La irrupció de les estudiants de la Universitat de Colúmbia a Nova York ha provocat una onada de mobilitzacions i ocupacions d’universitats mitjançant acampades en desenes de campus arreu dels Estats Units. Les reivindicacions del jovent, a les quals també s’han afegit part important del professorat, són clares: l’alto el foc permanent a Gaza i la fi del genocidi de l’Estat d’Israel contra el poble palestí. En concret, exigeixen també a les autoritats universitàries la desinversió i el trencament de relacions acadèmiques i de col·laboració amb l’Estat sionista. Reivindiquen el boicot acadèmic, és a dir, la fi de tot tipus de relacions amb les institucions acadèmiques d’Israel, en tant que són part indispensable de la maquinària reproductora de l’aparell polític i militar i, sobretot, de legitimació i normalització ideològica del genocidi. A més a més, denuncien la complicitat del Govern de Biden. No podem oblidar que Estats Units és el principal proveïdor d’armes a Israel, doncs, és també el seu portaavions a l’Orient Mitjà. Com al 68 contra la guerra de Vietnam, el moviment estudiantil passa a l’ofensiva per denunciar les polítiques imperialistes i colonialistes contra els pobles del món.

El contagi a altres països no s’ha fet esperar: a Mèxic, a Costa Rica, a França, al Regne Unit, a l’Estat espanyol i a Alemanya milers d’estudiants han agafat les tendes per ocupar edificis universitaris en solidaritat amb Palestina. Després de més de 6 mesos d’aquesta brutal escalada en la història de l’ocupació del territori palestí, amb més de 40 000 assassinats i 2 milions de persones atrapades a Gaza, les estudiants han dit prou a l’ocupació, al genocidi, a la complicitat i a la normalització.

Però la repressió dels governs, conseqüents amb les seves polítiques de complicitat, ha sigut immediata. Als Estats Units, a França o a Alemanya, la policia ha intervingut les acampades–i en molts casos han impedit que es duguin a terme–amb càrregues, multes i tot un seguit de prohibicions. Una continuïtat del que ja havíem vist contra les mobilitzacions populars en solidaritat amb Palestina. En alguns casos han arribat al punt de prohibir que es pugui parlar en àrab, fet que denota el caràcter racista i islamòfob de les seves polítiques. Els governs es justifiquen al·legant un suposat contingut antisemita de les protestes quan saben perfectament de la diferència fonamental entre això i l’antisionisme. Per això ataquen també els jueus antisionistes que es manifesten, perquè són l’evidència contundent que la lluita contra l’holocaust és avui la lluita contra el genocidi del poble palestí.

Com en molts casos, però, la repressió no ha fet més que fer créixer el moviment, guanyar més suports i que les acampades cada vegada arribin a més ciutats del món. En aquest sentit, el moviment estudiantil de la Universitat de Barcelona està convocant a ocupar l’Edifici Històric a partir d’aquest dilluns 6 de maig. Exigeixen el trencament de relacions acadèmiques de la universitat amb les institucions sionistes, però també amb totes les empreses còmplices de l’apartheid amb les quals es tenen convenis de col·laboració. També denuncien el Govern de l’Estat, que ha mantingut el comerç d’armes amb Israel, i el Govern de Catalunya, que manté també tots els seus vincles.

És fonamental tot el suport a aquesta iniciativa per tal que també pugui ser un precedent cap a altres universitats i, en general, cap a la mobilització més contundent del moviment de solidaritat. Al llarg de la història el moviment estudiantil ha tingut un rol fonamental i ha sigut punta de llança per a processos de mobilitzacions generalitzats: contra l’imperialisme i el colonialisme, contra el patriarcat, contra les dictadures i la repressió i, en general, en defensa dels drets i les llibertats. Avui, té una nova oportunitat per a fer història.

Lluita Internacionalista