubre però també recentment en les cassolades tan bon punt parlés Felip VI durant la pandèmia o en els viatges del rei que pretenien ser una manera de rentar la imatge de la Corona però que només van generar la sortida de la gent als carrers de Sevilla, Poblet o Navarra. Fa falta que aquest rebuig es generalitzi, organitzi i materialitzi d’una vegada per totes en un referèndum: Monarquia o repúbliques.

Fora el Borbó. Confiscació immediata de tots els béns de la Monarquia! Abolició de la Monarquia! Repúbliques! Per una federació de repúbliques, que volem socialistes.

Rosario de Mendieta

• -*-*-*-*-*-*-*-*-*-

El suprem inhabilita Torra

El 28/09/2020, el Suprem inhabilitava Torra, el president de la Generalitat, trepitjant la sobirania del poble català que democràticament l’ha triat, una més. No, no és només una més, és una escalada a pitjor perquè és un president en exercici! La destitució és la màxima expressió del menyspreu de l’Estat, i el seu sistema judicial, pel vot dels catalans.

S’emmarca en la sistemàtica repressió de l’Estat contra la causa general catalana que porta ja 2.850 represaliats. El mateix dia que s’inhabilitava Torra, s’inhabilitava Pesarrodona -el regidor que s’havia plantat amb nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil-, s’obria el judici a Tamara, -la companya del CDR que havia estat acusada de terrorisme, i ara jutjada per encoratjar desordres públics ....

A la inhabilitació, tant JxCat com ERC, han respost acatant. La CUP, proposava fer-ho amb algun matís. Òmnium i l’ANC van convocar a les places "en desacord amb que el Govern acati la decisió de TS.". Ho compartim, però això requereix la força del carrer ja que és el xoc amb l’Estat que no es va consumar en 2017. És imprescindible construir el moviment capaç de fer-ho!.