Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
NI VIOLÈNCIA PATRIARCAL, NI OPRESSIÓ COLONIAL. LES TREBALLADORES AMB LA RESISTÈNCIA PALESTINA
La caiguda del Silicon Valley Bank. Una altra expressió de la crisi capitalista
José Castillo, 21 de març de 2023
El divendres 10 de març es va produir la fallida del Silicon Valley Bank. Va desfermar un terratrèmol durant tot el cap de setmana i una forta caiguda de les cotitzacions dels bancs en les borses de tot el món. Un nou senyal d’un capitalisme imperialista en crisi crònica. Sigui com sigui el desenllaç d’aquest episodi, els grans capitalistes intentaran que siguin la classe treballadora i els pobles del món qui paguin els plats trencats.
El Silicon Valley Bank era una entitat financera especialitzada a finançar a empreses tecnològiques, tan grans corporacions com les més petites i emergents “startups”. Era el banc número 16 en grandària als Estats Units. La seva fallida és la segona en grandària en tota la història dels Estats Units (la major, el 2008 va ser la de Lehman Brothers, en el pic agut de la crisi en aquell moment).
Més de la meitat de les empreses tecnològiques de la regió del Silicon Valley en l’estat de Califòrnia, tenien diners dipositats en aquest banc, entre elles la immensa majoria de les denominades “startups”.
Davant els rumors sobre la caiguda del banc, es va produir una allau entre dijous i divendres passat, en el que es van retirar 42.000 milions de dòlars. Finalment, la Reserva Federal ianqui va acabar declarant la fallida. La Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits dels Estats Units, entitat estatal, va quedar com a “liquidador” i a càrrec dels 175.000 milions de dòlars en dipòsits. El problema era que els dipòsits només estan garantits fins a 250.000 dòlars per compte, cobrint només al 7% d’aquests.
Per què hi havia tants dipòsits voluminosos en els comptes del Silicon Valley Bank? Perquè la majoria pertanyia a noves empreses tecnològiques, les anomenades “startups”. Una “startup” és una empresa nova, en general petita que, per situar-se en la rúbrica de les noves tecnologies, aspira a créixer molt ràpidament. Recorren al capital de tercers, siguin especuladors, altres empreses grans o bancs. Moltes vegades, les “startups” tenen dificultats per a aconseguir finançament dels bancs més tradicionals, ja que no compleixen els requisits de seguretat. El Silicon Valley Bank era un banc especialitzat a donar aquests crèdits de “risc”.
Les startups no solen tenir molts ingressos: paguen als seus empleats i altres factures amb l’efectiu que recapten venent accions als inversors de risc. I guarden els diners excedents en algun lloc. Moltes d’elles ho tenien en comptes del Silicon Valley Bank, ja que era aquest mateix banc el que els havia atorgat préstecs que altres bancs més importants els havien negat.
Una bombolla que es desinfla
El que ha passat ha estat un nou capítol dels típics esclats de bombolles especulatives. El 2021, aquestes empreses tecnològiques de capital de risc havien obtingut finançament per 330.000 milions de dòlars. Tot en un context on, després de la pandèmia, s’expandien acceleradament. Però, després va succeir que els seus negocis no van resultar tan rendibles, i van començar a acovardir-se (una de les manifestacions d’això és l’acomiadament de centenars de milers de treballadors de totes les empreses del sector tecnològic). Al mateix temps, la Reserva Federal va començar a pujar la taxa d’interès per a tractar de baixar la inflació, encarint el crèdit.
El Silicon Valley Bank, per la part seva, havia col·locat en bons del Tresor a 40 anys els dipòsits que tenia en el seu poder. Quan la Reserva Federal va pujar la taxa d’interès, els vells bons, amb taxes més baixes, van perdre valor i la seva cotització va començar a caure. Els dipositants de les empreses tecnològiques, en enfrontar-se al fet que els seus negocis no eren rendibles, van tractar de retirar els diners dels bancs. Però el banc no podia pagar-los: només tenia aquests bons devaluats com a contrapartida. El Silicon Valley Bank va tractar de vendre les seves pròpies accions per a recaptar efectiu, però aquestes també van començar a caure. Aquí es va donar l’allau i la fallida.
