L’enfonsament del sector naval de la Badia es deu exclusivament a una decisió de la comunitat econòmica europea. I va ser el govern obrer/espanyol de Felipe González el que el va posar en marxa a través de la reconversió industrial i després va ser corroborat pel govern del PP. En unes dècades, per mandat europeu, la Badia va passar de ser un lloc estratègic per a la indústria naval, a un nou Benidorm. Es va passar de construir vaixells de tota mena i ser referent mundial en la construcció i reparació de vaixells, a ser un referent de destinació turística, sent els gaditans expulsats, a poc a poc, perquè les hipoteques o els lloguers no estan a l’abast d’un empleat de l’hostaleria.

Europa ho va decidir i així es va fer. De res va importar que la Badia tingués una de les majors infraestructures navals del món i un personal altament qualificat que, posteriorment, han anat demostrant per tot el món, generació rere generació, les condicions dels treballadors de la Badia.

Però l’enfonsament no va ser només naval. A poc a poc el veritable teixit industrial gadità, no el tronat d’ara, va anar desapareixent i empobrint als habitants de la Badia. La sagnia va passar de la naval a l’automoció, sector pesquer, fàbrica de tabac... Sabeu que significa la paraula deslocalització? Sabeu quant val la mà d’obra d’un nen del tercer món que treballa en una fàbrica tèxtil amb capital espanyol?

Fa dos anys, Airbus Puerto Real, considerada la joia de la corona de la indústria aeroespacial, va anar oficialment tancada perquè així es va decidir a Alemanya. Afortunadament, es mantenia oberta la planta del Port de Santa Maria, Sevilla o Getafe. Per què estàs tres sí i Puerto Real no?

Els dictàmens de la comunitat europea (és a dir els dictàmens dels grans poders econòmics),la globalització, la deslocalització o la subcontractació, realment no importen. Segons un famós autor carnavalesc, en el seu pasdoble, la part seriosa on es diu "to per dret" i no cap a la ironia , sentència sense que li tremolen les cames: " l’enfonsament del sector naval gadità es deu a la mala actitud d’alguns treballadors"." Es passaven el torn dormint i tiraven les maquinàries al dic". Això sí: "el meu avi no ha fet, ha fet el lotro perquè el meu avi era mu currante".

Descartat també el meu avi perquè treballava en la molla, segons les paraules de l’autor, alguns dels avis dels quals esteu llegint aquest escrit, van tenir la culpa de carregar-se el sector naval de la tasseta.

Jo en gairebé trenta anys no he vist a ningú tirar una radial al dic, però si he vist pagar maquinàries que s’han perdut a preu de botiga encara que estigueren molt usades. Dubte que algú l’haja tirat per a no pencar perquè em sembla més lògic que ho hagen fet, per exemple, perquè se’ls degueren diners o una cosa així. No obstant això, gent amb poca actitud hi ha en tots costats, també en l’hostaleria, per exemple, però no tancarà l’hostaleria gaditana sencera perquè diversos cambrers regalen les tapetes. Com a màxim tancarà un bar i obriran a la setmana següent vuit.

El que sí que he vist, han estat fotografies en el museu de Matagorda de nens de 14 o 15 anys amb roba de carrer i plens de brutícia currando en el dic antic. Sé de molts avis, pares i familiars d’amics que han mort per l’amiant o de càncer de pulmó i les mútues li han dit que eren una malaltia comuna. En els últims cinc anys hi ha hagut més d’una dotzena d’accidents greus amb cinc morts incloses... He vist jornalers del dic esperant hores i dies, aixecant-se a les 5 de la matinada perquè li fessen un lloc en un tall; perquè un empresari chupasangre li digués: "et trio a tí" i si no et trie, una altra vegada per a casa sense cobrar un euro. He vist i he sofert torns de 24 hores i un mes sense lliurar. I per descomptat, he escoltat gent en els bars parlant dels fluixos de drassanes i gairebé cap sabia encendre un bufador…

El discurs de culpabilitzar als treballadors quan es tanca una empresa és la típica manera d’actuar de les grans patronals per a portar les seues fàbriques a paradisos fiscals o llocs on s’esclavitzen als treballadors. I ha ocorregut a Cadis, en el nord, en el sud i en tots els llocs on s’ha tancat alguna factoria. Fins i tot he sentit la mateixa, la mateixa cantarella de les màquines al dic quan vaig estar currando en Castro Urdiales.

Si en la Badia de Cadis hi ha tres drassanes obertes encara, ha estat per la gran feina que s’ha fet dins dels dics i la lluita obrera que s’ha mantingut fora. L’orgull de drassana és l’orgull de la classe obrera de Cadis i les lletres de carnestoltes han estat part molt important d’aquesta lluita...

El carnestoltes de Cadis és lliure i cadascú el pot entendre de la manera que crega convenient, però si un autor, classe obrera, li compra el discurs a la patronal i no respecte als seus, com diria Juan Carlos, ha de ser jutjat per alta traïció a la tasseta.

Coordinadora de Treballadors del Metall Badia de Cadis