El Frente de Izquierda necessitava 400 mil sufragis per participar
en les eleccions de l’octubre. I ho vam aconseguir! La fórmula
Altamira-Castillo serà a les presidencials al costat d’importants i
reconeguts lluitadors que integren les nostres llistes als principals
districtes, on també superem el restrictiu mínim de l’1,5%. La
unitat de l’esquerra, amb el suport de centenars de milers de
persones que no van voler que silenciessin la seva veu, ho van fer
possible.

El Frente de Izquierda ha estat notícia perquè va aconseguir
constatar que, lluny de brindar «transparència», les tramposes
internes obertes intentaven proscriure els i les que recolzem les
reivindicacions dels sectors populars i presentem propostes
alternatives.

El Frente va aconseguir el suport de treballadors, joves, jubilats,
periodistes, intel·lectuals, músics i personalitats, fent una molt bona
elecció en districtes clau i malgrat l’enorme diferència de recursos
amb els candidats patronals. A la conurbació de Buenos Aires
vam superar Carrió i, en molts municipis, Binner. A la Capital
vam obtenir 6 vegades més vots que en les passades eleccions
del 10 de juliol. A Neuquén vam duplicar els vots obtinguts en les
eleccions provincials, on acabàvem d’obtenir un escó dels
treballadors. A Córdoba, on vam aconseguim renovar per quarta
vegada l’escó de la nostra diputada Liliana Olivero a les eleccions
del 7 d’agost passat, vam superar aquests vots. I així a molts
llocs.

Dèiem que un vot al Frente de Izquierda és «útil» per tenir diputats
que se la juguin en les lluites, per ser més forts per defensar el
salari, combatre el treball en negre i enfrontar-nos amb la
burocràcia sindical.

El triomf de Cristina no amaga que al país continuen els greus
problemes socials. Ho mostren la falta d’habitatge, els salaris i
jubilacions per sota de la inflació, la corrupció i un creixement
econòmic que se segueix destinant a subvencionar grans
empresaris i pagar el deute extern. L’oposició patronal va ser un
fracàs. Els Alfonsín, Duhalde o Carrió no ofereixen res de diferent
al poble treballador. I Pino Solanas no va superar el mínim i va
quedar lluny del Frente de Izquierda, demostrant que el centreequerra
no és una alternativa.

Els vots obtinguts pel Frente de Izquierda són un al·licient per
enfortir una alternativa sobre la base de la unitat de l’esquerra
política per la qual lluitem tant des del nostre partit. I impulsar
propostes de fons al servei dels treballadors i altres sectors
populars.

Saludem els que ens van acompanyar amb el seu vot,
reconeixent que l’esquerra és a les lluites, va ser a l’avantguarda
de la lluita contra la proscripció i en defensa dels drets democràtics
elementals, i s’enfronta a aquest «model» al servei dels de dalt.
Els cridem a afegir-s’hi perquè lluitem junts en els desafiaments
que vinguin.

Izquierda Socialista (secció argentina de la UIT)

15/08/2011