La fallida del Silicon Valley Bank és una conseqüència de la pujada de tipus d’interès de la Reserva Federal, que amb l’objectiu de baixar l’alta inflació ianqui, està disposada per a això, a avançar cap a una recessió. Amb altes taxes, els diners son més cars i escassos, i això desferma allaus com la que va acabar amb el Silicon Valley Bank. Però, també és conseqüència que s’està desinflant la bombolla especulativa de les empreses tecnològiques, i cada inversor tracta desesperadament de rescatar els seus diners.
Bancs sense control
Una pregunta pertinent és perquè es va permetre al Silicon Valley Bank tenir aquesta exposició al risc, jugant amb els dipòsits dels seus clients dipositant-los en bons que van acabar perdent valor. La resposta és que, el 2015, el govern de Donald Trump havia desmuntat gairebé totes les regulacions que s’havien creat en la crisi de 2008 per evitar que això tornés a succeir. Va ser justament Greg Becker, el president del Silicon Valley Bank, el principal lobbysta al Senat ianqui perquè es reduïssin les regulacions als bancs amb capital menor a 250.000 milions de dòlars (en aquest moment tot banc amb actius superiors a 50.000 milions de dòlars estava sotmès a forts controls). En flexibilitzar-se els controls, centenars de bancs, entre ells el Silicon Valley Bank, van quedar amb les mans lliures per a tota mena de maniobra especulativa.
La fallida del Silicon Valley Bank ha afectat un gran nombre d’empreses tecnològiques de diversa grandària, que, si no recuperen els seus diners, no estan en condicions si més no de pagar els salaris d’aquest mes. Tal és el cas de Roku (dispositius de streaming de baix preu), Circle (tecnologia de gestió de pagaments electrònics), Roblox (plataforma de jocs en línia), BlockFi (prestador de criptomonedes), Compass Coffee (cafeteria en línia), Camp (botiga de joguines en línia), Axsome Therapeutics (farmacèutica), Rippling (gestió de pagaments), entre les més importants.
Primer pas cap a un altre crack?
La caiguda del Silicon Valley Bank és, sens dubte, la que va fer més soroll. Però prèviament ja s’havia produït la fallida del banc especialitzat en criptomonedes Silvergate i aquest dilluns la mateixa Reserva Federal va haver de declarar el tancament del Signature Bank.
El dilluns van caure les cotitzacions de tots els bancs en les principals borses del món, temen un efecte contagi. Comencen a aparèixer ramificacions d’afectats fora de l’àrea de les empreses del Silicon Valley. Empreses tecnològiques d’Israel i l’Índia apareixen involucrades. També a Gran Bretanya, on va transcendir que l’HSBC hauria adquirit la sucursal britànica del Silicon Valley Bank per només una lliura esterlina.
Buscant evitar que el pànic s’estengui, va haver-hi un comunicat conjunt de la Reserva Federal, el Departament del Tresor i la Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits, garantint que tots els dipòsits serien pagats. El mateix president ianqui Joe Biden va haver de sortir a defensar el sistema bancari, plantejant que hi hauria noves regulacions, tema difícil d’implementar amb l’actual composició del Congrés nord-americà. No obstant això, cap d’aquests anuncis va aconseguir portar tranquil·litat, i al tancament dels principals mercats d’aquest dilluns seguia la incertesa.
No podem anticipar si ja estem davant un nou crack del tipus que va viure el capitalisme imperialista el 2008, o si els grans banquers, els governs imperialistes i els organismes financers internacionals aconseguiran controlar la situació. El que sí que podem afirmar és que això que està succeint, no és més que un capítol més d’una crisi crònica del capitalisme imperialista que ja porta mig segle amb innombrables situacions d’aquest tipus, moltes de les quals van acabar en crisis agudes globals. I, que en tots els casos van començar per l’esclat de bombolles especulatives generades per guanys ficticis, davant el fet concret que en el capital productiu les taxes de guanys segueixen a la baixa. Hi ha bilions de dòlars col·locats en l’especulació financera, borsària, immobiliària, en negocis de la nova tecnologia totalment sobredimensionats o en el puja i baixa de les criptomonedes. Que en qualsevol moment pot esclatar. I després, com sempre, es tractarà que la crisi la paguin els treballadors i els pobles sotmesos del planeta.
Tot això, no és sinó una mostra més de per què el capitalisme no va a més, ja que només té per oferir crisi, fam, misèria i saqueig. És més necessari que mai que governin les i els treballadors, en el camí cap al socialisme.
José Castillo, dirigent d’Izquierda Socialista, secció argentina de la UIT-QI
13/3/2023.
