A mesura que l’atenció internacional es concentra en esdeveniments globals significatius, s’ha produït una sèrie d’esdeveniments greus a l’Iran. Només entre el 21 i el 31 de gener, l’Iran ha vist l’execució de fins a 28 persones a les presons de ciutats com Urmia, Sabzevar, Karaj, Birjand i altres. L’Organització de Drets Humans de l’Iran ha aixecat l’alarma, assenyalant que les execucions des de l’inici de l’any ja han arribat a l’angoixant xifra de 71. Entre ells hi ha sis persones assenyalades com a presos polítics, cosa que posa de manifest una preocupant tendència a l’ofegament dels dissidència.

Els informes de Human Rights Activists News Agency (HRANA) juntament amb les dades d’altres organismes de drets humans, revelen una estadística esgarrifosa: un augment del 33% de les execucions l’any 2023, amb un total d’almenys 791 morts, incloses 25 dones i dos menors. Això suposa un augment significatiu de la xifra ja alarmant de més de 5.000 execucions, que inclou almenys 57 menors, des del 2012 fins a mitjans del 2023, tal com documenta Amnistia Internacional.

Desafiant les creixents veus que reclamen la fi de la pena de mort, especialment per a delictes no greus, l’Iran continua imposant-la. HRANA argumenta que el règim iranià aprofita la pena de mort com a estratègia per reprimir l’oposició. Entre els executats el gener del 2024 destaquen Mohammad Ghobadloo, arrestat durant les protestes del 2022, i quatre kurds iranians —Mohsen Mazloum, Pejman Fatehi, Wafa Azarbar, Hejir Faramarezi i Farhad Salimi—, cosa que evidencia la severa resposta a la dissidència.

L’informe conclou abordant la indiferència de la República Islàmica davant les crides internacionals de respecte als drets humans, i demanant que el personal judicial, d’interrogatoris i de seguretat implicat en abusos dels drets sigui sancionat internacionalment. Aquest patró d’ús de la pena capital a l’Iran és profundament preocupant.

El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha expressat la seva preocupació per les creixents xifres d’execucions a l’Iran, com va destacar en la seva sessió informativa de novembre a l’Assemblea General sobre les violacions dels drets humans a l’Iran. A més, experts de l’ONU van revelar en un altre informe l’execució a Iran d’almenys 834 persones el 2023, algunes relacionades amb les protestes que van esclatar el 2022 després de la mort de Mahsa Amini sota custòdia policial per portar el vel mal posat.

Aquest augment de les taxes d’execució, amb el teló de fons de les crides internacionals per l’abolició de la pena de mort, apunta a una crisi més profunda dels drets humans a l’Iran. L’ús del règim de la pena capital per sufocar la dissidència demana una atenció i una acció global urgents. El silenci dels líders internacionals contrasta clarament amb l’augment del nombre d’execucions: una violació dels drets humans i els principis de justícia.

Amnistia Internacional ha posat de relleu la situació perillosa dels detinguts a l’Iran, inclosos Abbas Deris, Reza Rasaei, Mojahed Kourkour i el clergue Mohammad Khezrnejad, després de les protestes de 2019 i 2022. Enfrontant càrrecs com "enemistat contra Déu" i "corrupció a la terra». Els seus judicis s’han vist afectats per problemes d’equitat, denegació de representació legal i denúncies de tortura. Amnistia ha demanat l’anul·lació d’aquestes sentències, judicis justos i l’aturada de la pena de mort enmig d’aquest augment d’execucions.

Per acabar, la situació crítica a l’Iran exigeix un enfocament i una acció internacionals immediats. L’augment de les execucions demana una resposta global no només de condemna, sinó també de mesures proactives per aturar aquestes pràctiques. Les veus silenciades a través de l’execució exigeixen el nostre esforç col·lectiu per estimar la vida i protegir els drets humans fonamentals que sustenten una societat justa i equitativa.

Sarina Esmailzadeh