Els i les joves estem patint un empitjorament de les nostres condicions de vida que cada vegada més es resumeix en una paraula: precarietat. La taxa d’atur de més del 40%, si tenim feina, la majoria dels contractes són temporals i augmenten els accidents laborals, matrícules universitàries inaccessibles per molts, manca de places públiques de formació professional, entre d’altres. Mentrestant, hi ha al Congrés una nova reforma de pensions que endarrereix encara més l’edat de jubilació, postergant conseqüentment l’entrada dels joves al mercat laboral i/o consolidant la nostra entrada amb contractes cada vegada més precaris. Que el suïcidi sigui la principal causa de mort entre la població jove és la conseqüència de les polítiques dels governs capitalistes que pretenen esborrar qualsevol perspectiva de futur.

Però, a més, el jovent estem sent criminalitzat per part d’aquests governs i els seus mitjans de comunicació. Se’ns ha fet culpables de les xifres de la pandèmia amagant la seva nefasta gestió i les conseqüències de les seves retallades i la privatització de la sanitat pública i les residències de gent gran. Som conscients que aquesta criminalització és la mateixa que ha judicialitzat i reprimit a centenars de joves per defensar l’educació pública o manifestar-se per la llibertat de preses polítiques com hem evidenciat amb campanyes com “La Pública a Judici”, “Marcel llibertat”, “Som 27 i més”, entre d’altres. Tot plegat pretén deslegitimar les nostres reivindicacions i la nostra lluita.

No podem permetre que tot això ens tregui del camí de la mobilització i l’organització. Hem de denunciar els governs que ens precaritzen i que amb les seves polítiques fan créixer a sectors polítics que darrere d’un discurs buit i superficial de “llibertat” amaguen una sortida política reaccionària i d’enfrontament entre les que ens hauríem de trobar lluitant juntes al carrer. Fer front a partits com VOX que pretenen, entre altres coses, dividir-nos com a joves pel nostre lloc d’origen. És denunciar també les deportacions —del govern PSOE-UP— de menors a Ceuta i, exigir la derogació de la Llei d’Estrangeria. I també és denunciar els que parlen contra la repressió de l’estat, però aquí es presenten com acusació particular contra els joves que lluiten o envien la BRIMO als desnonaments, tal com fa el govern de la Generalitat d’ERC-JxCat. Tots aquests que ens plantegen conformar-nos amb el que hi ha perquè els que poden venir són encara pitjor, no fan més que obrir-los el terreny.

Com a jovent, hem de reivindicar una sortida d’esquerres i de fons a les nostres necessitats. Per garantir el dret a l’habitatge: expropiació de grans tenidors i lloguer social; contra la carestia de vida: nacionalització de les elèctriques. Contra la precarietat laboral i l’atur: derogar les reformes laborals i repartir el treball entre totes. Per garantir el dret a l’educació: pla de beques i gratuïtat dels estudis. I contra la criminalització: amnistia i arxivament de totes les causes. I també en defensa del nostre dret a l’activitat cultural i d’oci, des d’una perspectiva sostenible, feminista i lliures de la lògica del mercat. Més que mai necessitem reprendre el camí de la lluita com vam fer tantes vegades al llarg de la història, com el vam fer els últims anys a les diverses vagues generals, vagues d’estudiants o protagonitzant gran i combatives mobilitzacions com va ser contra l’empresonament de Pablo Hasel. Els i les joves de Lluita Internacionalista fem una crida a construir entre totes i des de baix aquest jovent d’esquerres i combatiu. Vine!

PROU PRIVATITZACIÓ! PER UNA EDUCACIÓ 100% PÚBLICA!

L’educació pública està en perill. Les retallades i privatitzacions cada dia allunyen de l’abast de la classe treballadora aquest dret fonamental. Aquest curs ha estat rècord en manca de places pels i les estudiants de formació professional, promovent així el negoci privat: menys accessible i de pitjor qualitat. A Catalunya tenim el lamentable rècord de preus de matrícules i màsters que cada vegada fan més de barrera de classe. Tot i que fa poc, gràcies a la lluita hem aconseguit una rebaixa de les taxes universitàries. A la Universitat la majoria del professorat està en situació de precarietat, amb sous de misèria; els serveis com bar i copisteria en mans privades; i els bancs i empreses guanyant influència als nostres plans d’estudis i a les decisions universitàries. Tot això es veurà agreujat, en cas de ser aprovada, amb la nova Llei d’Universitats impulsada pel ministre Manuel Castells.

Necessitem fer un pas endavant com a moviment estudiantil, recuperar el debat a les aules, aprofundir l’organització assembleària i elaborar des de baix un pla de lluita i acció per aturar la Llei Castells i revertir les polítiques de privatització. Cal la unitat d’estudiants i treballadores, el veritable motor per aconseguir els nostres drets. Per una educació 100% pública, gratuïta, laica, de qualitat i al servei de la classe treballadora. Estudiant: organitza’t i lluita!

Joves de Lluita Internacionalista