La CUP a la cruïlla
El 30 de desembre es signava un acord polític per a la presentació de la candidatura CUP: un nou cicle per guanyar. Els 12 punts del programa defineixen una candidatura que manté la doble ruptura amb el règim i amb el sistema capitalista des d’una política d’independència de classe.

La CUP-CC, ara amb Guanyem, està davant d’una cruïlla: o acaba sent la pota esquerra del bloc burgès català, és a dir, a remolc d’ERC i JxC, o es construeix com a una alternativa de la classe obrera i els sectors populars que permeti avençar cap a la república catalana en ruptura amb el règim del 78 i en defensa els drets socials contra el capitalisme. El programa dels 12 punts aposta per aquesta segona opció.

Setmanes abans s’havien tancat les llistes. Lluita Internacionalista vam decidir no participar-hi. Encara no hi havia un acord polític signat i els primers documents presagiaven un gir a la dreta. Es presentava públicament l’acord bilateral CUP – Guanyem, que eclipsava la resta d’organitzacions. La cap de llista Dolors Sabater, feia declaracions públiques oferint-se a entrar al Govern, i es difonien vídeos pre-electorals amb el lema “estem preparats”. Altres dirigents de la CUP secundaven l’oferta de participar del Govern de la Generalitat. Ràpidament Pere Aragonès feia una crida a la conformació d’un govern amb ERC com a pal de paller, amb JXC, la CUP i els Comuns. La llista encapçalada per Sabater s’havia tancat des de dalt, impedint que fos el vot de la base qui decidís l’ordre dels i les candidates: forçava a votar a favor o en contra d’una llista tancada de 9. El resultat del Consell Polític de la CUP sobre l’acord bilateral amb Guanyem -33 vots a favor, 26 en contra- demostrava els dubtes importants que s’estaven generant també dins de la CUP.

És absolutament incompatible fer efectiu el punt 1 de l’acord, que assegura la independència política i una clara delimitació amb ERC i JXC, amb entrar al govern de la Generalitat o un pacte de legislatura. I serà encara més evident davant l’agreujament brutal de la situació de la classe obrera i sectors populars en aquesta greu situació sanitària i econòmica.

ERC i JXC (i altres variants ex-convergents) al llarg de més d’una dècada han retallat i privatitzat la sanitat i la resta de sectors públics (educació, serveis, socials, residències...), encara ara amb contractes escandalosos com el dels rastrejadors de Ferrovial. El mateix govern que permet el desmantellament industrial amb tancaments i centenars d’acomiadaments. Igual que el govern espanyol del PSOE-Unides Podem, posa per davant els interessos de l’Ibex a la gent treballadora o el petit comerç i la restauració. Prioritza els beneficis dels propietaris als llogaters i ha multiplicat els desnonaments, amb centenars de famílies al carrer en plena pandèmia i en el fred de l’hivern. El mateix Govern que augmenta la repressió sobre la protesta mentre diu rebutjar la criminalització contra el procés, presenta la Generalitat com acusació contra companys/es represaliades amb presó, i persegueix amb multes i la Llei Mordassa la dissidència. I amb ERC, que entrega l’1 i el 3 d’octubre a l’obediència autonòmica de la mà del PSOE.

Els arguments per a un hipotètic pacte de govern ens recorden a les paraules de Pablo Iglesias quan va entrar al govern del PSOE, la política del possibilisme. Rascar alguna engruna mentre s’apliquen les grans polítiques neoliberals: mesures de protecció de la banca i la patronal, augment del pressupost per a la Casa Reial o l’exèrcit... i ara vota a favor de les propostes del Pacte de Toledo per a la reducció i privatització de les pensions. No n’hi ha prou amb Syriza, o els “ajuntaments del canvi”? Com li ha passat a Podem (destrossat a les eleccions galegues i basques), l’entrada o un pacte de govern, serà un punt d’inflexió i no retorn per la CUP.

Donar aquesta batalla per perduda abans de començar-la o a la primera de canvi –com ha fet la CRT- és sectari amb centenars de lluitadores i lluitadors de la CUP i les altres organitzacions de la candidatura, per una república catalana i pel socialisme. No sobren forces per enfrontar el sistema i el règim, i una política revolucionària exigeix lluitar fins al final per no perdre’n. La CRT parla de la necessitat d’un front–i nosaltres ho compartim-, però no n’hi ha prou fent-ne propaganda: cal treballar per l’agrupament més ampli possible sobre un programa de ruptura amb la monarquia i el capitalisme. És des d’aquesta lluita que vam impulsar Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees, Des de Baix a les autonòmiques, CUP-AE, CUP-CC, CUP-PR, agrupaments dels quals no va participar CRT.

Aquesta candidatura no és la coalició de forces d’esquerres que requereix el moment que vivim. Calia una unitat més àmplia: amb la CUP i l’Esquerra Independentista, Lluita Internacionalista, Pirates, Constituents per la Ruptura i la Crida Constituent, incorporant Anticapitalistes -després de la ruptura amb Podem-Comuns-, CRT i Corrent Roig. Pensem que l’acord era possible amb el que s’ha signat. Les eleccions només són un moment, la lluita de classes no té treva, i aquesta confluència continuarà sent necessària després de les eleccions.

Hem donat la batalla pels 12 punts que vam proposar com a base programàtica des de fa mesos i, amb les incorporacions presentades per altres organitzacions, avui són la base política de l’acord de candidatura. Creiem que ha estat un pas endavant. Lluitarem per tal que siguin els pilars de l’acció política i arraconin discursos oportunistes i electoralistes. Des d’aquí fem una crida a tots i a totes les militants de la CUP per tal que no caiguin en el parany de la política “possible”, del discurs de la Colau o Podem. Ens prenem aquest combat com un compromís amb els i les qui hem recorregut aquests darrers 8 anys. Amb aquestes alertes, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Lluita Internacionalista cridem a votar CUP-un nou cicle per guanyar.

5/1/21

La candidatura de Corrent Roig -ARA
Corrent Roig presenta la coalició electoral Candidatura de les Represaliades, juntament amb l’Assemblea de represaliades i Activistes (ARA), per la lluita contra la repressió i per les llibertats que defensa un pla de xoc. Compartim que aquesta lluita és central i així està recollida als 12 punts de l’acord. No creiem que es justifiqui una nova candidatura, menys sense haver intentat cercar una plataforma unitària i amb massa tics d’oportunisme electoralista.

La utilització de les sigles CDR (Candidatura de les Represaliades) que acompanya la candidatura ha provocat una reacció de rebuig i indignació en el si dels CDRs, per pretendre apropiar-se’n de les sigles. És especialment greu, perquè aquests han estat els organismes més vius que van donar l’1 i el 3 d’octubre del 17, i la continuïtat de la lluita passa per recuperar-los.

En la lluita contra la repressió i per les llibertats vam construir unitàriament la Plataforma 3 d’octubre, que va convocar la vaga general de l’octubre del 2017 i ha impulsat múltiples iniciatives antirepressives. Ni ARA ni CR hi participen. Tampoc en la Plataforma per un Pla de xoc. Aleshores si no hi ha aquesta lluita en els marcs unitaris, no s’entén que es prenguin les mateixes referències per la campanya electoral. La candidatura CR critica la política poc clara de la CUP respecte d’ERC i JXC, però és poc fiable la crítica quan el cap de llista de la candidatura, Roger Español, anava com a cap de llista al senat amb JXC.

NOTA: VEURE ACORD POLÍTIC RELACIONAT:
http://luchainternacionalista.org/spip.php?article4078

Lluita Internacionalista
5/1/21