Des de gener el govern ha portat al Pacte de Toledo propostes encaminades a reduir imports i drets en les pensions, algunes d’elles anunciades des d’agost del 2023.

Reducció de les cotitzacions als treballadors en atur de més de cinquanta-dos anys.

La primera va ser la retallada en les cotitzacions del subsidi de desocupació als majors de cinquanta-dos anys, treballadors sentenciats a no trobar treball i condemnats a viure amb l’ajuda de 450 € quan s’acaba la desocupació. La proposta era passar d’una cotització del 125% de la base mínima (ara uns 1.575 €) a una del 100%.

Amb estalvi per al govern i una pèrdua de cotització que permetia pal·liar la pèrdua de pensió per falta de cotitzacions, i igualment les penalitzacions, de fins al 28%, en haver d’acollir-se a la jubilació anticipada.

Aquesta proposta va ser rebutjada en el Congrés per la majoria de la Cambra, i el govern continua mantenint com a proposta.

Retallades en la jubilació anticipada parcial per reemplaçament del treballador jubilat.

Amb el model de reemplaçament el treballador pot jubilar-se anticipadament amb acord previ amb l’empresa, sempre que l’empresa contracti un nou treballador. El treballador jubilat queda subjecte a l’empresa pel % de temps pactat, cobrant i cotitzant, la resta del temps el cobra com a pensionista. La jubilació i la contractació són simultànies.

El govern pretén reduir a tres anys la jubilació anticipada per reemplaçament, actualment són quatre.

Posar un màxim de reducció de jornada del 50% (ara el 15%), aplicar coeficients reductors de quantia (com en les jubilacions anticipades normals) i no recalcular la pensió en el moment de passar definitivament a pensionista. En realitat, una greu retallada doble penalitzadora, perquè el treballador segueix cotitzant des de la jubilació parcial fins que passa a pensionista al total. Els Sindicats del Pacte de Toledo, UGT-CCOO, s’han negat a aquestes propostes.

El rebuig ha estat manifestat tant pels obstacles d’accés com per les retallades que no són més que penalitzacions.

En realitat, la posició del govern és simple i consisteix a retallar al màxim aquesta possibilitat de jubilació mitjançant acords més difícils. La idea del govern no és una altra que facilitar l’augment de la vida laboral real dels treballadors i les jubilacions anticipades són un obstacle.

Privatització de la gestió de recuperació per problemes traumatològics dels treballadors per malalties comunes o laborals.

Un altre pas més cap a la privatització del sistema públic de la sanitat cap a les mútues, incrementat l’acceptat en l’última reforma de pensions i Seguretat Social respecte al control de les baixes.

En aquest cas els sindicats sols han declarat que els avanços han estat pocs. En realitat, ja es van manifestar d’acord amb les privatitzacions, quan van acceptar l’entrada de les mútues en les baixes per malaltia en l’última reforma de la S. S.

Les pensions actuals i futures a l’ull de l’huracà antisocial de Brussel·les.

Les pensions han estat des del 2011 una de les monedes de canvi per les anomenades ’ajudes’ de Brussel·les i els plans d’Estabilitat, des de Zapatero fins a Sánchez passant per Rajoy. Des de gener ja s’aplica el retorn a l’austeritat permanent i la condemna a qualsevol política divergent. Per Brussel·les les pensions són massa cares, sobretot si no són un negoci per les entitats financeres.
La Comissió Europea el 21 d’abril al·lega un futur dèficit, en les pensions, de fins a 11.700 milions en els compromisos del govern acordats en els pactes del Pla d’Estabilitat, i a continuació amenaça amb la retirada de les ajudes pendents.

D’altra banda, el Govern crida a la tranquil·litat, declarant, que la previsió de despesa sobre el PIB de la Comissió Europea només suposa una dècima més del reflectit per a 2020-20550 en la Reforma de Pensions. I aclareix, davant les al·legacions de la Comissió Europea: En 2025, la AiREF publicarà i enviarà al govern un informe d’Avaluació des de 2020 i la previsió fins a 2050. En una paraula, la AiREF té l’última paraula.

Per què la AiREF?

Perquè la introducció de la AiREF al Pacte de Toledo i a la llei de la SS, era la garantia de Brussel·les perquè les retallades legislades en pensions es complissin. Una espasa de Democles per garantir els seus interessos i que el moviment de pensionista ha de tenir sempre clar. Per aquesta raó, no hem de dubtar a continuar als carrers i a les places.

Pensionistes LI