El passat 30 de març el Consell de Ministres va donar llum verda a la tramitació de la modificació de la Llei 14/2011 de la Ciència, Tecnologia i Innovació. Per ara només s’han presentat las línies bàsiques de la reforma però s’ha fet a esquenes dels sindicats i les associacions de treballadores, cosa que fa augmentar la desconfiança envers a aquesta modificació. Segons va informar el ministre de Ciència, Pedro Duque, les modificacions que es proposin seran sotmeses a audiència pública abans de retornar al Consell de Ministres per a la seva aprovació definitiva. En qualsevol cas, el que ha transcendit d’aquesta modificació de llei és molt desolador. Lluny de solucionar els problemes de precarietat i falta d’estabilitat d’aquest sector, l’únic que fa és consolidar-los i aprofundir-los. En aquest sentit, fins i tot des del Ministeri de Treball, encapçalat per Yolanda Díaz, es va haver de bloquejar aquest avantprojecte perquè vulnerava drets laborals bàsics.

Aquest avantprojecte reforça la temporalitat de les figures contractuals vigents en els organismes públics d’investigació i impulsa fórmules que permeten incrementar el traspàs de fons públics a empreses privades. Per aquest motiu, diversos sindicats i col·lectius d’arreu del territori es van manifestar el passat 15 d’abril mostrant el seu rebuig a aquesta reforma. Es van convocar manifestacions a Galícia, Madrid, Andalusia, València, Aragó i Catalunya. És molt positiu i esperançador veure com el sector científic va ser capaç d’organitzar una resposta arreu del territori. Tot i això, cal seguir treballant per enfortir les assemblees de treballadores i consensuar un pla de lluita més continuat en el temps, no només per evitar aquesta reforma sinó per poder generar un pla polític i consignes clares que fomentin una carrera investigadora 100% pública i amb contractes estables i dignes per a les seves treballadores.

El Ministeri de Ciència, amb aquesta nova reforma que es vol aprovar, sota el pretext de “fomentar la col·laboració públic-privada”, pretén aplicar un pla neoliberal per drenar fons públics en favor d’una producció científica supeditada als interessos del mercat capitalista. La ciència i la investigació quedaran sotmeses a la lògica de l’obtenció de beneficis econòmics, no a la lògica de la salut o l’interès social.

Un altre punt problemàtic d’aquesta llei és que elimina la figura del científic titular, un contracte que aportava certa estabilitat al tractar-se d’un contracte de funcionariat. Aquesta figura quedaria ara substituïda per la figura anomenada “Tenure-Track”. Sota aquest terme anglosaxó emprat per aparentar “reconeixement i importància”, s’amaga en realitat una altra figura precària. Tot i que el Ministre Duque el ven com un contracte “indefinit”, té en realitat una durada de 4 anys i la seva renovació estaria subjecta a una avaluació per part d’una agència externa. Tot i això, tot i obtenir una avaluació positiva per part de l’agència externa, la renovació del contracte dependria en última instància del centre d’investigació contractant, el qual podria procedir a una finalització de la relació laboral per causes objectives. Això deixa completament desprotegides les treballadores del sector, ja que la continuïtat dels contractes quedarà en mans dels centres contractants i, per tant, quedaran molt més exposades a possibles acomiadaments i a patir en carn pròpia les conseqüències de les retallades que s’apliquin.

És per tot això que l’organització del personal investigador, personal tècnic i personal de gestió en sindicats i col·lectius és una urgència no solament per poder garantir els drets que tenen com a treballadors sinó també per fomentar una producció científica que no estigui supeditada als interessos del mercat capitalista sinó que respongui als interessos socials de la població.

Joan Sala
Investigador predoctoral