Algunes companyes i companys participen d’espais d’organització en el si del moviment estudiantil o de la lluita contra la precarització de les treballadores a la universitat. El nostre objectiu ha estat sempre el d’unir les lluites de treballadores i estudiants perquè creiem que és justament des d’una perspectiva de classe que podem donar resposta a dues cares de la mateixa moneda: la precarització a què es veu sotmès el sistema educatiu i les condicions de treball i els sous de misèria amb què es troben les estudiants quan accedeixen, si poden, al món laboral. 

Al llarg d’aquest últim any, la pandèmia de la Covid-19 només ha fet que accelerar l’aprofundiment de la crisi econòmica de 2008. Una crisi de la qual mai hem arribat a sortir, en part, perquè la recuperació econòmica de què tant s’ha parlat ha estat fictícia. La disminució de l’atur s’ha donat a costa de la precarització dels contractes laborals i la disminució dels sous. El desmantellament industrial que ha patit Catalunya l’últim any, amb la destrucció de milers de llocs de treball productius, és un dels casos més clars d’aquest deteriorament. 

Un exemple evident en què la precarització ha anat de la mà de l’augment de la temporalitat el trobem a les mateixes universitats públiques. A la llei 4/2007 de 12 d’abril, es remarcava que “El personal docent i investigador amb contracte laboral temporal no podrà superar el 40 per cent de la plantilla docent.” Aquesta llei és avui en dia incomplida per més de 12 comunitats autònomes, entre les quals Catalunya (1). El mateix procés de destrucció de llocs de treball amb condicions dignes en l’àmbit industrial (guanyades a pols durant anys de lluita) s’està donant a la Universitat, on cada vegada més es substitueix la figura de professor contractat per la de professor associat. Aquest últim sobreviu a base de contractes temporals i salaris baixos, i sovint assumint tasques de docència que no li corresponen.

També cal posar en relleu com el sistema universitari explota i s’aprofita de les treballadores més joves com les investigadores predoctorals. Els contractes predoctorals, segons el Real Decret aprovat al març de 2019, han de tenir una durada de 4 anys i, encara ara, hi ha universitats que els mantenen de 3 anys (2), forçant les investigadores a haver de triar entre acabar les seves investigacions des de l’atur o abandonar els projectes amb què porten anys treballant i, per tant, renunciar a l’obtenció del títol de doctor/a. Aquesta realitat posa de manifest el futur inestable, precari i devastador que espera a les estudiants a l’acabar la carrera.

La divisió entre les lluites és una victòria directa dels agents precaritzadors. Per això és avui més necessari que mai revertir les dinàmiques corporativistes i sectàries. Hem d’entendre que els beneficis i victòries de les treballadores ho són també dels estudiants i viceversa. Que uns professors predoctorals amb condicions dignes ens donaran millors classes i que una educació pública i de qualitat beneficia el conjunt de la classe treballadora.

Per aquest motiu necessitem fer un pas endavant i generar vincles entre les lluites de les treballadores i les que es donen en el si del moviment estudiantil. I un bon primer pas per fer-ho pot ser enfortir la solidaritat i la col·laboració amb els col·lectius que lluiten avui en dia per contractes dignes a les universitats -en contra de la temporalitat i la precarietat- o amb les MIR. La unió de les lluites no implica mai la pèrdua de les reivindicacions pròpies ni l’afebliment de la sobirania de base. És una necessitat que permet aprofundir i polititzar la discussió, fer-la comuna i estendre la lluita. Cal començar a teixir un extensa teranyina que ens permeti compartir demandes concretes i comunes entre col·lectius de treballadores i d’estudiants.

Joan Sala
Marc Palomer
Marc del Alcázar

Notes:
(1)
https://www.observatoriuniversitari.org/es/2020/07/informe-profesorado-asociado-2020/

(2)
https://www.ara.cat/societat/professors-universitaris-situacio-precarietat-absoluta_0_2548545236.html