La lluita dels treballadors de Panrico de Santa Perpètua acabi com acabi, quedarà a la història del moviment obrer a Catalunya i de l’Estat espanyol. Quan escrivim aquesta nota, porten 96 dies de vaga indefinida. Mantenen la unitat i la força suficient per continuar a la porta de la fàbrica, patint el fred, celebrant les festes de nadal i cap d’any, i sobretot resistint les provocacions de l’empresa, que porta el producte a Catalunya d’altres punts de l’Estat. Aquesta situació, va tenir com a resposta una resolució d’Inspecció de Treball, que amb data 8 de gener, dictamina que l’empresa Panrico vulnera el dret de vaga dels treballadors/as.

Per això hem d’exigir al Govern de la Generalitat que faci efectiva la resolució d’Inspecció de Treball i no deixi que els camions de l’empresa entrin i distribueixin els productes, fabricats en altres plantes fora de Catalunya que no estan en vaga i que es constitueixi una comissió de seguiment del Parlament que determini quants són els diners públics que amb subvencions, crèdits barats, beneficis fiscals, etc., la Generalitat i l’administració municipal i central van atorgar a l’empresa, perquè aquesta empresa, va créixer sobre l’esforç dels seus treballadors i els diners públics de tots.

Els treballadors enfronten d’una banda a l’empresa que és un capital voltor, l’únic objectiu del qual és treure el major benefici possible, en el menor temps i per a això no té dubtes a acomiadar, baixar els salaris i treure drets dels i les treballadores.

Però per un altre, també a les direccions dels sindicats majoritaris UGT i CCOO. El sindicat de Méndez-UGT, va signar sempre la proposta que va presentar l’empresa en la taula de negociació i els tres delegats del sindicat de Toxo-CCOO, van fer el mateix amb l’última proposta; que és la que es va aplicar a tots els centres de la resta de l’estat i els treballadors de Santa Perpètua van tornar a rebutjar amb només dues abstencions. Un per acció – UGT- i l’altre per omissió – CCOO-, les direccions d’aquests sindicats, Méndez- Toxo i Alvarez-Gallego, són els principals responsables que Panrico i la majoria de les lluita dels treballadors de Catalunya i de la resta d’estat, no aconsegueixin derrotar els plans de l’empresa i deixen a la lluita aïllada.

La unitat que es va anar construint des de baix, amb els treballadors i els diferents grups de suport, és fonamental que es mantingui i continuï aportant solidaritat i fent més gran la caixa de resistència; amb els piquets informatius, cridant al boicot als productes, fent xerrades a la universitats, instituts, AAVV, centres socials o la 1a Trobada d’empreses en lluita a Sabadell.

Cal continuar unint per baix els qui lluiten i exigir a les direccions de CCOO i UGT, que organitzin assemblees en les empreses i llocs de treball, per discutir i aprovar un Pla de Lluita per derrotar els Fons Voltors com Panrico.

Si els treballadors de Panrico no aconsegueixen guanyar i recuperar el seu lloc de treball, el seu salari i els seus drets, no serà perquè no estan donant tot el que tenen de si mateixos i les seves famílies: els responsables seran les direccions sindicals d’Álvarez i Gallego, d’UGT i CCOO. Per això a aquests dirigents, cal dir-los que se’n vagin, per posar al capdavant de les lluites als i les treballadores que les encapçalen i que criden a decidir en assemblees.

Lluita Internacionalista està i estarà, amb Panrico a la fàbrica i al carrer, així com amb tots els que es mobilitzen i volen derrotar aquests plans d’acomiadaments, rebaixes salarials i perdudes de drets, amb assemblees, unitat i dirigents que lluitin.

Gamonal també assenyala el camí, amb unitat i lluita, es pot guanyar.